20.1 C
Nador
Lḥed 23 Yunyu 2024

Tḥajit n : “Tamɣart-nni i ittetten irgazen”

Aṭṭas zi mani, melmi mma yegga ca n ijjen ad iraḥ ad yegmer s ukayak ɣer usammer, wer d-itteddikkʷil qaɛ. Ijjen zi tarwa-nni n ddcar, ɛemmers ma iruḥ din, qqaren-as : Kiviuq, d netta idewlen ixess ad issec ddcar amen yekmel: s temɣarin, arraw d iwessura.

Waxxa d bu taryazt i yella, ttuɣa wer izemmer ad ten-yeksi x yiri-nnes, maca netta aqqa-t weḥḥd-s luxa, bdan adan n tarwa n ddcar-nnes, ttwijjiqen.
Ijjen wass, iqess taryazt, yegga ad iraḥ ad yerzu x tarwa n ddcar-nnes. Ibeḥḥer deg usammer. Zegga iqqim ittunuḍ i ict tegzirt, xenni yesla i ijjen ulaɣi :
« Ay argaz-a, qerreb-d da ! »
Yeẓra ijjen twessart, terbu mmi-s s ijjen uḥewwaq.
Amen iksi ḥadur-nnes, yerra x-as.
« Lla, wer dd-ttiseɣ ca.
— Iwa, as-d i dac-nniɣ», amen x-as twekked.
Yenna aked yiman-nnes: “ta d tamɣart waha, wer das-tettegg walu. Wer das-tessexsiri walu: Aqqa-tt weḥḥed-s, wer teksi bu lesnaḥ”. Melmi mma twekked x-as, netta ittqarreb ɣer-s.
« Sexwa-t luxa.
— Lla, wer t-sxekkʷiɣ ca.
—Sexwa-t i dac-nniɣ, iwa. »
Amen x-as i tettwekked, d netta isxekkʷa.
« Err kayak-inek.
— Lla, wer t-tterriɣ ca.
— Err-it, i dac-nniɣ, iwa. »
Amen i x-as tettwekked, d netta itterra-t.
« Sers aẓru-ya deg ukayak-nnec ḥuma wer ittsuḥ mani ca.
— Lla, wer srusiɣ ca aẓru-ya s wadday.
— Iwa, sers-it i dac-nniɣ. »
Amen i x-as tettwekked, d netta isrusa aẓru.
« Luxa adef-d ɣer-i ḥuma ad tiḥmid cwayt.
—Lla, wer dd-ttidfeɣ ca.
Iwa, adef-dd i dac-nniɣ. »
Amen i x-as tettwekked d netta ittadef.
« Kkes arruḍ-a nnec n yilem.
— Lla !
— Iwa, kkes-iten i dac-nniɣ. »
Amen i x-as tettwekked, d netta ittekkes-iten.
« Lxua awi-d tisila-ya nnec, d kamiik-nnec.
— Lla !
— Iwa, kkes-iten i dac-nniɣ. »
Argaz-nni isala ẓbeṭ ɛlaḥal.
Teksi tamɣart arruḍ-nni ḥuma a ten-tessiẓeɣ.
« Maca min ɣa newwec i unewji-nneɣ ḥuma ad yecc? » Tesseqsa aḥenjir-nni i terbu x weɛrur-nnes.
Tessizdeg ijjen uḥebbi d ameqqran, teffeɣ ad dd-tawi macca.

Ijjen cwayt, yeẓra Kiviuq min das-d-yunuḍen, yefhem amen yerɛeb ila tamcumt-nni tenɣa imeddukal-ines. Yettwala Lxecebt-nnsen d yilem-nnsen yugel x tqiḍunt, tettegg zzag-sen tiqecqucin.

