24.1 C
Nador
Ssebt 27 Yulyu 2024

Lbaraj n Nnehḍa: Misra tekɛa, Ityupya tessusuf-as x tiqqad!

Le Rifain

Aked wenẓar i yewtin, i yebdan ad yeccar lbaraj n Nnehḍa i yellan x yeɣzar n Nnil, Misar wer telli di ca.

lbaraj n Nnehḍa
Tara: Reuters

Lebda ttuɣa tettbedda deg webrid n uṭewwer n lbaraj, minzi manaya yezmer ad yesqillet aman i das-dd-ittasen zi Nnil, s uya, txezzer ɣer lxedmet i tetteg Ityupya deg wazzerg-a, am yijjen lḥajet deg-s lxaṭar x tmurt n Misra.

Lbaraj n Nnehḍa i di tkumasa Ityupya a t-texdem di 2011, ad yeṭṭef aman, ad yeksi ca n 4,9 milyar m3 awarn i wenẓar n useggʷas-a.

Misra tuḥel tenneẓweḍ maḥend wer ittcari lbaraj-a al ɣa awḍen ɣer ca n wemsetfaq x mamek ɣa yili manaya, maca wer das-dd-yuliy ca.

Awarn i mani ɣa tili tsersiwt n linirji tahidruyilikrikt, i ɣa yilin d nettat i yellan merra d tameqrant di Tefriqt, ibedd dinni yijjen upusitu n waman, xmi ɣa yebda ad yexdem, ad yeksi 74 milyar m3 di 4 n iseggʷusa, al 6 qeɛ.

Misra d Ityupya d Ssudan, timura-ya i di ittcuqa Nnil, isiɣi wemsawal jer-asent ca n 10 n iseggʷusa, maca lbaraj ttuɣa-t ibenna, amarc!

Timura-ya sinyant di 2015 x yijjen ulaɣi i yessiwlen x “yiman n temɛawant”, maca Misra tettwala belli iman-nni n temâawant wer yelli.

Azzɣat, wer tejji Misra min wer teggi, tesɣat ɣer merra timura ijehden, zeg-sent Amarikan, maḥend ad tɛebbeẓ x Ityupya, maca wer das-dd-yuliy walu.

Amen i yettban; Misra texser deg wemseksi-ya.

Tala: DPA

Yeqseḥ bac a nxarres di min tezmer Misra a t-tegg, kter zeg weqbal n min yellan, uca ad tawi ḥadur zi ca n txessart d tameqqrant waha. Maca bḥal walu a din yili ca n uɣawel ɣer lɛesker.

Imeqqranen n Misra lebda qqaren belli tamurt-nsen aqqa-tt deg webrid n wemsawal, ḥuma ad awḍen ɣer ca n ufessay i wemxumbel-a. Maca lebda qqaren: “Aṭṭas n tebridin i nezmer a tent-neḍfer, mmersent-idd x missa”! manaya yesskan belli din ijjen umenɣi yezmer a dd-yas.

Lḥukuma n Misra ttuɣa lebda teqqar belli tameslayt-a n lbaraj n Nnehḍa, d ijjen tmeslayt n tudert niɣ n tmettant. Maca awarn i umi tedwel tcarrit n lbaraj d ijjen tidet tban, min ɣer-s ɣer lḥukuma n Misra a t-tegg?

Misra, teqqar belli nettat ɛad aqqa-tt deg webrid n tdiplumasin zeg uɣezdis n tmunt n tefriqt, tenna amen teqqar lebda, belli nettat wer tqebbel ca n ufessay i dd-ɣa yekken zi Ityupya waha.

Lazaɣ!

Misra teqqar belli mamek ma yella wemsetfaq di min dd-yusin, ittxessa a deg-s tili tesɣart-nnes di Nnil i ittawḍen al 55 milyar m3 zeg waman n yeɣzar.

Mala walu qeɛ, itteffeɣ-dd ca n 49 milyar m3 n waman zi Nnil azegza kul aseggʷas. Ityupya tettagi ad tcedd awal aked Misra bac ad tejj ijjen lmiqdar n waman ad azzlen bac ad ɣer-s ɛdun.

Yettwanna x lbaraj n Nnehḍa belli d ijjen lxaṭar x Misra, i yellan d ijjen tmurt tuẓeɣ, wer deg-s bu waman mseqqem.

Lbank amaḍlan yeqqar x ca n tmurt belli wer deg-s bu waman, xmi ittili kul aterras di tmurt-a tettas-as-dd qell i 1000 m3 n waman yizdigen deg useggʷas. Di Misra, kul aterras ɣer-s 550 m3 n waman kul aseggʷas ɛla ḥsab min tenna lḥukuma n tmurt-a.

