24.1 C
Nador
Ssebt 27 Yulyu 2024

Ha mamec temsar ḥakmen Ibaha’iyen di Nnaḍur deg Wabril n 1962

Tamslayt-a tus-d mɣar awarni drus n iseggusa wami i d-yusa Lmexzen ad issekmeḍ Arrif, jar Kṭuber n 1958 ar Yennayer n 1959. Awarn-as s tlata n issegusa (1962), ṭṭfen 14 n iwdan di Nnaḍur, akid-sen ijj n Usuri.

Weyyen-ten ɣar Lmeḥkama minzi beddlen ddin-nnsen zi tmeslemt ɣar Tabaha’it (bahaisme), Ijjen ddin d jjdid i d-yeḍhren deg Iran aseggʷas n 1863 x ufus n ijjen utarras qqaren-as Baha’ llah. Ddin-a amaynu ineɛɛmen s marra tideyyanin (les religions) nniḍen, maca ra d ijjen n ddin ma ineɛɛem s Tbaha’it-a zeɛma belli aqqa-t i yixef-nnes.

Imussnawen n imselmen qqaren belli inni i d-issufɣen Tabah’it nḥesseb-iten zi min illan d « lbidɛa », zeɛma war yelli ca d amslem nican.

Ijjen lwacun d Ayrani yus-d ad izdeɣ di Tiṭṭawin di beddu n iseggusa n xemsin zi lqern i yeɛdun, d yenni i yejjin ca n iwdan ad adfen di Tbaha’it. Ijjen uḥudri zzag-sen yus-d ɣer Nnaḍur yerẓem ca n umsawaḍ aked Iḥudriyen di lweqt-nni.

Mayen yejjin ca zzag-sen ad adfen di Tbaha’it (zzag-sen ijjen Ubulisi, ijjen uselmad…) Awern-as ad ttwaṭṭfen ca n telṭac n Ubaha’i di Nnaḍur, akid-sen ijjen Usuri, ad ten-awyen ɣer Lmeḥkama deg Abril n 1962.

Ḥasan wis tnayen iḥkem qbel ma ad teḥkem lmeḥkama

Deg uɛecci-nni lami i xsen ad ḥakmen Irifiyen-nni ibeddlen ddin-nsen ɣar Tbaha’it. Iffeɣ-d Ḥasan wis tnayen deg ijj n ugraw d aɣemsan inna day-s : « zemmaren Irumeyyen d Udayn ad ggen ddin-nnsen danita s tlelli […] maca manaya war ixes ca ad yini belli Lmuɣrib tiwecca […] ad yeqbel Tabah’it niɣ min ɣa iqqnen ɣar lbidaɛ » s manaya iban-d belli Irifiyen-nni iwca day-sen fus Ḥasan wis tnayen s rray-nnes, qbel la ma ad d-ɛdan x lmeḥkama.

Deg wass n lmḥekama, nann-asen belli nitni ttḥadan ddin n tmeslemt. Mamec xsen ad x-as qḍan, qqnen-ten ɣar Izrayil, minzi ammas n Tbaha’it aqqa-t di temdint n Ḥayfa mani llan aṭṭas n wudayen Irifiyen luxa. Maca min ttun belli ameqqran n Tabah’it « baha’eddin », tuɣa issers ddsas-nnes deg wammas n temdint n Ḥayfa, qbel ma ad tettwagg Izrayil s xemsin n isseggʷasen.

Jjurnalat n dduniyt ḍeffaren s taynit mayen ittemsaren di Nnaḍur

Ufuɣ-nnsen zi lḥebes n Temdint n Nnadur

Deg umeggaru teḥkem lmeḥkama s tikkest n buḥbel n 3 n Irifiyen, xemsa zzay-sen ad sseɛdan tudert-nnsen amen tekmel di leḥbs. Ijjen zzay-sen ad isseɛda xemzṭac n isseggʷasen, ḍelqen i xemsa zzay-sen.

Aɣemmis Afransis le Monde inna min yemsaren i Yrifiyen-nni di Nnaḍur irwes di tallest-nni i di ddren Irumiyen wami tuɣa teṭɣa x-asen lkanisa takatulikt. Deg ijjen artikel-nniḍen tessiwel x-as tasɣunt n « terre Retrouvée » tenna day-s ula d nettat : « Neccin war nelli ca danita di Spanya takatulikt n lqarn n xemẓṭac, maca aqqa-aneɣ di tgeldit tamslemt n Lmerruk n lqarn n ɛicrin».

D manaya i niwḍ ad nejmeɛ x tɣawsa-ya tameqqrant di yeddar Arrif di Abril n 1962. Maca tettɣima manaya drus wi x-as issawalen, la d tarezzutin ittwaggent deg yeyyar-a udrusent, war zemmarent ad sscnent mani illa umxumbel zeg umezwaru.

S tidet, ɣer umeggaru rxun-asen-d i merra inekraf-nni, dewlen ɣer tudert-nnsen, maca aseqsi n tlelli ɛad isrusa-d ixef-nnes ar luxa.

Timaynutin

Fser-itt