Taccarriḍt i yesmunan niɣ n wesmuni ( trait d’union), d ij uzamul n tira (symbole typographique). Amec i yettban ɣer deg isem-nnes, ineffeɛ i wesmuni n tnayen niɣ kter n tyunin (unités) bac ad banent di tira axmi d ij n wawal.
Am di :
1 2
2 n tyunin yewca–s
1 2 3
3 n tyunin yewca-s-tt
1 2 3 4
4 n tyunin yewca-s-tt-idd
Yesbeyyan-dd illa min netteqqen s tcerriḍin yeqqen ula di tseddast (syntaxe).
Di tmaziɣt, isem, amyagg niɣ tanzeɣt d wusliɣen-nsen ( affixes), gguren axmi d ij n wawal. Wenni wer yessinen mamek i teggur tmaziɣt, a das-yettɣil xmi ɣa yaf ca n wusniy (syntagme) am « yewcastidd » d awal d ijjen. Tifyirin (les phrases) am tina lebda neneṭṭeq-itent d awal d ijjen.
Ɛemmers a t-nenṭṭeq :
Yewca (a nbedd) s (a nbedd) t (a nbedd) idd : wer tzemmar ad tili !
Neneṭṭeq kulci imun di teyti d ijten maci am : « yewca uḥenjir tateffaḥt i temɣart »
Yenna (a nbedd) uḥenjir (a nbedd) tateffaḥt i (a nbedd) temɣart : ammu i neneṭṭeq !
Usliɣen waxxa mmutyen a ten-tafed gguren i wemyagg ɣer deffar niɣ ɣer zdat :
- Yewca-s-tt-idd
- Wer s-tt-dd yewci / wer das-tt-idd-yewci
- A s-tt-idd-yewc / a das-tt-idd-yewc
→ Asexdem n tcerriḍin jer-asen ittejja-neɣ a nessen illa iwalen-a imeẓẓyanen qqnen ɣer wayyawya ;
→ Ticerriḍin sseshalent-aneɣ tiɣri, ttejjant-aneɣ a nɣer amek i neneṭṭeq s wawal.
Di manaya IRCAM yixḍer ad ad yesmun tinzaɣ ɣer wusliɣen-nsen am di taɛɛrabt, jer yisem d wusliɣen yebḍa-ten s ucemlal, kifkif i wemyagg. S manaya nettaf aṭṭas n yemxumbal di tira-nsen.
Am di :
Nniɣ am Tlayetmas
Wer nessin ma « am » d usliɣ n wemyagg niɣ d tanzeɣt.
Maca xmi i nettegg taccarriḍt, nettessen illa d usliɣ n wemyagg, xmi wer nettegg ca nettessen illa d tanzeɣt.
1- Nniɣ-am Tlayetmas
2- Nniɣ am Tlayetmas
Ula deg wawal wer tent-neneṭṭeq kifkif
Qess as dd
Kifkif, wer nessin ma d qess i ḥedd (tawriqt n ṭiyyara) niɣ qess uca tased-dd.
Maca xmi i nettegg tacarriḍt n wesmuni nettessen illa
1- « qess-as-dd »
2- « qess ass-dd »
wer llint kifkif.
Ɣrm
Yezmer ad yili d amyagg ɣer (ɣrem kenniw)
Yezmer ad yili d tanzeɣt ɣer (ɣer-m tinɛacin)
Xmi i nesxeddam tacarriḍt n wesmuni wer yettili wemxumbel-a
1- ɣer-m
2- ɣerm
Texsem ad tessnem kter x manaya ? ha mani ɣa terzum :
- BOUYAALA, Khalid, Aménagement graphique, grammatical et lexical du rifain (berbère du nord du Maroc), Thèse de doctorat, Aix-Marseille Université, 2024.
- CHAKER, Salem, Actes de la table ronde internationale « Phonologie et notation usuelle dans le domaine berbère – Inalco, avril 1993 », Etudes et documents berbères, 11 & 12, 1994 & 1995.
- CHAKER, Salem(éd.), Problèmes en suspens de la notation usuelle à base latine du berbère. Actes de la table ronde internationale INALCO, juin 1996, Propositions pour la notation usuelle à base latine du berbère. Synthèse des travaux et conclusions élaborée par Salem Chaker.Paris : INALCO, (1996b)
- CHAKER, Salem, (coordination et synthèse). Aménagement linguistique de la langue berbère. Document de synthèse de l’atelier organisé du 5 octobre 1998 au Centre de Recherches Berbère, INALCO, Paris, (1998). Récupéré le 15/10/2023 sur : CENTRE de RECHERCHE BERBERE
- LAFKIOUI, Mena, « Propositions pour la notation usuelle à base latine du berbère et application sur le rifain » – dans les Actes du 5ème colloque de l’Université d’été d’Agadir L’enseignement / Apprentissage de l’Amazighe : expériences, problématiques et perspectives (juillet 1996), Association de l’Université d’été d’Agadir, Agadir, 1999.
- TILMATINE, Mohand, « Standardisation de la langue amazighe : la graphie latine ». Actes du Colloque International sur la standardisation de l’écriture amazighe. Barcelone, 26-28 avril 2007. Synthèse des travaux et conclusions élaborée par Mohand Tilmatine. Barcelone : Linguamón-Casa de les Llengües, 2007.