24.1 C
Nador
Ssebt 27 Yulyu 2024

Wami i dd-iccur Useppanyu tamurt n Arif. (Occupation d’Ajdir)

Milouda El Hankari

Leḥkayet-a ksiɣ-tt-idd zeg udlis n A. Renisio: “ÉTUDE  SUR LES DIALECTES BERBÉRES DES BENI IZNASSEN, DU RIF ET DES SENHAJA DE SRAÏR. GRAMMAIRE, TEXTES ET LEXIQUE.1932”

Iεawed-as-tt ,Ḥeddu n Ɛelluc zi Ait Weryaɣel, z Ayt Ɛli, zeg ubilaj n Ayt Mussa Uεmar réfugié rifain ass n 28 zi 06 zi 1926

Ɛawdeɣ-as tira i leḥkayet-a , minzi tessawal x umezruy-nneɣ, dag-s aṭṭas n tmeslayin x min ijran wami i dd-iccur urumi tamurt-nneɣ. Ɛawed adlis-a d aqdim, merra min yurin s trifit ittxessa ad ittwassen.

Ɛawed merra idneɣ ittxessa a nesmun amnus d tzemmar-nneɣ ḥuma ad nessenjem iles-nneɣ zi lmewt d lefna, ḥuma a nendeh aɣerrabu n wawal-nneɣ s yexef-nneɣ.

Deg wussan i dd-igguren, ad εawdeɣ tiwa i merra adlis n Renisio d yin neḍḍen.

Leḥkayet tessawal x wami i dd-iccur tamurt uspanyu gi 08 zi 09 zi 1925, tettwassen s wawal-nsen s “desembarco de Alhucemas”. Renisio isemma-tt “Occupation d´Ajdir”

Milouda El Hankari.

wami i dd-yehwa Lɛesker n useppanyu gi Lḥusima

“Azɣat gi lmulud, iwqeε lbaruḍ gi Ras n Labd . Wami i dd-yiḍḍer useppanyu gi lmerset n ucerqi, uka ittraḥ ibenni icebrawen. Tamurt texla, ur din walu iwdan.

Ixeḍr-dd lexber ar ddhur, uka yerzu mmi-s n Ɛebdelkrim x lbacawat, lbacawar rzun x lquyad n xemsemya, lquyad n xemsemya rzun x yin n mitayen, yin n mitayen rzun x yin n miya, yin n miya rzun x yin n xemsin, yin n xemsin rzun x yin n xemsuεicrin, yin n xemsuεicrin rzun x yin n tenεac. Nnan-asen: Wen mi ɣer tella leḥdida, a-tt-idd-iksi, wen mi ɣer illa uxedmi, a-t-idd-iksi. Zi ḍḍhur ar lεaser ,xeḍren-dd merra ar ij n umrabeḍ qqaren-as Sidi Mensur, gi ṭṭerf n taddart n Sibira  Abeqquy.

Wami ɣa  njemεen ag lεaser, iɣra-sen mmi-s n  Ɛebdelkrim inna-sen: Ma da ḥedd ad immet niɣ lla? ila teqqarem-ayi: Mala yusi-dd Usepanyu ar tamurt-nneɣ, a nemmet, luxa ha aqa-t Aseppanyu, ma ad temmtem ma lla? Mala ad temmtem inim-ayi-t, mala ur tetmettim inim-ayi-t?  Neṭqen-dd nnana-asen: Necnin a nemmet ula iḥkem x-neɣ Usepanyu, belḥeq ,  lesnaḥ ur ɣer-neɣ ci.

Inna-sen netta: Tudecca a dd-ixḍel lesnaḥ zi Lebranes.

Izemmem mmi-s n Ɛebdelkrim nnhar-nni, yen ad immten, zzullen x nnefs-nsen, manahuwa, ad mten ur areggʷren. Wami i kksen awal, idefε-asen  lbumbet s lmec ttzennaden-tt s luqid. Uka zeg-s i mmenɣen nhar-nni ag uεecci, tafukt traḥ ad teɣli/ teɣli, ggen akid-s lbaruḍ, iraḥ mmi-s n Ɛebdelkrim ula d netta.

Qelεen-dd zeg icebrawen yerwel a lebḥer.

Icemt-aneɣ ag lebḥer, ccaten-dd dunnit n lefraget zi lebḥer,ṭiyyarat ccatent s lburqi; ssensen dder..dder.. tteggen lbaruḍ ḥetta wami isbeḥ lḥal neksi-dd yin immuten, nemdel-iten, newya-s-dd i useppanyu leklayet d uqerṭas.

Tudecca-nnes, ur neggi bu lbaruḍ, nettextex dunnit.

Ruḥen iɣra-sen-dd i tqebbal merra mmi-s n Ɛebdelkrim : Ayt Tuzin d Ayt Temsaman d Ibeqquyen d Ayt Yeṭṭeft,  inna- sen: Xessen-ay yewdan, εicrin i lbaca. Inna-sen: Inet-ay mani ad raḥen. Nnan-as: mani ad raḥen? Inna-sen: Ad raḥen ad mmten. wwin-as εecrin i lbaca. Ixdar-iten.

Yenni ig iccaten lbaruḍ. Wwin-ten-dd ḥarben-ten x-s, d Lbacawat i ten-dd-iwwin, defεen-as-ten-dd.

Iwwi-dd mmi-s n Ɛebdelkrim tiɣerruba, isseny-iten  deg-sent s llilet.

Raḥen ḍran gi Ras Lεebd, udfen gi lwesṭ useppanyu,dewlen-dd, iɣerruba jen-ten din ḥuma ur areggʷren.

Wami i dd-isbeḥ lḥal, igga amya useppanyu, yufa imselmen udfen akid-s gi lwest. Isugg-dd x-sen yuqeε lbaruḍ. Wami yuqeε lbaruḍ, mmi-s n Ɛebdelkrim isug  x-sen manis neḍḍen, ikka-s-dd zeg uɣezdis, yuqeε lbaruḍ mseqqem, mmuten yinni gi lwest merra s iseppunya d yemselmen, nejmen ci n xemmestac niɣ εicrin zeg yemselmen-nni ig iraḥan.

Ruxen yuqeε lbaruḍ tlata, larbeε..Tudecca-ines εawed d lexmis rewlen-dd yemselmen, iṭṭef useppanyu Dhar sellum, isugg-dd nhar n jjemεa d lmulud iṭṭef Ajdir d taddert n Lḥaj Ciddi.

D wenni d lḥed-ines x yemjahden, gi tsaεet-nni n wazɣat”

Timaynutin

M.ElHankari
M.ElHankari
Milouda El Hankari

Fser-itt