24.1 C
Nador
Ssebt 27 Yulyu 2024

Min ismunan izlan n Arrif aked Landay n Pactu?

Anict i nzemmer a nini, belli izlan n irifiyyen, d Landay n Pactun, d ij n tsekla n tnayen weyduden, ijjen yedder di ccerq n tmurt, ijjen di lɣerb nnes?!

Qbel i ɣa nebda a nessemqudda deg wawal, a nessen d amezwar, min yeɛna weydud n Pactun? D man amkan i di yedder? D man marka n tsekla yexs ad yini wawal n Landay?

Ipactunen, d ij n weydud yemɣer, d ameslem, yedder di lwesṭ, d ccerq n Wafɣanistan, d lɣerb n Pakistan lexxu.

Nitni ttuɣa ddren trankil di tmurt-nsen, ttfellḥen, ttetten, sessen, maca aked iseggusa ig iɛeddun, kkrent ɣer-sen aṭṭas n girrat, yuɣ-iten laẓ, d misariya, uca zzuzzren jer Wafɣanistan, d Pakistan, d Iran, bla wi yexlan ɣer tmura n Uruppa, Amarikan d Waɛraben.

Pactu, d wenni d iles i zi ssawalen Ipactunen, mamek yezwar deg wawal, nitni d imselmen, ɣer-sen ij n ddin yeqseḥ, iẓiyyer aṭṭas, timɣarin-nsen uɣil ad yerḍent “Burquɛ”-nni azegza, i yeddalen la d udmawen-nsent; Ad qqiment ḥebḍent di tudrin waha, wer ttriḥent ad ɣrent, ula ad xedment, ad ggent rray i yergazen-nsent, niɣ i wi zeg-sent yellan waha (Lmaḥram), tteggen x-asent ḍar uɣil, ad ggent mɣer min xsen nitni, s lxaṭer, niɣ s weɛmud; mala ca n yecten iqesser x-as cciṭan ca n twalat, waxxa di ca n tmeslayt d tameẓẓyant wer dasen-teɛjib, qa ad deg-s ucen fus, a tt-nɣen bla rreḥmet. Ipactunen wer ttejjin zi leɛwayed-nsen, cḥal ma yeɛdun n lesnin, ddegg-a ssiɣant lejdud x lejdud-nsen, i wayyawen, uca ammu yetsiɣi lḥal d ssenslet.

Min yeɛna Landay?

Landay, deg iles n Pactu, yexs ad yini ca n lḥajet d taquḍaḍṭ, niɣ d tmudrust, qqaren-t i yejj n weklasi n isefra d iquḍaḍen, mkul ijjen ttilin deg-s 2 n iseṭṭaren, wenni amezwar deg-s 9 n tunṭiqin, wenni wiss tnayen deg-s 13 n tunṭiqin; ca deg-sen tameɣruṭ, ca lla, maca ulabudd ad msettafen wawalen ɛla ḥsab lmiyzan-nsen.

Isefra-ya i wer ittwassen wi ten-yennan, ttuɣa tɣennjent zeg-sen teḥramin, xmi ttraḥent ad ayment aman n tsessit zi taliwin, niɣ xmi ceṭṭḥent temɣarin jer-asent di ca n wurar; mkul ca n tmunit-nsent qqarent-id isefra d jjdid, deɣya ataf ttwaysin, ittwaɣennaj zeg-sen.

Mala nxettec cway di twengimt-nneɣ, neccin Irifiyen, mani daneɣ ɣa ssiweḍen isefra-ya n Landay, d mamek ulmen, d mamek ttunnuḍen deg weydud n Pactun?!

Izlan-nneɣ, yak?! D inni d nitni!

Landay, d iɣennijen n yejj n umaddar yeqqen ɣer tmurt, s marra taycit i das-ittcuran lxaṭer: d axiyyeq, d lefraḥet, d axarres, d tiggʷdi, niɣ d acetki… Iɣennijen ig itteggen ccan, i waẓli n idurar, leɣwabi, iɣeẓran, ussan, llyali… Amek ten-nettaf kessin tifras n wemsenɣi, n lefḍayeḥ, d lmewt i yegguren x iḍaren-nnes deg weydud-a wanita, bla ma nettu lḥubb izedɣen ulawen n temɣarin i yettwaffaren seḥḥa.

