27.1 C
Nador
Lexmis 25 Yulyu 2024

Ijjen wemsawal aked Ayned itteɛqab ɣer 1996

Amsawal-a yegga-t Khalid Ahdidouch aked Mustafa Ayned yettwafsar di tesɣunt n "Adrar" Aseggʷas 2, uṭṭun 4. Yulyuz, Cutenbir 1996. Tifray tessufeɣ-it-idd tɛawed-as tira. 

Mustafa Aynid ittɣennaj, ittari tiqessisin, ca imuren tiḥuja timeẓẓyanin, d umezgun (Imesraḥ). Netta ixleq di Nnaḍur, ɣer-s tesɛa uɛicrin iseggusa. Iɣra ar tnaɣen iseggusa di ljamiɛa. Ssinni yugur-dd ɣer Hulanda.

Mammec tixḍared isem Aynid? Mayemmi ac-qqaren Aynid?

Isem-a ixdareɣ-t nnit. Wer dayi-yɛjib ca ad ggeɣ ca n yisem amya waha. Xerrseɣ (fekkerɣ) mliḥ ɛad i t-xḍareɣ. Aynid netta aɛeqqa n tyeẓdent. Ij n

Rrbiɛ d azegza iɣemmiy di lexla. Aynid netta waxxa di tmurt yexlan, x idurar, di tesmed niɣ di leḥmu, netta ittɣima lebda d azegza. Netta a mac qqaren waɛraben “d ramz nettaḥeddi, itḥedda ttabiɛa”. Zeg-s necc ttwaliɣ belli temẓi-inu d temzi n marra aytema, d ij n temzi ixessa-s ad temmneɣ, tettemcubbuk ag tudert bac ad teddar. Iḥudriyyen niɣ iɛzariyyen-nneɣ mix teɛjen tudart atṭas ixess-aneɣ a nemmneɣ ag tudert bac a zeg-s dd-nessufeɣ ji n tiwecca d amezdag a deg-s nɛic. Walli bu necc ig llan d aynid weḥḥdi, neccin ittmenɣan ag tudert mara d ayniden.

Mammec tudfed di tudert n leɣnuj?

tudart n leɣnuj ɣer imedyazen niɣ yenni ittɣennjen wer temsebḍi ca aṭṭas. Necc udfeɣ-tt s ij uqedduḥ ggiɣ-as ij ukabli, awmi ttuɣa ɣer-i tenɛac tleṭṭac n iseggusa.

Necc d imeddukal-inu i dayi ɛawnen ad ndareɣ leɣya d tigʷdi zeg ul

Maca ɛemmers wer zɛimeɣ ad ɣennjeɣ deg yewdan alami raḥeɣ ɣer ljamiɛa. Nec ɛemmers wer ɣennjeɣ leɣnuj n midden. Amezwaru qqaɛa ɣennjeɣ izli-inu umi qqaren ‘a mmi Mmuḥ-inu’.

Awmi geɛɛdeɣ ar ljamiɛa ɛerḍen xaf-i imeddukal-inu a dasen-ɣennjeɣ di ljamiɛa. Manaya di tmenya wtmanin tesɛa wtmanin. Ssinni nnan-ayi imeddukal-inu min tettrajid ɛad wer tsejjled bu sinta. Lexdenni rewwḥeɣ ɣer Nnaḍur sejjleɣ tasfift (sinta)-inu tamezwarut gi char n tlata tesɛa wtmanyin (ammi Muḥ-inu). Necc d imeddukal-inu i dayi-iɛawnen ad nderɣ leḥya d tiggʷdi ttuɣa ɣer-i deg wul. 

 ‘Red n lfiɛl’ n yewdan ṭṭerf-nec wami tudfed di tudert n leɣnuj?

“Mammec tesned qqaren yenni i dayi-dd-yurwen belli leɣnuj ḥram. Manaya deg-s tasertit (siyyasa). Ssiyyasa tudef-dd tḍiyyeɛ-aneɣ tẓuri (lfenn)-nneɣ.

