20.1 C
Nador
Lḥed 23 Yunyu 2024

Sting yessiwel x tudert-nnes deg ijjen wemsawal aked Le Monde

40 iseggusa zeg wami ismeḥ di gruppu-nnes amezwaru ittwassnen s « THE POLICE », zzenzen ktar zi 100 melyun n walbumat.. ad awem-d-nessiweḍ ijjen wemsawal ag Gordon Matthew Thomas Sumner, ittwassnen s “STING” ittari asefru, ittɣennaj, isfarruj iwdan marra, lexxu ɣar-s 72 iseggusa, aqa-t ɛad iṭṭaw ag ixf-nnes s gitara-nnes, aqa-t ɛad ag prugrissistat n umaḍal : Izerfan n ufgan, izerfan tadersi (minorités), aqa-t kunṭra i brexit, aqa-t ag waṭṭas n imussuten n tlelli di Temrikt n Wenẓul d tafriket d Asiya.

1/ wer ttiwiḍeɣ da maɛlik…

Maɛlik wer llin BEATLES !

2/ Beatles recmen tudert-nnek ?

Min ɣa d-ɛawdeɣ ad teqqimed tdehced, sliɣ-asen di 1962, ttuɣa ɣari 11 isseggusa, qqareɣ deg umenzu (primaire), deg wazzreg (vestiaire) n tinmel, ttesliɣ musika-nsen zgi ijjen radiyu, aɣennij n LOVE ME DO, harmunika n Jhon, lbass n Paul… neqqim marra nettsḥessa-yasen … d wenni abeddel n tudert-inu.

3/ D amsafaḍ?

D tidett. Ict tburjet terẓm-ayi, dewleɣ ḍeffreɣ Beatles am ubuhali, qqimeɣ ttɛawadeɣ iɣennejen-nsen rami ssneɣ ad irareɣ marra album-nsen… nitnin zi temdint n Liverpool, illulen zdati lmuyi n ixeddamen, necc, zi bariyu n lmuyi Wallsen di Newcastle… ttuɣa-ten d zamul (symbol) n iḥudriyen n uglinzi, marra xsen ad ilin am netnin, ura d nnecc amenni, maɛlik wer llin, necc wer-ttiliɣ.

4/ Uca leɣnuj bedden?

Yih, ttuɣa ttɛiceɣ deg ijjen umcan iɣleb x-s tasnayɛit d minat n ccarbun, uca ttxemmameɣ deg imal-inu, qqareɣ-as : Ma necc ad ddreɣ am yina ? Wer zemmareɣ, di Newcastle, ma d aɛeskri niɣ d axeddam sadu n tmurt.. ittxess-ayi ad rewleɣ.

5/ Tarjit-nnek tzemmared ad tebḍid ag midden?

A lla, jjiɣ-tt i ixf-inu.

6/ ” ad txelqd ccan, ittsemma ad tessiwled x temẓi” am yinna JEAN GENET…

Bla-ccak, tamdint mani i luleɣ tiggʷej x tiɣremt d mini sfarraḥen, waxaylli imeqqranen-nnes ucin-ayi tasemɣurt n tlelli… iqseḥ ad teddred di degg-a n lḥal, neccin ttuɣa netturja aṭṭas : ttmenyat, ccuhrat…

7/ waxxa, temsagared ag BEATLES ?

Msagareɣ ag Paul McCartney aṭṭas n twalatin. Ijjen wass di radiyu, inna-as uneɣmis min yaɛna awalen i ttuɣa texsed a ten-tarid ? Yerra x-s “iyyar n wureɣ” (field of gold), rriɣ x-ss deg umcan, nniɣ-as : ” necc dewleɣ d ameɣnuj zeg wem, min sliɣ i sxerwḍ-ayi…necc, dinni aṭṭas n isefra-nnes, ttuɣa xseɣ a ten-ariɣ.

8/ qbel ma tdewled d ameɣnuj, min yeɛna lexdayem i teggid ?

Xedmeɣ d acifur n ṭṭubis d amanuvri di lebni, d axeddam n ḍḍaribat, d aselmad n tinmel.. min dayi-iɛejben belli necc ttxellaseɣ ḍḍarayib-inu, ttvuṭiɣ, d argaz d bab-as n iḥermucen…ittsemma ttuɣa-ayi d argaz qbel showbiz.

9/ min wer dak-itteɛjiben ?

