24.1 C
Nador
Jjemɛa 26 Yulyu 2024

Gabriel García Márquez: tarwa-nnes fesren-as wungal i wer ixes netta ad yefser!

Ɛecra n iseggusa zi mani yemmut García Márquez i yeksin tasemɣurt n Nobel, maca zegga ttyarita issufeɣ-d ijjen wungal wer t-ikemmel ca minzi ixecc-d x-as lehlak.

Deg wussan-nnes imeggura, yenna i tarwa-nnes ila ixess ad cerrgen wungal-nni.

Maca bedden-as deg wudem i baba-tsen, fesren-t, semman ayenni d ijjen “lxedmet n lɣedran”.

Ungal-nni qqaren-as “di tɣuct a nemẓar”, yegga ad yaweḍ merra tisendlisin deg umaḍal di 12 zi mars n useggʷas-a.

D ijjen wungal d aquḍaḍ ittakkʷaḍ jar 100 d 120 n tafart alaḥsab tutlayt n usuɣel.

Yessawal wungal-a x ijjen temɣart qqaren-as Anna Magdalena Bach, i yewḍen anasef n lɛumur-nnes; tettraḥ weḥḥed-s ɣer ijjen tegzirt kul tɣuct ḥuma ad tẓer amḍel n yemma-s, di kul asari-nnes tettawi akid-s ijjen unubyu d jjdid, waxxa aqa-tt mliḥ aked wergaz-nnes ca n ɛicrin iseggusa zi mani.

D ta d twalat tamezwarut mani ijjen wungal n Gabriel García Márquez ittirar x ijjen temɣart.

Amari-ya akulumbi d netta zeg imezwura i yuran s ijjen tebridt umi qqaren “tilawt tamegzunt“.

Zi lexdayem-nnes i yettwassnen “tayri deg wakud n ukulira” d “miyyatɛam n tweḥdanit” i zi yezzenz 50 melyun n tunɣilt deg umaḍal.

Min qqaren tarwa-nnes?

Yessmisi Gonzalo i Radio BBC 4 afsar n wungal: “Baba wer t-ttuɣi bu deg ijjen lḥal i di izemmer ad yeḥkem x ijjen lxedmet, minzi netta ila yettwala ḥa nnaqes waha maci d tmeslayin tisebḥanin”.

Mmi-s n Gabo, Gonzalo d netta ikessi ungal-a.

Zegga yeɣra aḍris-a ijjen twalat-nneḍni, yenna Gonzalo ila “wer t-yufi ca d aɛeffan qaɛ amek x-as iḥkem Gabo”, ɛawed qa ttuɣa-t d tamerniwt i mayen ttuɣa yegga, immel-d ijjen uɣezdis-nniḍen zi baba-s.

Yerni yenna: “Iwa, qa neccin wer t-ncarreg ca. Maca deg useggʷas n 2022, nebda neqqar-it, wer din bu ttuɣi aṭṭas n wawal x usentel-a”.

Yenna: “Nukez belli adlis-a safi isala, mamec nukez belli din ɣa nerni d tira ɛad.

Wer din bu timerniwin, wer din bu abeddel. S uya wer din bu ttuɣa qaɛ ca n uharred x manaya”.

Uca yenna “Nfekker di manaya ca n tlata n isigunden, ma a neɣder baba, niɣ a neɣder imezran-nnes?

“Nufa ila ‘wah’, d lɣedran. Maca ha mayemmi llan tarwa n lwaḥedd”.

Xenni yenna ila uɣil a nefser adlis-a deg umeggaru qaɛ, uca twacunt tegga ad tefser ijjen tunɣilt, ḥma ataf nzemmer a neḥḍa izerfan n wefsar i yeqqnen ɣer twacunt.

Adenni d ameqqran

Yenna Cristobal Pera, wenni yuran tunɣilt tameggarut zeg wungal n “di tɣuct a nemẓar”: “tanẓert tameqqrant di ‘tira n ijjen wungal wer isili’ netta a newwec aweqqer ameqqran n lxedmet n Gabriel García Márquez.”