Ula d irgazen, ɣer-sen lḥeqq ad inin Landay, waxxa udrusen, minzi nitni, ttilin lhan di barra, ak uleqquz n weɣrum, niɣ ak yemseksiten n uqerṭas. S uya, nettaf belli am temɣart, am wergaz, zemmren s tnayen-a iseṭṭaren n usefru, a dd-ssufɣen marra mayen dasen- yesdeqlen wul, zeg-s i ttcetkan, zeg-s i sreggaben x imezran-nsen, am ɛemmers wer ɣrin, wer ssinen umi qqren idlisen, ula d tasekla n umaḍal, waxxa ɣir s ca n wawalen hewnen, fsusen, maca ullɣen di lemɛani.

D timɣarin ig itteggen ccɣel n tudrin-nsent aseggʷas amen yekmel, d nitenti i yekkalen x umari bla abeddi, zeg wami i dd-ɣa-yali lefjer, ar teɣli tfukt, mertayen di nnhar i ttraḥent ad ccurent aman n tissi, cḥal i ggurent n webrid, cḥal i d-kessint n iqubac deqlen, ɣeṭṭlen sseḥḥet, ixess-itent ad qablent tarwa-nsent, tteggʷent, snennant macca, tticcent lmacul i lmal, ttellment taḍuft, ttxiyyḍent arruḍ, ssrayent irden, d imendi, ḥarryent di tsirt, xeddment tafellaḥt, ssawent tamurt, ssaẓaɣent leɣbar… qeɛ manawya, wer dasent-idd-yusi ad zzelzent, ula ad inint: Aḥ!

Tamɣart deg weydud n Pactun, lebda tettwaqemmaḥ, tettwaḥgar, tettwaḥsab d tismeɣt ɣer wergaz, zeg wami i dd-ɣa-tlul di taddart n baba-s, i tt-idd-ileqqan s uẓunfeḍ, ar ɣa temɣer cway, a tt-ucen bla lecwar-nnes i ca n wergaz mamek ma yegga, waxxa d awessar, nettat wer ɣer-s lḥeqq ad tḍebber di tudert-nnes qeɛ, s wah, ula s lla, axmi wer telli d bnadem, deg-s buḥbel!

Mamek daneɣ yeḍhar zi lḥal n temɣart n Pactun, ak tebridt-a n uɣil di tedder, nettaf-itt belli d timseɛɛeft, d tasebbart, tessuyur ixef-nnes aked lmunker-a i deg-s ittwaxlaqen, am xmi nurmal manawya, maca mala nekker a nalleɣ di daxel-nnes, a tt-naf belli wer telli di ca, ul-nnes d tisfay, tettagi x ukerfes-a i di tettedder; xenni wer ɣer-s walu deg ufus-nnes, buḥbel-nnes yessyam tagrawla di tḥessect waha.

Qibal i tmegga-a tiɛeffanin, i wer ttriḥent ɣer di temɣer, tamɣert n Pactun di tesyurit-nnes, ttbedda ad tcuq tnayen n yebriden: ya ad tneɣ ixef-nnes, ya ad tɣennej Landay, ig ittunnuḍen s tiqqext n idammen, x tlata n tmesrayin: tayri – ccaraf – lmewt.

Lḥubb deg weydud n Pactun memnuɛ, wa deg-s bu wawal qeɛ, ittwaḥsab d ij n lefḍiḥet temɣer, mala yewḍen ca n tnayen n imeɛcaq ar ɣa nḥeslen, aqa ad ttwanɣen nican, manawya ataf ittaru-dd aṭṭas n leɛdawet jer lwacunat n ddcar, niɣ jer tqebbal amen kemlent. Ssa i daneɣ d-ittban belli Landay, nitnin lebda d ij n tɣuyyit n beṭṭu, d acetki n wulawen n temɣarin yettwaqemmaḥent di tudert-nsent, d asxaḍ zeg yergazen-nsent iwessura, umi ttwawcent s uɣil: (AWESSAR AƐEFFAN) i dasen-ttlaɣant.

Niɣ d lɛaruḍ i twalla temɣart n Pactun i llif-nnes; s ij n wawal yenjar, ad tt-yeksi niɣ a tt-yejj, tessufuɣ deg-s marra tifeqqeɛ n mayen tt-yejja weydud-nnes ad tedder seḥḥa, am xmi zeg-s tmenneɛ taɣennant aked yergazen i x-as iḥeggren.

S tebridt-a n Landay, nettaf i tt-tkessi deg-s tiwessaf timeẓẓyanin qeɛ n waddud-nnes neɛmada, bla leḥya, s ict n leqsuḥiyyet, tettirar-as i llif x l’aɛsab, tɣeṭṭel-as zi ccenɛet-nnes jer yewdan, teccat-as di teryazt-nnes, mala ḥadar yugi a tt-iseɛɛef ɣer wemsawaḍ-a n arrimet, i ɣer t-idd-tettɛaraḍ, am tella deg ili n wergaz.  

