24.1 C
Nador
Ssebt 27 Yulyu 2024

Bu ṭṭwajen Akutam, ijjen nnabi d Arifi nneɣni

Lerifain.fr

Netta qqaren-as Muḥemmed Aɣmir yettwassnen s Bu ṭṭwajen. Deg useggʷas n 1227 yegga ijjen tegrawla deg idurar n yeɣmiren (aɣelluy n Arrif). Yenna-asen i imezdaɣ n Arrif belli netta d nnbi, dewlen aṭṭas n midden i t-iḍeffren, ula kter zegga iwdan ẓrin lxedayem-nnes deg ukimiya. Aterras-a min xef nessawal isem-nnes amen yekmel « Muḥemmed n bu ṭṭwajen. Baba-s ttuɣa-t zeg yeɣrem n Ikutamen (Leqser lekbir yiḍ-a). Ttuɣa semman-as bu ṭṭwajen, minzi netta ttuɣa ixeddem d ukimiya, uca ttuɣa isxeddam abarru n ṭṭwajen. D baba-s d netta ig ibdan ixeddem akimya, netta iksi x-as tussna-ya. Iraḥ ɣer Sebta, xenni izdeɣ deg Ayt Sɛid d jjwayeh-nnes. Ssa zeg Ayt Sɛid ad d-yebda asenfar-nnes amaynu, umi i d ɣa yefsar x ijjen ddin d jjdid. Manaya yus-d s twiza n wemɣar n Sebta. Maɣer ? Minzi xsen ad rren lḥar zi Ɛebdesslam Ben Mcic, i ttuɣa wer iḥemmlen amɣar n sebta. Ixes ad t-ikkes.

Ddin n jjdid n Bu ṭṭwajen


Taqbilt n Ayt Sɛid, amkan mani iraḥ Bu ṭṭwajen

Umi i d-ikker Bu ṭṭwajen yegga amkan-nnes la d netta di jjihet n Iɣmiren. Yuffu-d Ɛebdesslam Ben Mcic ixes ad kid-s imseksi, minzi Ben Mcic netta d ijjen ittwala ila Bu ṭṭwajen d « bu ixerrqien ». Xenni, Bu ṭṭwajen yufa ila wer izemmer ad yaweḍ mani ixes ɣir mala ikkes Ben Mcic zeg webrid-nnes. X manaya, wejden-as nɣin-t. Umi i d-rrin lexbar, imeḍfaren n Ben Mcic di Sebta, ila ameggaru-ya yemmut. Kkren-d maḥend ad bedden deg wudem n Bu ṭṭwajen. Xenni netta irwel zzag-sen.

S tidet, ittwaneɣ d amezwaru Ben Mcic, maca ameggaru-ya ttuɣa yejja later-nnes deg imezdaɣ. Mayen yejjin midden ad nhezzen awerni i lmewt-nnes maḥend ad nɣen Bu ṭṭwajen di Wad Law n yiḍ-a.

Bu ṭṭwajen d teqbilt-nnes

Iɣrem n ikutamen (Leqser Lekbir)

Bu ṭṭwajen, iqqares-d netta zeg ijjen twacunt tettegg mliḥ akimiya. Imerzuten qqaren ɛawed ila taqbilt-nnes netta n Bu ṭṭwajen tettwassen s ddegg-a n tussna. Imezruyanen Imselmen, ttafen ila qa d « taqubbanit » ig ijjin aṭṭas n midden ad ḍfaren Bu ṭṭwajen. Maca, aya wer tzemmer ad tili d tidet weḥḥd-s, minzi umi d-usin waɛɛraben ɣer Arrif, wer kkisen ca minzi ttuɣa ttɣilen Imaziɣen zic. Irifiyen n wakud-nni qqimen ḥḍan s minzi ttuɣa ttɣilen qbel. Ɛawed, din ijjen ḥajet nniḍen ixess ad as-newwec taynit-nnes. Ben Mcic, netta ttuɣa yeqqar i midden belli netta d « ayyaw » zi lwacun n ureqqas Muḥemmed. S uya amenɣi-nnsen tuɣa-t d ijjen umenɣi d apulitik. Kul ijjen zzag-sen s minzi i t-iɣellef. Bu ṭṭwajen s ijjen ddin d amayanu, Ben Mcic, netta iɣellef amenɣi-nnes s « Lislam n Muḥemmed ».

Amḍel n Ɛebdesslam Ben Mcic

Jar Ḥamim Aɣmir d Bu ṭṭwajen.

La d ijjen ḥajet ma teqqar-aneɣ ila Bu ṭṭwajen netta ijj-d ca n Lquran yura s Tmaziɣt. Amek das-igga aqrin-nnes Ḥamim aɣmir. Ixarbjiyen qqaren ila yejja-asen-d ca n ddegg n tmegga iḍeffren waha. Timegga-ya wer ttwazemmemnt ca di ca n udlis yura-t Bu ṭṭwajen. Ca zeg ixbarjiyen qqaren ila qa netta iksi-d aṭṭas zi Ḥamim aɣmir. Ikkes cwayt irni timeslayin nniḍen. Merra min qqaren « ixbarjiyen-a » x Bu ṭṭwajen, ila aterras ttuɣa ittegg agezzen waha. Wadji ameknaw Ḥamim, ila qqaren x-as igga-asen tnayen n tẓallitin…

Maca zeg ijjen uɣezdis nniḍen, aṭṭas n imerzuten deg umezruy qqaren ila timegga n Ḥamim, jjint later-nnsen deg wamun Arifi. Iɣmiren ula kṭer ttuɣa-ten zi lebda tteggen agezzen d uɛewwed waxxa yus-d Lislam, maca midden qqimen ttsiɣan x min ttxarrsen d s minzi ttɣilen.

Ɣer ɛawed: Ḥamim, ijjen nnabi d Arifi, yura Lquran s Tmaziɣt

Timaynutin

C.Andic
C.Andic
Chahid Andich

Fser-itt