24.1 C
Nador
Ssebt 27 Yulyu 2024

Tamettant issɣden n Tmaziɣt, bulu d haoussa… Man imal i yilsawen afrikanen?

Yura-t: Gado Alzouma

Ta d ijjen twaɣit d tameqqrant drus wi das-itterran taynit: Qa din tamettant n yelsawen-nneɣ afrikanen. Ilsawen iɛelmen drus n imessiwlen, ittraḥen fessyen di tneddam timeqqranin, i yeggʷjen x manis d-qqarsen; ilsawen-a i wer yellin ca “pristij” i yettejjan bnadem i zzag-sen issawalen ad d-yawi lxedmet, niɣ ad yeḍmen tudert i yixef-nnes; ilsawen-a i yella ɛemmers wer ttwassɣren, beddent zzat i uḥewwes n Tenglizit d Tefrasist, d ca n yelsawen imeqqranen i yellan deg wafrika.

Aḥewwes n yelsawen iberraniyen i inni n tmurt

Di ca n tmura, ijjen wezgen d ameqqran n iḥenjiren ssawalen ḥa s Tefransist niɣ Tenglizit, nettaf lwalidin-nnsen wer ɣer-sen ssawalen ca s yiles n tyemmat-nnsen, axmi teṭṭef-iten lɛurret. Aṭṭas n wafrikanen i yessawalen ijjen yiles mliḥ, maca ssawalen wayen jar-asen s ca n yiles d amaḍlan. Xelli d isaḥafiyen-nneɣ ssawalen s ijjen yiles ixelleṭ. Deg wafrika, mala tessawaled Tanglizit niɣ Tafransist, xezzren-d ɣer-k axmi d miɣis, maca mala tessawaled aṭṭas n yelsawen wer ɣer-k d d-xezzren ca amenni.

S tidett, aterras mala yessawal ca n yiles d amaḍaln aqqa d llemliḥ. Ḥaca, xmi nettaf ijjen yiles waha ig iḥewwsen aselmed, isfessay ilsawen-nneḍni – ameknaw mayen ittemsaren aked Tefransist d Tenglizit ass-a -, da nesrusa amxumbel n tudert n yelsawen. Xenni, manaya ittuqiɛ wami wer din bu ca n mezri d asertan deg usidef n yelsawen afrikanen deg iprugramen-nnsen.

Inni ittagin x uselmed n yelsawen-nneɣ d usidef-nnsen deg uselmed, qqaren belli aqqa timura n Tefrikt dag-sent ijjen umsebḍi di titnit d yiles. Ad nessekti ila timpiriyin timeqqranin i yettwaggen di ssaḥel zi lebda ttuɣa-tent d timpiriyin ttemsebḍant di titnit d yiles, i ca zeg imezdaɣ-nnes zi lebda ila ssawalen aṭṭas n yelsawen bla ma ad ttun iles-nnsen.

Asiniles (bilinguisme) zi lebda ila ittawi ḥuma ad isaqar ilsawen d jjdid, ameknaw Tasawaq (Tamaceq n In Gal) d Tagdalt n Igdalen ɣer Itargiyen Inijiriyen. Mala ikker a nexzer a naf belli asiniles d ijjen marka n uqelleb d umbeddel i yettwaggen di Saḥel. Maca aqqa xmi ittemtta ca n iles, walli ittmetta s usiniles, minzi agduden-nneɣ zi lebda amenni i ten-ttuɣa.

Azgen ameqqran n tmura ttessnent ijjen umsebḍi titnit d yiles. Aṭṭas zzag-sen slemmadent i tarwa-nnsent ilesawen-nnsent. Mayemmi manaya wer yelli di Tefrikt? Neccin nlemmed kulci di temzgidawin-nneɣ, nettakkʷaḍ ar tlata n yelsawen, ula d ijjen ma yettwala manaya d lɛib. Ixess-aneɣ a nessen belli xmi wer nḥeṭṭi ilsawen-nneɣ niɣ wer ten-nesselmid i tarwa-nneɣ, manaya yettwaḥsab d ijjen tikkest n tudert d tadelsant. Minzi, bla manaya ad icqa ilsawen-nneɣ, aqqa d kulturat-nneɣ tifrikanin min xef tthuddan s umqiḍi, minzi x webrid n yiles i zi tɛedda kultura, nḥeṭṭa-tt zzag-s zi tsatalat ɣer tenniḍen.

Ɛad nzemmer a nini ila lmewt n yelsawen maci d ijjen ufinumin d jjdid, aṭṭas zzag-sen mmuten. Maca s minzi i yella d afinumin uca a neqbel dedgg-a n tmeslayin. Neccin wer daneɣ-itteɛjib lḥal xminni ittraḥ ca n yiles ad yemmet. Min ɣa nini mala ɛad ɣer-neɣ tizemmar a nesseɛda iles-a i tsatalin i d-igguren. Ixess-aneɣ a nessen belli amsebḍi n yelsawen aqqa d ijjen lkenz wer ɣer-s bu ttaman. Ɛad, aqa aseɛdi n ijjen yiles d kultura n ca n wegdud d ijjen lḥeqq ittwazemmem zi tseqqar n wemdan.

Ixess-aneɣ ad aneɣ-yeɛjeb lḥal minzi iles n Molière wer daneɣ-issiweḍ ca merra mayen isnuffer. Maca ɛawed ixess-aneɣ a nejbed deg yiri mala nessiwel bulu niɣ haoussa. Aked uyenni, ɣer-neɣ aṭṭas min daneɣ-ittejjan a nesseɛda, a neḥḍa ilsawen-nneɣ n tyemmatin, minzi qa tteggen fus-nnsen s waṭṭas di tyumi n twacitin ɣer tarwa-nneɣ, ttɛawanen-ten ɣer umures-nnsen d tyumi tikunumit n tmura-nneɣ.

Deg iseggusa i d-yusin, a nili 2.5 melyar n bnadem deg Wafrika, kṭer zi 750 melyun ad ilin d ifrunkufunen: manaya qa d ijjen ssuq d ameqqran n uɣastar, n ufars adelsan, ɛawed deg yisiḍ asertan d ujiyustratiji. Asitem-nneɣ ila amaḍal-a ad day-s afen ilsawen-nneɣ afrikanen amkan-nnsen

Timaynutin

C.Andic
C.Andic
Chahid Andich

Fser-itt

Previous article
Next article