Tneṭṭer tracca-nnes mani texs nettat, bla axtuttel di lemɛani, ula d tigʷdi zi tmennawt i tt-ittɛayanen x tmuwwa n isuraf-nnes, lebda tettakʷaḍ ɣer qeɛ mayen ɣer ttuɣa teswaẓẓaḍ ad taweḍ, ḥa s tebrat-a/taxcebt, am wer tt-yecqi min ɣa yemsaren awern-as, waxxa argaz ittili ɣer-s cway n ccwarti ad yenjem, x-as nettat; Ya ad issiwel x lḥeqq-nnes, ad yessefsi iceddan n tmenniwin x-as ɣa yalyen, ya ad tt-yewc i weɛraq ɣer tmurt wer yudisen.

Timeslayin-a i yulmen asefru n Landay, i di tcetka temɣert n Pactun zi lgid i das-ittwaxlaqen uɣil, d tudert-nnes i das-ittraḥen jer tiṭṭawin, am wer zeg-s tiwi min tessitim, wer tt-tedder mamek texs, d temẓi-nnes, d waẓli-nnes i zi wer terri mezri, zelɣen zeg-s wussan am wer kid-sen tuci; marra kessint aneɣ d tudert n weydud-a, qbel i uyur wiss rebɛa, zeg usegʷas n 1978, qbel i ɣa yebda wemquṭṭes ameqqran n iḥewwasen deg Wafɣanistan, i di ɣa ttwanɣen luluf n yergazen, d temɣarin bla erreḥmet, ttwaɣeḍrent-id tudrin di lkampawat, d ibilajen, ttwaqqdent lɣillat n tfellaḥt, lemlayen n yewdan zi Pactun, i yezzuzzren, s ssibbet n manawya; ca daxel i tmurt-nsen, ca x tmura n midden.

Landay n zik, yeqqim d aɛawed waha, jer yelsawen n temɣarin i dewlent zeddɣent deg iqiḍan, i zi beddlen wussan, ittraḥ ittusus cwayt cwayt ak suyt-nnes, i wer yettwassen min ɛnant, dewlen deg wemkan-nnes, ca n yezlan d jjdid, ggin am iyezzimen yeddren, ccuren s wawalen yeqqnen ɣer ddin iqesḥen, d wemseksi n yergazen, d werraw-nsent ak yeɛdawen, d ḍḍlem i zi ttakant, d lweḥc i tent-ittaɣen x tmurt-nsent, i zi dd-nɛerqent… nettwala belli timɣarin, dḥant jer iqiyḍan, am iselman i d-ittwakksen zi tenda, ttazɣen adu tfukt; yeqqim asent-id marra min ttuɣa nnument teggent di tudrin-nsent, awerni  garra-ya i tent-iḥeryen, yeqqim-asent-id wufuɣ n laman di leɣwabi, aḥtac x igeddimen izegzawen n Wafɣanistan, tamunit-nsent deg wuraren, leɣnuj, ccḍiḥ… wer yelli am lexxu, aqqa-yent ḥejbent waha, nebbyent tifeqqeɛ n buḥbel-nsent. 

Lḥubb aḥqayqi weḥdes ig inejmen zi tsirt-a, amenni yeqqim itissiq deg isefra n Landay, zeg wami yella ar yiḍ-a: wer yenqillet, wer yexsi uceɛɛul-nnes deg ulawen n temɣarin n Pactun.  

Cway zeg isefra n Landay, i dd-leqḍeɣ, tturejmen ɣer tmaziɣt, x lmizan n yezlan n Arrif.

(1)

Tteffreɣ imeṭṭawen
Deg usqar i fenniɣ
Nec d tamɣart n Pactun
Mamek ɣa ggeɣ ad iniɣ.

(2)
Rebbi egg-ay tanuwwact
Tleqqeḥ ɣer usiynu
Afar ad ittusus
X waddud n llif-inu. 

(3)
Mli d amenɣi n lesyuf
Necc ili wenniɣ-as
Wami d tira n rebbi
Aqa-ay weḍḍreɣ s wass. 

(4)
Gget-ay mala yemmut
D lekfen akid-s
Lxecbet wer tettusus
Ɣir ak yeɣɣeḍ-nnes.

