24.1 C
Nador
Ssebt 27 Yulyu 2024

Ass amaḍlan n temɣart: Amezruy, amseksi d fictat

Ɛlaḥal meyya n useggʷas zi mani i yeggin zeg wass n 08 mars d ass d amaḍlan n temɣart.

Ad yili ca n twalat teslid x “wass amaḍlan n temɣart“, ssawalen x-as di arradyu niɣ akked imeddukal.

Maca mayemmi i yeggin ass-a s ixef-nnes i temɣart? Min iɛna amezruy-nnes jar ussan n useggʷas? Ma din ca n wass d amaḍlan i wergaz? Mayemmi ass-a s lhimmet-nnes?

Mux d-ibda manaya?

Iqqars-d wass amaḍlan n temɣart zeg “unhezzi n ixeddamen” ar mani idwel d ijjen temsart tettbedda ɣer-s ONU kul aseggʷas.

Ttuɣa ttwaẓẓun iɛeqqayen n wass-a deg useggʷas n 1908, zegga teffeɣ 15 n walef n temɣart deg ijjen tecli i d-icelxen New York, tettrent asenqes zi tseɛɛatin n lxedmet, ad rnin di tiɣraḍ, ad ɣer-sent yili lḥeqq deg uvuṭi.

Menɛac-nnes, iberreḥ umulli asusyalist amarikan ɣer ijjen ‘wass d amaḍlan n temɣart’ i twalat tamezwarut.

Axarres n “wass-a amaḍlan” ttuɣa-t n icten qqaren-as Klara Zetkin, tameṭṭut-a illa tella d ict tmeɣnast d taẓelmaḍt d tafiminist.

Tessumer-d Klara axarres-a deg useggʷas n 1910, aya ttuɣa-t deg ijjen wegraw d agraɣlan n temɣart taxeddamt di Kupenhagen, ila usint-id ca n 100 n tsednan zi 17 n tmurt. Msetfaqent temɣarin merra x uxarres n Klara.

Klara Zetkin

Iwa s uyenni, tus-d ficta tamezwarut s wass-a amaḍlan deg useggʷas n 1911, aya ttuɣa-t deg Ustraliya, Danmarek, Aliman d Swisra. Xenni di 2011, smeɣren s meyyatɛam n “wass amaḍlan n tmeɣart”.

A neqqim nettraja ar aseggʷas n 1975, i di ɣa terr ONU ass-nni d amaddud.

Awern-as, yedwel wass-a d amezruyan, mamec mma tegga ca n temɣart tessemɣara zzag-s, aṭṭas n tsednan weyyent ijjen umseksi maḥend ad sfaqqent yewdan s umquddi jar isiksen.

Mayemmi ass n 08 mars nican?

Wami i d-tessumer Klara Zetkin ḥma ad yili ijjen wass d amaḍlan i temɣart, wer tessenɛet bu ɣer ca n wass s ixef-nnes.

Ass-a wer t-ttuɣi ca d amaddud, ar mani i d-kkrent ca n temɣarin d Tirusiyin deg useggʷas n 1917, wami ttrent s “aɣrum d wafra” zegga i yudfent deg ijjen tikkest deg wass wiss rebɛa, xenni wer yufi min ɣa yegg tsar n arrusya mɣar ad yewwec lḥeqq i temɣarin-nni, yedwel ɣer-sent lḥeqq ad vuṭant.

Ila bdant timɣarin tikkest-nnsent deg wass n 23 febrayer ayulyani i zi ttuɣa txeddem arrusya, i d-ittasen aked 8 mars agriguri.

Mayemmi i yerrḍen yewdan arruḍ d ajenjari?

Ittwaḥsab akulur ajenjari aked uzegza d wecmlal, d ikuluriten i yeẓlin s ficta s wass amaḍlan n temɣart.

Iqqen ujenjari ɣer umquddi d wuddur. Ma azegza d zamul n usitem, acemlal d zamul n tazdugi.

Iqqen ujenjari ɣer umquddi d wuddur

Ugmen-d ikuluriten-a zi tmunt tanamunt d tsertant n temɣart di tgelda imunen (UK) deg useggʷas n 1908, ɛlaḥsab min iqqar usit aliktruni n wass amaḍlan n temɣart.