Ijjen cwayt, tedwel temɣart aked ijjen tsullet n tebɣa. « Iwa, ecc. » I das-tenna i unewjiw-nnes.
Issidef wergaz-nni ifassen-nnes di tsullet, yuca aked ca yegga ca n ddegg di lallaɣ. Ikkes-d uyenni zi tsullet, yuf-it d fus n bnadem i yuffen, manayenni iqelɛ-as-d ul.
« Wer zemmreɣ ad cceɣ manaya, i das-yenna.
— Wah, zid, ecc, aqqa iledd aked tabɣa tameẓẓyant. »
Yerra fus-nni n bnadem ɣer tsullet, xenni yebda ikessi ḥa tabɣa waha. Wami i d-tusa tmeddit, ruḥen ad ṭṭsen.
Yesniɛmel yeṭṭes. Isniɛmil ijjuxrut, teksi-d temɣart-nni ijjen uxedmi, maca ḥa yuḍa di tmurt, ifaqq-d akid-s.
Xenni, bla ma ad yegg ca n ẓẓga, iksi arruḍ-nnes, d kamiik, yeksi ula d kayak-nnes adu iɣallen-nnes, uca ideɛleg ɣer ugeddim. Maca, amen ittazzel ɣer lebḥer, tamɣart-nni tfaqq-dd, tban-d zi tqiḍunt-nnes. Truḥ ɣer-s s tazzla, txes a t-teṭṭef deɣya deɣya. Ttuɣa iggur ad teṭṭef qbel ma ad yewwet lmejdef deg waman. Tewḍa temɣart-nni s uzellif-nnes deg waman-nni ijerrsen. Wami i d-tekker ad tessen mani tella, ttuɣa argaz-nni yugur.
Wer yehni ar mani yeweḍ ddcar mani ittkun, xenni iɛawed-asen i imezdaɣ tḥajit-nnes d min das-imsaren.
« Qa ssneɣ mayemmi inegmaren-nneɣ ttweḍḍaren xmi ttraḥen ɣer usammer; din ijjen temɣart tettett yergazen. Tettett zeg weksum-nnsen, ilem-nnsen, tettegg zzag-s tiqcucin i tqiḍunt-nnes ! »
Yeqqim wergaz-nni itturja-tt di llilet-nni, uca tiwecca-nnes, iɛqeb ɣer-s ɣer temɣart-nni, ixes ad yerr lḥarr zeg imeddukal-nnes iweḍḍren.

Zegga iwweḍ ɣer jjwayeh-nni, tlaɣa-as-d temɣart-nni, amek tegga twalat-nni i yeɛdun: « Ahya argaz-a, qerreb-d, as-d danita! » Maca yerra x-as: « D ccem i ttuɣa yexsen ad ayi-yenɣen iḍennaḍ.
— Lla, urid d nnec. Aqqa- d aḥenjir-a i rbuɣ x weɛrur. Maca wer kessi bu wemnus, wer t-ttejjiɣ ca twalat-a! as-d ! »
Maca yerr-d x-as wergaz: « Wer day-m bu ttiqqet; ini-ayi beɛda, mayemmi aḥenjir-nni i terbud ɣer-s ca n ibecxaḍ ssaggʷaden, d izegraren, qeḍɛen, mayemmi i d-ixezzer amenni? Qa issaggʷad! »
Amen teggʷed temɣart, teṭṭef-it-id, bla ma ad dag-s texzer, tenḍer-it ɣer laggʷaj. Yuḍa deg waman, uca wami i ten-iḥaḍa, dewlen wabliwen-nnes am wejɣul, ddwaxel-nnes ɣer rrbiɛ n lebḥer, d ucewwaf-nnes ɣer ca n ddegg n arrbiɛ i yeggamen deg waman.
Tamɣart-nni i ila iɛessben x unegmar, twarda axedmi-nnes, tenna-as : « Ay axedmi, carreg-it! » Igeɛɛed uxedmi-nni n temɣart di leɛwin, maca yeqqim unegmar yewjed. Issenqes zi tecti-nnes. Inneyzem deg iɣallen-nnes, yerra x-as s min iɛlem d jjehd: « Flitca, carreg-itt! »
Teḍwa flitca-nnes ɣer temɣart-nni i yewḍan amen wer tuci s minzi tettebla. « Ay axedmi, carreg baba-s twalat-a nican! », amen tesɣuyy twalata-a ɛawed. Iyzem axedmi-nni argaz s waṭṭas. Maca, igru-d tizemmar-nnes i twalat tameggarut-, isɣuyy: « A cem-tcarreg flitca-inu i lebda! »
Tuḍa tmeṭṭut-nni. Qbel ma ad tehrura s iyezzimen-ines, tenḍar axedmi-nni twalat tameggarut ɣer wergaz, amen x-as tesɣuy: « ejj ad yemmet! »

Maca axedmi-nni qaɛ wer yewwiḍ ɣer unegmar, minzi ila yeggʷej. Ameggaru-ya ila yeyzem, yuḥel, wer yenni ar mani iwweḍ ɣer ddcar-nnes.
Tḥajit-nneɣ tsala da. Xenni, iwdan n ddcar-nnes ttraḥen ɣer usammer, bla ma ad asen-yemsar walu, tteɛqaben-d ɣer wi illan-nnsen.

Association Inuksuk, Contes Inuit, ill. Peggy Nille, rue des enfants

Timaynutin

C.Andic
C.Andic
Chahid Andich

Fser-itt