27.1 C
Nador
Lexmis 25 Yulyu 2024

🔊 Tamellalt – Andy Weir


Ttuɣa teggured ad trewwḥed lami temmuted. 
D laksida i teggid, Maci ca n ḥajet, maca tenɣa-c. Temmuted bla leḥriq tejjid awarn-ac tamɣart d tnayen n tarwa-nnec. Aḍbib yegga marra tizemmar ac-dd-yerr buḥbel, maca walu. Amen-ayi mala nniɣ-ak qa ttuɣa rrimet-nnek treddej, lmewt-nnek xir zi mli tnejmed teddred. 

Uca temselqid kid-i

“Mamec … min yemsaren? Tesseqsid “Mani lliɣ?”

Qa temmuted, rriɣ-d x-ak s nniyet. Wer ttwiliɣ mayemmi ɣa adfeɣ ad ffɣeɣ deg wawal. 

“Ttuɣa din ij n ukamyun… yeḥlulleḍ…” 

“D manayenni”

“Mmu… mmuteɣ s tidet?”

“Temmuted s tidet, maca wer tteg ca di lxaḍer-nnec, qaɛ ad temmet” i zi x-ak dd-rriɣ

Txezred da d diha, wer tettwilid walu, ɣir necc d cekk, “mani da lliɣ”? tesseqsid-ayi “

“D manaya ittilin awerni lmewt?”

“Amenni ɣa tḥesbed” 

“Cek d Akuc?”

“Wah necc d Akuc!”

“Maca i tarwa-inu, tamɣart-inu?”

“min ten-yuɣin?”

“mamek ɣa yili qayen lexxu?”

“iɛjeb-ayi lḥal” rriɣ-dd x-ak “lexxu ɛad ɛad i temmuted, d amezwar min xef tettsedqsid, d lwacun-nnek. Beddu-ya wa yessbaḥ.”

Tesbarquqquyed deg-i, wer dac-dd-bineɣ ca d Akuc, Baneɣ-ac-dd ameknaw ca n wargaz waha, niɣ ca n temɣart. Am ca n uselmad zi ssekwila. Maca urid am Wakuc ameqqran. Maca waxxa amenni, ttbaneɣ-ak-dd ḍḍebbariɣ. 

Wer tteggʷed” ssesmaḍeɣ-c “ad ilin mliḥ, iḥenjiren asen-teqqimed s min yecnan waha di tungimt, ttuɣa ɛad wer iwiḍen lesnin i di cek-ɣa-kerhen. Tamɣart-nnec, a x-ak tru ij n cwayt, maca s tnuffra ad taca s lehna. Minzi tidet waha, lemlak-nni nwem ttuɣa yeqqim di lekwaɣeḍ waha. Mala ac-sebbreɣ: qa as-yeqqes lḥal lami tettaca s lehna”

Uh” terrid-dd xaf-i “i lexxu min dayi-ɣa-yemsern? Ad adfeɣ jennet niɣ timessi niɣ min?”

“la ta la tin” i dac-nniɣ, “ad tluled ɛawed”

“Ah, ttsemma Hindut ila ɣer-sen lḥeqq”

“Marra ddiyanat ila ɣer-sent lḥeqq. Yallah akid-i”

Teḍferd-ayi lami cuqeɣ di lxawi. “Mani neggur?” tesseqsid-ayi

“wer neggur mani, maca yecna ad teggured ad tessawaled”

Cwayt uca tesseqsid-ayi “Maca mayemmi manaya marra? Mala ad luleɣ ɛawed, ad iliɣ d tawriqt texwa, lla? D aḥḍiḍ, marra min ddreɣ di tudert-a yeɛdun, wer iḥesseb”

“Ayhay” nekreɣ min tennid “Teksid deg-k tussna d marra min teẓrid di tudert-nnek yeɛdun, waxxa wer tɛeqqled” beddeɣ zi tekli sserseɣ-ak fus x teɣruṭ. “Buḥbel-nnek yemɣer yecna yeqwa kṭer zi mamek dak-ttɣir aqqa-t. ɣer-s Leɛqel yallah d ij n twezwizt waha zi min teɛnid di tidet. Axmi teggid ḍaḍ deg ij n lkas n waman, maḥend ad texzerd ma d isemmaḍen ma ḥman. Teggid ij n uqatcu zeg-k di lkas-nni, Xmi t-idd ɣa teksed,ittedwal ɣer-k marra min yelmed uḍaḍ-nni!”

“Ttuɣa-c d bnadem di 48 n iseggusa yeɛdan, suyenni wer tenjebded ɛad ad tacid aked temɣar n yiman-nnek marra. Mala neqqim da ɛad kṭer, ataf ad tebdid ad tɛeqled x kulci, Maca wer din mayemmi ɣa negg manayenni jer mkul tudert.”