Manaya ila yella d ijjen udenni d ameqqran. Yenna i BBC Mundo: “wer dayi-ttuɣi ixess ad rniɣ ula d ijjen wawal ɛad”.

Pera ila yella d ameddukel n Garcia, ila lebda yeqqar-as maḥend ad isala wungal-nnes.

Marquez d Pera.

Ibda ittari dag-s deg useggʷas n 2004, maca deg useggʷas n 2011, yebda ittettu, zi senni wer iqqim ixeddem x-as”.

Maca xelli amenni ttuɣa ittseggam iwalen, da i d-tudef tiɣist-nnes tameqqrant waxxa wer ibeddel bu aṭṭas.

Yexdem Pera x tewriqin i d-yejja Garcia Marquez i yura s ufus-nnes.

Yenna: “ttuɣa ixess-aneɣ a neḍfar min yura amenni waha maḥend a nessen min ɣa negg, ameknaw a nekkes ijjen wawal min xef iwta”.

Asenfar n ijjen wungal

Yettfekker-d Pera ijjen wemsawal i yegga Marquez di Madrid mani i yeɣra ca n igeṭṭumen zeg wungal-a nnes “di tɣuct a nemẓar”, din i yenna belli ittari ca n wungalen d iquḍaḍen x tayri deg umnasef n lɛumur.

Ungal-a ttuɣa-t d ijjen usennif zeg ijjen usenfar d amenfus dag-s “tayri d ccwaṭen-nniḍen” d “iktayen n lmuḥsna-inu ixeyyqen”.

D twalat tamezwarut min xef ittirar ca n wungal n Marquez x temɣart

Yerni yenna Pera “ila timɣarin ɣer-sent ijjen lhimmet d tameqqrant deg wungalen n Garcia Marquez zi “meyyatɛam n tweḥdanit” d merra tinfas-nnes, maca wer ɣer-sent ttuɣi bu ccwarti maḥend a x-asent yirar ungal ameknaw Anna Magdalena Bach, i yellan d ijjen temɣart txes ad tessen tudert-nnes tasikswalit d tlelli-nnes.

S uyenni i yenna mmi-s Rodrigo ila ungal-a d ijjen d ‘afiminist’. Yettwala ila “ad tɛawed asettef i merra tira n Garcia Marquez ula kṭer di tilalt n temɣart dag-s. S uya ɣer-s lhimmet qaɛ anict uya.”

Iplanuten n Netflix

Bla adlis-a amaynu i d ɣa ibanen, iggur ad rren wungal-nnes i d-yeffɣen aseggʷas n 1967 “miyyatɛam n tweḥdanit” ɣer ijjen useddi s Tespanyut x uplatfurm n Netflex.

Aṭṭas n twalatin ttuɣa ttraḥen ɣer Marquez ḥuma ad rren wungal-nni d ijjen ufilem, maca yugi minzi ila ixes ad yili s Tespanyut waha.

Marquez

Uca aqqa wungal n “di tɣuct a nemẓar” n Garcia Marquez maci d wungal amezwaru i ɣa ittwafsren awerni i lmewt n bab-nnes, kuntra i imezran-nnes.

  • Wami yemmut Franz Kafka s lehlak n tarut deg useggʷas n 1924, yetter zeg ijjen umeddukel-nnes umi qqaren Max Brod ad yessekmeḍ merra tira-nnes. Maca jar 1925 d 1935 yefser Max Brod merra lexdayem-nnes.
  • Yetter Vladimir Nabokov zi temɣart-nnes ad tessekmeḍ adlis-nnes ameggaru “iẓuran n Lulita”, mani ttuɣa yemmut qbel ma ad t-isala, maca xelli amenni mmi-s ifser lexdemt-nnes awerni tlatin n iseggusa.
  • Yetter wemdyaz arumani Virgile ad cerrgen tiwriqin min xef yira “énéide” minzi ttuɣa itteggʷed wer ittsili lxedmet-nnes.

Tira: Yasmin Rufo d Santiago Vanegas, BBC.

Timaynutin

C.Andic
C.Andic
Chahid Andich

Fser-itt