Ruḥ nḍer tiṭṭawin x lxariṭa n Misra, ad tafed belli 90% n imezdaɣ-nnes i ittawḍen ɣer 100 melyun, usin-dd x yeɣzar n Nnil, waxxa tamurt n Misra temɣar aṭṭas.

“Ruḥ nican”

Nnil, zeg-s i ttɛicen Imesriyen. ssenni i sessen, ssenni i ttsesswen min tteẓẓun.

Tasɣart-nnes n waman i ittawḍen ɣer 55 milyar m3 kul aseggʷas, wer das tettiweḍ, rni x-as, lexxu ad tenqes s lbaraj n Nnehḍa.

Merra min hejmen itilibizyunen n Misra x Ityupya, wer zeg-s iwiyen walu.

Imisriyen ttwalan belli Ityupya terbeḥ lweqt deg wejbad deg wemsawal, maca ttuɣa txeddem ccɣel-nnes di tmurt, bac ad tḥewwes iɣzar, ad yili axmi nnes.

Gedu Andargachew i yellen d lewzir n berra n tmurt n Ityupya, deg yijjen tzemmemt-nnes yenna deg-s: “Lexxu iɣzar yedwel d lebḥer.. Nnil-nneɣ”. tazemmemt-a tusa-dd s lefraḥet n useggʷas amezwaru n tcarit n lbaraj n Nnehḍa

Tazemmemt-a tessusf x tiqqad i Imisriyen, tejja-ten ad ttwalan belli merra minzi ttuɣa tteggʷden d wenni d netta.

Ɛimad Ddin Ḥusayen, yenna deg ujurnal n “Ccuruq lyawmiya” belli Ityupya terna tamurt-nnes. Maca bac ad yesselha cwayt imeɣra-nnes, yenna belli amseksi ɛad wer ikemmel.

Yerni Ḥusayn yenna: “Ugin Iyityupiyen ad amnen ila mala wer yelli Nnil, Misra ad temmet. Nitni ɣer-sen aṭṭas n iɣezran, ɣer-sen kter zi 950 milyar m3 kul aseggʷas. Neccin ɣer-neɣ ayenni n tuddimt n 55 milya m3, tettwaḥsab d azgen n min netteḥdaja n waman. tettwaḥsab ɛawed d azgen n min tsess ɣir leksibet-nsen”.

Amseksi d adiplumasi

Zeg uɣezdis-nnes, Misra tekker tbedd x uḍar-nnes ḥuma ad terzu x ifessayen i wemxumbel-a. Tegga ca n isurifen ameknaw asunneḍ n waman n buxraru bac ad nefɛen i tsessawt, d tsersiwin n usizdeg n waman, d uṭuwwer n tsessawt s ca n tebridin i ɣa iḥawlen x waman wer ḍḍeyyiɛen, s utekli x tsessawt n wesniqqeḍ.

Maca amxumbel-a n laẓaɣ di Misra, yezmer ad yili d ijjten zi tewriqin n wemseksi adiplumasi, mala tesxedm-it Misra ḥma a dd ɣer-s tmeyyel tamɛawant n tmura n dduneyt.

Tisurifin i tegga Misra al lexxu bac a dd-asent tmura n umaḍal aked uɣezdis-nnes, merra tefcel deg-sent.

Maca Ityupya tiwi-dd ixf-nnes di Tefriqt n wadday, ula deg Umarikan.

Arayes n tmunt n Tefriqt Cyril Ramaphosa, i yellan d arayes n tmurt n Tefriqt n waddy, aṭṭas n imisriyen ttwalan-t belli ittmeyyel ɣer Ityupya. S uya, amsawal deg uɣezdis-a wer x-as bu utekli.

Mala wer tiwiḍ tmurt n Misra ɣer walu di Tefriqt, tettwala belli ḍḍusi a t-tessers jer ifassen n wesɣim n lehna n amaḍlan, bac ad tekre ifassen n Ityupya.

Maca wer das-yeḍmin ḥedd belli merra xemsa n tmura deg wesɣim-a a kid-s dd-asent di min teqqar.

Ffɣen-dd ca n Arappurat d imeggura qqaren belli Ccinwa d Arusya ad beddent deg wubrid n usurif-a, minzi s tnayen idsent ɣer-sent imxumbal n iɣezran ula d nitenti aked jjiran.

Mala wer yeɛdil wemxumbel-a n Nnil jer Ityupya d Misra, Min dd-yegguren wer yelli bu n ɛlaxir.

Lazaɣ di tmurt n Misra ad yejj imisriyen ad gajen d tiḥimriwin ɣer tmura nniḍen di Tefriqt d Uruppa, Amen amseksi s lesnaḥ jer tnayen-a n tmura, deg-s aṭṭas n lxaṭar walli x Tefriqt waha, maca x umaḍal amen yekmel.

BBC

Timaynutin

Fser-itt