“Cḥal n twalatin ttluleɣ-dd zi jdid?”

“Uh, aṭṭas n twalatin, Aṭṭas, aṭṭas. Aṭṭas n tudertin” i dac-nniɣ “twalat-a ad tilid d ij n tfellaḥt d tacinwiyt deg useggʷas n 540 zzat i yeccu”

Raja, mamek?” tettemtimed  “a dayi terred deg wakud ɣer deffar”

“iwa wah, mala nekker a nexzer, Akud, mamek tettesned, aqqa-t deg weɣraḍ-nnek waha. manis dd-usiɣ necc, timeslayin ggurent mamek nneɣni”

“manis dd-tusid?” i tennid

“Waxxa” ttcarrḥeɣ “Usiɣ-dd zi manis, usiɣ-dd zi manis nniḍen. Din inniḍen am necc. Ssneɣ illa texsed ad tessned mamek yegga wemkan-nni. Maca tidet waha, wer tzemmared ad tfehmed”

Uh” i tennid, wḍan-ac cwayt ifadden. “maca raja, mala ad luleɣ ɛawed, deg imukan nniḍen deg wakuḍ nniḍen. Zemmerɣ ca n twalat ad msagareɣ aked yixef-inu?”

“ɛad lux, lebda tettewqiɛ. Maca lami mkul tudert tergeb x yixef-nnes waha, ɛemmers ad ssnen belli msagaren.”

“minumi qaɛ manaya?”

“S nniyyet?” ttseqsiɣ-c “tettseqsid-ayi x lmeɛna n tudert” “aseqsi-ya n lebda yezhem”

“Waxxa, ɣer-k lḥeqq deg useqsi-ya” 

Xẓerɣ-ak di tiṭṭawin “Lmeɛna n tudert, Maymmi d minumi xelqeɣ dduniyt-a marra: ḥuma a deg-s temɣard” 

“tessawaled x yewdan, x tewdaniyt? Texsed a deg-s nemɣar”

“lla, cek waha, Xelqeɣ-ak dduniyt-a i cekk waha. Mkul tudert d tamaynut i ɣa teddred teggamed deg-s, tmeqqerd trennid, al tdewled d ij n tiɣit d tameqqrant”

“Necc waha, i yenneɣni?”

“wer din bu inneɣni” i dac-nniɣ. “Di dduniyt-a, da cekk d necc waha”

Tejɛared-dd deg-i, “i yewdan-nni marra di tmurt?”

“inni marra d cekk, Aṭṭas zeg-k”

“Raja, inni marra d necc?”

“ha aqqa tfehmed” nniɣ-ac-tt-idd s tcamxa, utiɣ-ac deg weɛrur

“Necc d marra yewdan yeddren di tmurt?”

“Niɣ deg-s ɣa yeddren ɛad, wah”

 “Necc d Abraham Lincoln?”

“Cekk ɛawed d Wilkes Booth” rniɣ-dd ɣer-s

Necc d Hitler” tennid s unexriɛ

“Cekk ɛawed d lemlayen nni i yenɣa”

“Necc d Yeccu”

“d marra wi t-yeḍfern”

Uca tewḍid deg ususem 

“Melmima teḥgerd ḥedd” i dac-nniɣ “Qa tḥegred ixef-nnek, Marra min teggid yecna aked ḥedd, teggid-tt aked yixef-nnec. Marra lferḥ d uxiyyeq i ked yuca ca n bnadem, tucid akid-s la d cekk.”

Aṭṭas i txerrsed.

Mayemmi?” tesseqsid-ayi “Mayemmi manaya marra?

“Minzi cek ij n wass, ad tilid am necc. Minzi d manaya i tellid. Cekk d ij am necc, Cekk d memmi”

Waw”  tennid-tt-idd s ccek. “Texsed ad tinid necc d Akuc?”

“Lla, ɛad, cekk ɛad d aḥḍiḍ di ddiset. ad temɣared ɛad, xmi ɣa teddred marra tudarin n yewdan, ad tafed tiwḍed ad tluled nican”

“Dduniyt-a  marra ɣir d ij n … “

“ij n tmellalt” rriɣ-dd x-ak lexxu tiweḍ-dd lweqt, ad traḥed ad teddred tudert-nnek tamaynut” 

Uca sqebbḍeɣ-cc ad teṭṭfed abrid nnek 

The Egg n Andy Weir yerra-tt-idd zi teglenziyt ɣer trifiyt Majid Aqelɛi
Tanfust s tutlayin nniḍen:
http://www.galactanet.com/writing.html

Timaynutin

Aqelɛi
Aqelɛi
Abdelmajid Akalai

Fser-itt