24.1 C
Nador
Ssebt 27 Yulyu 2024

Ssi Ḥemmudi niɣ xmi ɣa yettwala Maziɣ ixef-nnes d Aεrab

«Ttwaliɣ ixef-inu d Aεrab i lliɣ ». D manaya i yenna ɛebdellah Ḥemmudi, amussnaw n tenṭrupulijit, i yessɣuran deg Umarikan, deg ij n wemsawal d aquḍaḍ i yegga akked « Maghreb Voices ».

Wer nzemmer ad as-nini i ssi Ḥemmudi aqqa cek d Maziɣ minzi aḥqa qa tzeddɣed di Tefrikt. Wer nzemmer ad as-nini aqqa aweddi « tanettit »-nnec (identity) tettagemd-tt-id zeg ucal mani tzeddɣed. Minzi manaya issen-it netta, issen uridd izeddeɣ di Ssaεudiya, issen ila netta wer yerwis ca deg Waεεraben, waxxa amenni yettwala ixef-nnes d Aεrab. Maɣer ? Minzi issawal Taεrabt. Taεrabt i yessawal netta waxxa amenni wer terwis ca di Teεrabt i yessawalen Aεraben. Minzi ddarija Tameɣrabit wer das-fehhmen ca Aεεraben laḥqqac tudef dag-s Tmaziɣt aṭṭas. Ula d manaya, netta issen-it, maca la d ijjen ma ad as-ikkes i ssi Ḥemmudi ila netta d Aεrab.

Aseqsi n tnettit (identity) immxumbel. Inni i yessawalen s Teεrabt di Lmuɣrib, azgen ameqqran-nnsen ttwalan ixef-nnsen d Aεraben. S tidet ila d lḥeqq-nnsen ad ttwalan ixef-nnsen s minzi xsen, minzi wer nzemmer ad asen-nesselseq Tmaziɣt s bezzez. Ijjen mala yettwala ixef-nnes d Ahindawi, hi neccin min das ɣa negg ?

Ssi Ḥemmudi, issen ixef-nnes mliḥ, mala yegga ijjen ttist n ADN ad yaf ixef-nnes d Maziɣ. Wer ittif qqaε rriḥet n Waεεraben di tjinatin-nnes. La d manaya netta issen-it, maca netta yeqqar : « nec d Aεrab s yiles ». Yerni yenna : « Timeslayin ammu i yellant di Lmuɣrib, cekk d Aεrab niɣ d Maziɣ alaḥsab iles i tessawaled ». Ittsemma Imaziɣen i yettraḥen semmḥen deg yiles-nnsen yeggur ad εeqben d Aεεraben, manaya zi lxezrat n ssi Ḥemmudi.

Maca ittban-ayi-dd ila ssi Ḥemmudi axmi wer ixes bu ad inεem ila netta d Maziɣ. Tmaziɣt-nnes ittrekkʷal zzag-s. Waxxa netta yeqqar aqqa yemma-s d Tasusit. Mli ixes ad iqḍeε ccek, yehwen. Ad yegg ɣir ttist n ADN amec i nenna zzat. Netta ittraḥ yeggʷej qqaε, yettwala belli qa ttuɣa din ca n yewdan nniḍen izwaren-dd i Imaziɣen ttuɣa zeddɣen tammurt-a. Maca netta qaε wer daneɣ-yinni mamec dasen-qqaren d min εnan ? Mamec inna belli qa Imaziɣen  « usin-dd » zi mani ca.

La d ijjen nhar-a ma isseqsa Aεraben manis i dd-usin?, niɣ Ilimaniyen manis nitni?. Tameslayt-a n « tusid-dd wer dd-tusid », telseq deg Imaziɣen waha. Axmi mala cekk d Maziɣ ixess-ak ad asen-tewced ccahada n tzeddiɣt (ssukna).

Din ijjen tmeslayt ɣer-s lhimmet-nnes d tameqqrant. Aqqa yiles yettirar ijjen ddawer d ameqqran maḥend ad iwwec i bab-nnes tanettit. Imken di lqrun i dd-yusin Irifiyen ad semḥen deg yiles-nnsen, xenni, ad dd-kkren ad aneɣ-inin ayyawen-nneɣ qa « neccin d Aεraben ». Aqqa ula d lejdud n Ssi Ḥemmudi di Qelεet Ssraɣna (mani i yelul netta) ttuɣa-ten d Imaziɣen. Maca lexxu, ayyaw-nnsen, ssi Ḥemmudi, ikkal yeqqar x yixef-nnes ila netta d « Aεrab ». ɛad ya ḥesrah, netta d amussnaw n Tenṭrupulujit, εad !. Ssi Ḥemmudi, temsar-as am Umiksiki-nni i yeqqaren x ixef-nnes netta d Aspanyu, minzi issawal Taspanyut.  

Ijjen am ssi Ḥemmudi, ijebbed-aneɣ imeẓẓuɣen i neccin yessawalen Tmaziɣt. Yeqqar-aneɣ aqqa mala tsemḥem deg yiles-nnwem, ataf ad tεeqbem d Aεraben. Uca qa d kenniw i yessnen ay Imaziɣen. Texsem ad teqqimem d Imaziɣen qa ttnhellat di Tmaziɣt-nnwem. Texsem ad tdewlem d Aεraben, semḥet di Tmaziɣt-nnwen.

Timaynutin

C.Andic
C.Andic
Chahid Andich

Fser-itt