(5)
Ah ya lɛud bu ifilan
I mli dac-ɣa-qeḍwen
Netta ittexs-ayi necc
Itteccur zeg-k ifassen

(6)
Nec yellan d tmannaṭ
Amwan yunnuḍ-aneɣ
Cway n wakuḍen
Tmannaṭ-a tazeɣ

(7)
Nniɣ-ak baba d ccix
Ili-c ɣer-s d ameḥḍar
Netta ac-yissɣer ddin
Necc tudert d ubeḥḥar. 

(8)
Mami leɛziz n wul
Di ccerq taddart-nnes
Tfukt i dd-ineqqren
Ttawi-ay-dd sslam-nnes

(9)
Am tnuwwact n pippa
I yinneqwes yuder
Wer ittriḥ ad igeɛɛed
Ili yeɛdut nnhar. 

(10)
Rebbi mli ij n umelqi
Wer tettreɣ mertayen
Waxxa ɣir am ifilan
N wassam mselqaḍen. 

(11)
Llif telqid sseɛd
Ma necc nnumeɣ leɣyar
Ul-inu bu lehmum
Ɛemmers ad ifeẓẓar

(12)
Rebbi necc min ggiɣ
Ma yuss-ay-dd uqemmeḥ
Ḥedd yewḍa d aɣeddu
Ḥedd yeggam ileqqeḥ

(13)
Netta d llif-inu
La nnec d llif-nnes
Weḥdes ik ɣa muneɣ
Waxxa dayi ɣa yezzenz.

(14)
Rebbi mli ɣa dewleɣ
Ɣer ukal n tmurt-inu
Ɣer idurar ibedden
Imeccḍen asiynu
Ma tudert n weɛraq
Tenni tɣeẓẓ ul-inu. 


(15)
Ili-c d tanuwwwact
X tbadut n yeɣẓer
Nec ad taymeɣ aman
Tiṭṭ a deg-k txezzer

(16)
Ad ḍweɣ ad rseɣ
X tsuḍar ideqlen
Lemlak n uwessar
Ad ay-nɣent ḥsen. 

(17)
Ay aḍu i dd-isugen
Zi lqibelt idurar
Mindi llan yemjahden
D llif n yij nnhar.

(18)
A ya tfukt n uɣellay
A m ṭṭya yeccemceḥ
Siweḍ sslam n umehluk
I wen ibedden iseḥḥ.

(19)
Ssiwḍen-ayi-dd llif
Di lekfen d azeggʷaɣ
Am lefḥem izenned
X taddut-inu ittaɣ.

(20)
Turjiɣ-cek s llilet
Tfaqiɣ-dd x yij n uḍar
Kessiɣ deg imeṭṭawen
Ar d yali lefjer.

(21)
Llif meskin x idurar
Yiweḍ-dd leɛwin-nnes
Min ssenni ttesḍefred
Ini-dd tabrat-nnes

D ɣezzu idd-sḍefreɣ
Ak leɛjaj ittaɣ-it
Llif-nnem qa yeggʷej
Ɣir lbarud ineqq-it

(22)
Tlulluct deg ufus-inu
Ttazeɣ-ay jer iḍuḍan
D aɣrib deg ukal-nsen
I wi x-as ɣa yerḍan. 

(23)
Lekfen n llif-inu
S iẓuṭṭan ɣa yalem
Wami buḥbel-nnes
X ukal i t-isellem

(24)
Ad yerweɣ ul-inu
Yezzuzzren d tiseɣras
Ma iɣallen di teclid
Wer tmunin ca ɛemmers. 

(25)
Awessar aɛeffan
Lemlak-nnes yewɛer
Llilet ɛad tazirart 
Netta zzati icexxer.

(26)
Lḥubb-nnec a mami
D aman / d timessi
Ihwel-ayi lmuj-nnes
Yissewc-ayi i tisi
Ma acemmiḍ n wul
Wer itters wer ixessi.

(27)
Ksi-dd ay awessar
Tazwijt ayi-tenɣed
Llif min kkiɣ ddreɣ
Wellah ma ayi-ibeɛɛed.

(28)
Siɣ-ayi-dd fus-nnec
Waxxa ɣir ij umur
A t-awiɣ di lbal-inu
Min ɣa kkeɣ di leɛmer.

● Zeg wedlis n : Bahae-Ddin Majruḥ – Landay, isefra n temɣarin n Pactun –
Asturjem : Jamil Salaḥ

Asturjem ɣer tmaziɣ (s weɛdal) : Marieme

Timaynutin

Fser-itt