Ij umur ɛedleɣ ijjn lgembri. Nhar wami t-yeẓra baba yerrẓa-t. Mli dayi-yeṭṭef ataf yerẓa-t xafi.

Iwdan i dayi-dd-yudsen wer dasen-yeɛjib ca lḥal mayemmi i ɣa ɣennjeɣ minzi d amedyaz. Neccin manaya nettweqqar-it. Nessen belli lejdud, lwalidin, xwali-tneɣ wer ɣrin ca. Wer ssinen mayemmi qqaren amedyaz d manis i dd-yekka umedyaz. Itteɛjib-asen ad sennṭen i lalla Buya, maca bac ad tt-tegged cek lla.

Zi raḥeɣ ɣer ljamiɛa ibeddel ci ḥaja lḥal. Wer qqimeɣ ca zedɣeɣ akid-sen. Lebda ixezzer ɣer-i baba d ij n waryaz yeksi bakaluriyya iraḥ ɣer ljamiɛa. Nnhar wami isḥes tasfift-inu tamezwarut wer dayi-yenni walu, yenna-ayi “llah isleḥ a wlidi”. Yemma ɛemmars wer dayi-tenni ca. Nettat ɛad itteɛjib-as lḥal ad ɣennjeɣ. Zi raḥeɣ ɣer ljamiɛa bdan xezzern ɣer-i d ij n bnadem yuɛla, wer zemmern akid-s ssiwlen. Maca necc abrid-a xdareɣ-t zeg umezwar. A lami udfeɣ Wejda menɛeɣ abrid-a nican.”

Char teggid n sintat?

“Ɣer-i lexxu, sejjlent, xemsa n sintat. Tlata ggiɣ-tent awmi tuɣa-ayi ɛad di lmeɣrib, icten da di Hulanda, taneggarut a dd-teffeɣ di char-a. Ttuɣa raḥeɣ sejleɣ-t di Fas.

Tfekkared a tegged ca n CD?

“Lebda tfekkareɣ deg-s, u ɣer-i min deg-s i ɣa ggeɣ. Maca bac a dac-sejjlen yenni ittsejjalen ixessa: imma ataf issen-ic wen ‘ineccaren CD’. Ad yili yessen mlih belli cek d ij n bnadem ittawi-tt-idd, ɣer-s iwdan aṭṭas (Ijumhur). Niɣ ixes a ɣer-c ilint leflus-nnec, bac ad tegged CD ixess-ac aṭṭas n ttmenyat. Rni-dd ɣer manaya mala tsejjled ca n CD, ad t-acren, a xaf-s sejjlen sintat a tent-zzenzen. A xac sɣen ij n CD a xaf-s ggen ussa cḥal n sintat. D manaya i dayi-yejjin. Ma necc mli i ɣa afeɣ wi dayi ɣa sejjlen a dayi yegg ‘ttewziɛ’ necc zi nhar-a a nraḥ a neg mecḥal ma ixes n nnumrawat. Nessitim a dd-yas ij n nhar a negg la d neccin CD-nneɣ s tmaziɣt, amecnaw iqbayliyen.

Tettɣennajed weḥḥdek niɣ ag ca n lfirqa?

Di Arrif ttuɣa ttɣennajeɣ weḥḥdi. Maca zi d-usiɣ ɣer Hulanda, ttuɣa ɣer-i ij n tefriq tekmel. Nɣennej di kul amkan di Hulanda. Tafriqt-a tuɣa deg-s ij n Uwlandi d lemɣarba. Maca iwdan-nni semḥen ɣer uneggaru. S uɣil x-asen ad semḥen. Ca yemlek, ca iruḥ ad ikemmel tiɣri-nnes gi ca n jjihet nnednit. Jemɛeɣ ca n yewdan-nniḍen, maca ufiɣ wer zemmarn akid-sen rren mezri yewdan. 

Necc d asennan n wazzu ittekken deg iḍaren yelfan d ileɣman wer ittrezzin

(awalen n waynid di sinta nnes tamezarut)

Netnin ttuɣa ɛad lemmden. Necc ixess-ayi ijjen ataf ilmed yessen.

