24.1 C
Nador
Ssebt 27 Yulyu 2024

Umi wtin yefransisen Arif s ṭeyyarat: Zeg yij umegrad yura deg yij n ujurnal d afransis

Di lweqt mani ittemsara ɣezzu di Ɣezza, di lweqt mani lbumbat ttweṭṭant zi ṭiyyarat n israil x tudrin d spiṭarat d sekwilat… wer beṭṭint jer isegman d temɣarin d iwessura… ttwaṭant tudrin x twacunin amen kemlent, yedwel-dd zeg-i uxarres ɣer min ɛicen lejdud-nneɣ irifiyen, i xef ttuɣa dd-ttweṭṭant lbumbat zi ṭeyyarat n irumiyen, ssekmaḍent tudrin s wi deg-sent… ɣezzu-ya i yettwaggen di Arif i yugin ad yadar, Arif i yixḍaren tagrawla d ubeddi deg wudem n iḥewwasen, zi ssenni, ggin x-as twiza wamẓiwen, uca tenqam x-as tegrawla-ya s usekmeḍ n qeɛ min yellan, s rrhaj d lbumbat, i ttuɣa dd-ittweṭṭan d anẓar x tudrin d leswaq d tbeḥḥar…

Xarrseɣ, di lhudnet n yiḍes deg wexxam swadday, d lemraḥ i dd-isekkfen leɛwin ɣer yexxamen, d wawmaten i yedlin s tduli d icten… d tsirt i yewtin di teɣmart, d tserdunt i yeqqnen di ddiban,… sskat n tmeddit, uca a dd-tewḍa lbumba zeg-ujenna, i x-asen ɣa iwaṭan ixxamen, wi yemmuten yemmut, wi inejmen wer yeddir !…

Di lwesṭ n uxemmem-a, cuqeɣ deg yij n ujurnal qqaren-as « L’Action française », aseggʷas wiss tmenṭac, N°251, yeffeɣ-dd ass n ttlata 8 zi cutanbir 1925. Di lɛizz n wemsiqḍi n Arif. Nqerḍeɣ deg ujurnal-a, deg yij n umegrad yessawal x 16 n ṭeyyarat d tifransisn, tessekk-itent Fransa ḥuma ad reddejent Arif s lbumbat d rrhaj…

Amegrad-a, ttuɣa ixeddem taprupagandat n uḥewwas Afransis d Useppanyu, maca manaya wer yeqqir ca aqa wer deg-s bu leymart n ɣezzu… ta d ij n tiggezt zi tiggaz i yemmalen min deg-neɣ xedmen…

D wa d amegrad, rriɣ-t-idd ɣer tmaziɣt n Arif.

Ɛ.Ḥennu

Seṭṭac zi ṭeyyarat-nneɣ reddejent Ajdir

Di jjihet n lɣerb, xemmezṭac n twacunin n Rhuna i dd-idewlen zeg uɣewweɣ.

Deg wass n 5 d 6 zi cutenbir, sugen-dd ca n xemsin n iɣewwaɣen x lpustu n Bujenwa, maca mfertaken s lemdafeɛ-nneɣ d ccercurat-nneɣ.

Araq n Iswal, d lunuḍ-nnes, kulci yettwaseyyeq, yehna lḥal dinni lexxu.

Di jjihet n terfiqt wiss 19, tettwagg din ij n tfust n usizdeg di tuffut yeɛdun, di jjihet n Suf Lqesba, kulci yeɛdu mliḥ. Udfen-dd lɛesker-nneɣ zi jjihet n Biker d Sseb ɣer nnḥit n Suf Lqesba, awern i ureddej n imukan-nni s lebraqi, ttwaḥewssent tmura-nni zi jjihet n yeffus d jjihet n ccerq , x luɛlaa n 855,6. Amkan-a ttuɣa ṭṭfen-t yeɛdawen s yij n jjehd yemɣar.

Di tuffut n iḍennaḍt, ij n lferg deg-s seṭṭac n ṭeyyarat-nneɣ i iqessen ɣer Wejdir, nessewjed arriminta nnhar qbel, di Gersif, lɛesker-nneɣ i nesqad, ḍelqen i 192 n lbumbat, ij n lqimet n ca n 1920 kilu n rrhaj yeḍḍuqquẓen, ḍelqen-as x tudrin n Wejdir d imukan mani ttextuttulen yeɛdawen. Banen-dd ca n iɣewwaɣen x yeksan, tweḍḍer-asen.

ṭeyyarat-nneɣ, wtint ca n 300 km, ruḥent ɣer Wejdir, kkint lebḥer lebḥer. Ittxessa-neɣ a nessen aqa tamdint-a temterrac, wer tmun ca, aqqa-tt jer yeɣzar n Nkur d wedrar n Boug, tudrin-nnes metnent, deg-s ibriden d isebḥanen.

Tanyart n nnḥit n yeffus aqqa-tt tettenhezza, xirebbi n terfiqin i dd-ittasen di macina d ikumiyya ɣer wemkan n wemsiqḍi. din aṭṭas n min dd-yegguren, swejden-as jmiɛ lɛesker n useppanyu d wenni n wefransis.  Jjihet n ẓelmeḍ, din ibriden d isebḥanen, d tmeslayin n wemsawaḍ, i ɣa yeshewnen ccɣel x terfiqin n lɛesker n Uruppa.

Ṭeyyarat n Fransa bdant ad reddejent Accawen d Targist d Wejdir, ina d isuraf d imezwura. Nemuttey lpustawat ɣer zzat, bac deɣya a neqḍa x yeɛdawen. Ijaluten (les Goliaths) i yellan di Fas, ggin ula d nitni afus-nsen, s lbumbat-nsen i iwezznen 200 kilu.

Amarical Pétain ixecc ɣer Fas, mani i ɣa yesseɛdu ca n wussan.

Tala : « L’Action française », aseggʷas wiss tmenṭac, N°251, ass n ttlata 8 zi cutanbir 1925.

Timaynutin

Ɛebdelwaḥid
Ɛebdelwaḥid
Abdelouahid Hennu

Fser-itt