Tasnayɛit-nni n lmutt : druga, binu, tubuhelya n ccuhra…

10/ i mamec ccek?

Necc, merceɣ, ɣar-i setta iḥenjiren d sebɛa n wayyawen, ict tudert tecna s waṭṭas ɣer barra n showbiz.

11/ macca ccek lebda aqa tettenḍaḍ i umaḍal ?

Wah, laḥeqqacc publiku i d ayi-ḍeffaren d ict “druga” tewɛar ttrajan-ayi s lefraḥet…maca, lebda s twacunt-inu..

12/ ccan reɣnuj nnek ssaɛdun-as i ccuhra, ktar zi min ttuɣa trajid ?

Roxanne tbedla-yi tudert, tillul di Paris deg ussʷggas n 1977, zdati tazeddiɣt ta3affent i ttuɣa ɣari, di Saint Lazare.

Dinni i zriɣ icct afich n tmesgunt n komedie ttuɣasneɣ tḥajit nnes, qqimeɣ xazzareɣ deg iwḍan traḥen tasend qibar hôtel d l’affiche nni, ucca ɛamdeɣ ad-a ariɣ x roxanne.

13/ awarn-as dinni ” Fragile “…

Ah, Fragile ! Uriɣ-t deg ussan n 1980, x ijjen uḥudri d amarikan issers ixf-nnes ag tmesmunt n afra “peace corps” nɣin-t di tagant n Nicaragua, senni, idwel aɣannij-a d azellif n waṭṭas n isental am : ikuluji, izerfan n ufgan, tadimukratit, afra, klimat…u ɛawed d aɣennij i ɣennjeɣ di warẓam n bataclan aseggʷas n 2016, i xenni, mamec i ɣa tsmuned aɣennij d lefraḥett ag uxiyyeq d imeṭṭawen n yinni mmuten dag-s.

14/ manis tettagmed iɣennijen-nnek?

Ah, wer ssineɣ! Min ssneɣ, aterras wer ikessi anzaren-nnes deg ujenna…ittxessa ad ihwa ɣar tmurt ad ixdem.

15/ Flaubert yenna belli l’inspiration aqa-t di ṭṭabla?

Necc, qqareɣ bellj aqa-t di gitara i dayi lesqan s wass d llilet.

16/ tetteslid i ineɣmisen ?

Ulabudda, necc lesqeɣ ḥima ad ssneɣ min ittewqiɛan deg umaḍal, qqareɣ Guardian, Financial times, New-York times, aqa neccin ittxessa a nmun a nemsefham deg umaḍal-a wa, wer nettijji arrasat d ifusiyen iradikaliyen ad ssuɛlan ixef-nsen.

17/ Leɣnuj zemmaren ad ssiwḍen tabrat ?

Leɣnuj zemmaren ad ẓẓun zarriɛet n wafra deg umelɣiɣ n iwdan, i ɣa yijjen ad imɣar rḥanmb-nnes, Sadiq khan araïss n Londres, ttuɣa-t chef n club-nneɣ di temẓi-nnes, ssenni idwel d abuɣaw yimmutti ɣa Amnesty International..ussan ineggura, Christopher Nolan isla Oppenheimer deg uɣennij-inu, igga tarzzut-nnes, isaqar-dd lfilem-nnes…tettwalid mamec xeddmen leɣnuj, maci ɣir ccḍiḥ d ubusar.

18/ ma teggʷded lmutt?

Lmutt! Lebda ttxemmameɣ dag-s, mɣareɣ-dd ag ikatulikiyen, ɛaweden-aneɣ x tmessi d lɛiqab …Lmutt d-ijjen usentel ittwassnen di tẓuri, ittxessa bnadem ad issen x-ss, necc, ɣar-i 72 iseggusa, macca wer xseɣ ad mteɣ, ttexseɣ tudert-inu, lwalidin-inu ruḥen zik, yemma di 57 Baba di 60, ggiɣ x-sen ijj-n uɣennij d ict tamezgunt…macca wer jjiwneɣ, di lḥeqq, aqa-ten ɣar-i lebda di twengimt-inu, Ssitimɣ maɛlik aqa-ten di lɛerset-inu ag wayyawen n wayawen-nnes.

Tettwakkes-dd zi journal le monde ass n 1 Yennayer 2024.

Asuɣel ɣer Tmaziɣt : El Morabet Abdelilah

Timaynutin

Fser-itt