Di Lmeyrib iwdan ɣer-sen lweqt, ttmunen tteggen lfirqat ttrinan ttɣennajen jmiɛ. Maca lexxu lweqt ibeddel. Neccin nusa-dd da a nexdem niɣ a nɣer. Iwdan wer izemmar a ten-tesmuned.

Mammec txezzad ɣer ugennij Arrifi?

Ayennij Arifi ɣer-s amezwaru-nnes, maca wer yuri ca x tefray (tiwriqin). Wen yesnen Lmeɣrib ad yessen mayemmi. Aɣennij Arifi ikka-dd rebɛa n lmersat. Amezwaru wer x-as nessin ca. Iweḍ-aneɣ-dd drus zzeg-s. Ameknaw ‘Ddhar ubarran’ d lebɛad n yezlan ittgajan zi temɣart ɣer temɣart, x Useppanyu, Taẓrut n Nkur, Ɛebdkrim Lxeṭṭabi. Ssinni ḍharen-dd yezlan ittɣennjen x ariḍa, ddin d leɛyudat ‘lwataniyya’. Di ssebɛinat teḍhar-dd ij n lmujet- nniḍen, la ɣer-neɣ la s taɛrabt. Amacnaw ‘Nas lɣiwan’, ‘Jiljilala’. Ɣer-neɣ neccin:

Twattun, Irizam, Isefdawen, ‘In umaziɣ’, Lwalid Mimun. Maci ttɣennjen x ifeqqusen-nneɣ waha, maca ḥetta d ifeqqusen n barra, amacnaw Filistin. Tteqqnen ifeqqusen-nneɣ ɣar ifeqqusen n yewdan n barra. Zi rebɛa wtmanyin rred aɣil-a teḍhar-dd ij n lmujjet nneḍen. Tudert n leɣnuj ameknaw ij n lebḥar. Lebɛaḍ imuren issfay-dd, lebɛaḍ imuren ittɛaqqab ɣar deffar. Ssiyyasa d nettat ig ssegguren lebhar-a. Zi setta wtmanyin d tsawent ḍharn-d attas n yewdan ttɣennjen. Izli Arifi yebda ad yird ci ḥaja n warrud amezdag, nessitim ad yeqqim amya niɣ ad yili hsen ɛad

Waxxa din yenni ittɣennjen ferqcɣel, maca ittɣima yenni ittɣennjen nhar-a s tidet wesɛen. Ar uneggaru rezzuɣ ad iniɣ: mala lebḥar tesseggur-it tziri (ad yelḥem niɣ ad yugur ɣer deffar) amek qqaren lɛulama, xseɣ a dac-iniɣ belli neccin di Lmeɣrib d ssiyyasa d netat gi ttḍebbaren deg yezli Amaziɣ, niɣ deg yezli n teɛrabt.

Mammec tessitimed ad yili uɣennij Arifi di min dd ɣa yasen?

Ssitimeɣ ad yili uɣennej-nneɣ d ij n tebrat mani i ɣa tarid ifeqqusen n yayetma-k Imaziyen bla ma ad ssedḥaren. Aɣennej ixessa a das-tsennṭed ag lwalidin-nnec d yayetma-c d suyetma-c. Ixessa aɣennej nhar i das-ɣa-teshessed ad ak-issired ul, Ssitimiɣ ad kkren yenni ittɣennjen s tidet. Maci yenni yexsen a das-ggen tteswirt-nnes deg wɣlaf n sinta waha. Maca min teḥdaj Tmaziɣt wer yelli ɣer yina ineggura. Amezruy n Tmaziɣt netnin wer t-ssinen, wer ssinen manis i dd-ittenhedda Arrif.

Gouda 08 juni 1996.

  • Adrar-Nieuwsbrief, jaargang 2, nummer ,4 Juli/september 1996

Timaynutin

Aqelɛi
Aqelɛi
Abdelmajid Akalai

Fser-itt