28.1 C
Nador
Ssebt 27 Yulyu 2024

Tḥajit-inu aked tmezgida

Yura-t Ridouan Pakhrou


Deg isggʷusa ineggura zi lqern i yeεḍun, zemmreɣ ad iniɣ di tfeswin n 94, qbel ad awḍeɣ akud i dayi-ɣa yejjen ad qeyydeɣ di sekwila (ssadafen x sebεa n ysggʷusa). Am merra iḥenjiren n Arif di lweqt-nni ssentiɣ (commencer) ttraḥeɣ ɣer tmezgiḍa n ddcar-nneɣ, ḥuma ad lemdeɣ isekkilen n taεrabt ad ḥefḍeɣ cwayt n tsuraṭin zeg wawal n rebbi, mahend ataf ssneɣ ad hejjiɣ(lire) cwayt. Ass i di ɣa raḥeɣ ad ɣreɣ di sekwila, di tidet ira fsuseɣ deɣya tteεqareɣ kessiɣ merra min ɣa ttesliɣ, ɣar-i tawengint. Merra yewdan n ddcar qqaren-ayi-t.

Ira ɣar-neɣ ijjen lefqi d ajebli(zi jbala), ijjen uqebbuz, ijjen bu uεeddis d amiriw d ameqqran anict n uεeddis n tfunast.

Deg yijjen ssbeḥ, nec d iḥenjiren iqrinen-inu nmun ɣer tmezgiḍa, huma a nɣar cwayt am lebda, maca di tidet ass-nni wer yelli bu am merra ussan, deg wwussan n tfeswin (printemps) ibedda itṭihma cwayt lḥal. Tetteffeɣ tjarset (hiver), yarḍeɣ ijjn tetrikkut tefsus tixsaṭin-inu εad d tileqqaɣin. Wer ssineɣ mamec temsar ass-nni, ggiɣ ca n hajjet ma wer ggiɣ ca , niɣ d lquran i wer ḥfideɣ! min xef tteεqareɣ mliḥ ass-nni. Yeqqim yercem (tracer) di twengimt.

Ttwaliɣ lefqi lami i dd-yuḍef s uεeddis, aṭṭawen uffen s yiḍes , iksi-dd ijjen uεeffan n tteyyu n lugaz, bla ma akid-i yessiwel yehwa-dd xaf-i ɣer uzellif, yedwel d amẓiw yeqqim yeccat deg-i s min ɣer-s di jjehd, ɣer ifassen, ɣer tḍarin, ɣer tqunniḍt.. Wer day-yejji ca n umkan yessfa di rrimt-inu, waxxa ttruɣ s min ɣer-i d tizemmar , ad yili ttslan-ayi-dd i tɣuyyit zi tegzirin . Maca Amenni yugi a zeg-i yeḍleq, axmi i xaf-i t-yṭṭef wecεaḍ. Ygga-yi ṭaheyyaḍt n weqzin yemmuzzaren mmi-s n teqzint, yerra-yi merra d azegza a s-tinid wṭin-ayi leryeḥ.

Usiɣ-dd ɣer taddarṭ ferɣeɣ. Ddufzeɣ! axmi dayi-yekka lkar n ssedrawi. Tittawin-inu rewyent s imeṭṭawen, yawḥ-dd baba nnant-as temɣarin di taddart aqa ajihriw-nni n lefqi ixdem dayi zeɣdira, yus-dd yesskk-ayi la visite yexzr-ayi mliḥ yufa-yi merra d azegza, uryen-as iḍammen ɣar uzllif. Aked lεaser ad iraḥ ɣer uεewwaj-nni n lefqi a x-as yekkes sarrima.

Di lwest n jjmaεet(population) wer das-yejji ca i bu uεeddis-nni n lefqi, isnekker x-as tɣuyyit, iqerε-dd i yemma-s jjadara.
Iwya-yi akid-s deg ufus, iwḍan munen-dd xaf-i xezzaren min dayi-yexdem wamẓiw.

Iwa ass-nni d aneggaru n tmezgiḍa-nni, yeɣr-itt wen tt-yeɣrin yejji-tt wi tt-yejjin. Walli ɣir nec waha i das-yellfen (separer) i tmezgida-nni. Waxxa d baba ass-nni d aneggaru-nnes n tzalliṭ dini, wer dini min yekka ufentrus-nni uca yejmeε leḥnuḍ-nnes.
Nec rniɣ ssiwdeɣ-dd cehar n tesεa sekken-ayi ɣer sekwila d lmustamiε.

Nec d ijjen waha zeg iḥenjiren imeẓẓyanen i yeffɣen zi tmezgida niɣ zi sekwila s ssibeṭ n iselmaden iεeffanen i yessufuɣen lehlakat-nsen deg imeḥḍaren.

Timaynutin

Fser-itt