Ma din ca n wass d amaḍlan n wergaz?

Wah, yella ijjen wass d amaḍlan n wergaz di 19 nufember zi mkul aseggʷas.

Maca ass-a iban-d yalleh deg iseggusa n tesɛin, maca ONU ɛad wer zzag-s yenɛim ar lux. Waxxa yewdan ssemɣaran zzag-s di ca n 80 n tmurt deg umaḍal.

Ficta-ya i tteggen s wergaz, tettas-d ḥuma ad tessreɣ tifawin ” x min rennin irgazen d tcuni deg umaḍal x twacunin-nnsen d wamunen-nnsen”, tticen-d imeknawen n yergazen i yewwḍen, sfaqqan s tzemmar d seḥḥet ɣer yergazen.

Min tteggen deg wass-a amaḍlan n temɣart?

Deg waṭṭas n tmura, yettwaḥsab wass amaḍlan n temɣart d ijjen wass n bakansi; zzag-sent Arrusya mani nnwac yettraḥ ittmerni di tmenziwt-nnes di tlata niɣ rebɛa-nni n wussan i d-yunuḍen i 8 mars.

Di Ccinwa, tticen i temɣarin azgen n wass d bakansi di 08 mars.

Deg Uṭalyan, tticen nnwac n mimuza i temɣarin. Yewdan wer ssinen ca mamec i d-tlul tnamit-a, maca qqaren aqqa ad yili aya yus-d awerni i umenɣi amaḍlan wis tnayen.

Ḥaca deg Umarikan, yettwaḥsab mars d ccher i zi ssemɣaran s temɣart, kul aseggʷas, tessufuɣ-d taddart tacemlalt ijjen usiweḍ i di d-ḥessben timegga n temɣart Tamarikant.

Mayemmi i daneɣ-ixess a nessemɣer s “wass amaḍlan n temɣart”?

Azzɣat, ɣensent temɣarin deg waṭṭas n tmura am Afɣanistan, Iran, Ukraniya d Marikan ḥuma ad awḍent ɣer tseqqar-nnsent, waxxa din imenɣan, ddenf d ubeddel n tsertitin di tmurt-nnsent.

Timɣarin tifilisṭinyin tettekk x-asent d taberkant zegga i yeḍḍuqqez umseksi din jar Israyliyen d Ifilisṭinyen.

Qqaren imuzayen n ONU belli yemsar ttaɛeddu asiksi x temɣarin d teḥramin n Ɣezza, zzag-s tizbi i yeggin Israyliyen, bla ma a nettu tizbi d ddenf asikswal i yeggin yewdan ḍefren i Ḥamas deg usugi n 07 ktuber.

D tisendan min xef tekka deg umseksi-ya, nufa ila di ccher amezwaru ca n 5,500 n temɣarin urunt bla twiza n yeḍbiben.

Aṭṭas n tseqqar i yettxessan i temɣarin deg umaḍal ɛad.

Deg wafɣanistan, aṭṭas n teḥramin wer zemmrent ad raḥent ad ɣrent minzi amussu n Ṭaliban ittekkes x temɣart tasɣart-nnes deg uselmed s umquddi aked wergaz.

Lḥal n temɣart wer yekni di tmurt n Ssudan, ittuqiɛ din aṭṭas n ttaɛeddu asiksi, axḍaf, tizbi deg imukan mani i yella umseksi.

Ca n 1,2 melyun n usudani i idewlen d iḍliben, azgen ameqqran-nnsen zeg iḥenjiren d temɣarin.

Di cutember i d-igguren ataf teɛdan ɛamayen zeg wami nɣin Mahsa Amini m 22 iseggusa, taḥenjirt-a ila tettsara, qbel ma ad tesyura temmut, minzi wer tyireḍ ca ijjen warruḍ (aḥewwaq x ucewwaf) i tessbezzez ddewla n Yiran x temɣarin Tiraniyin s ijjen lqanun.

Aṭṭas n temɣarin beddent deg wudem n ddegg-a n tmeslayin, mani Narges Mohammadi i yeksin tasemɣurt n Nobel ɛad aqa-tt di leḥbes.

Timaynutin

C.Andic
C.Andic
Chahid Andich

Fser-itt