20.1 C
Nador
Lḥed 23 Yunyu 2024

Min ixes ad yini awal n “l’awbac” i zi ikkʷer Ḥasan II Irifiyen?

Aqqa-aneɣ di beddu n useggʷas n 1959, Arrif aqqa-t yestextux s ijjen uɣewweɣ i yegga Mmi-s n Lḥaj Sellam Ameẓẓyan zi ktuber 1958.

Deg wakud-a, Ḥasan II, ila ɛad wer yelli d agellid, yegga ijjen tinawt di Arbaṭ, yenna ila netta wer iriḥ ca ɣer Arrif ḥma ad imneɣ aked Irifiyen, maca ḥma ad asen-iɛawed tterbiyyet.

S tidett, lmexzen deg wakud-nni “yecca” Arrif. Wa d awal i yessexdamen ayt bab n umezruy xmi ttexsen ad snumlen : “asexsi n ca n uɣewweɣ”.

Maca amek yeqqar Ɛali Lidrisi, ila “macca” n lmexzen i Arrif, ttuɣa-t s tnayen n tebridin, tenni tabeldit tamexzanit d tenni n yiḍa s usexdem n ṭṭiyarat n Fransa.

Ddenf-nni i yegga lgic ameɣrabi di Arrif, ɛemmer-s ma ttun-t Irifiyen. Yeqqim yeɣza di tmektit, kṭer zi manaya, idwel ittwasedder deg iɣennijen d ca n wudmawen d imaynuten n kultura.

Zi senni, yedwel min ismunan Arrif aked lmexzen wer dag-s teqqim bu ttiqqet, lmexzen wer ittiqqi di Arrif, Arrif wer ittiqqi di lmexzen.

Awerni i xemsa uɛecrin n iseggusa x min imsaren deg uɣewweɣ n 1958/59, ffɣen imeḥḍaren di Arrif maḥend ad sɣuyyen x liɣla n tudert.

Di 19 yennayer 1984, nɣin aṭṭas n yewdan s uqerṭas n lgic, maca ɛawed ḥebbsen xirebbi n imeɣnas, din wi iweddben ɛawed.

Deg ussan-nni ad dd-yeffeɣ ugellid Ḥasan II deg ijjen yinaw x ttlibizyu, mani ikkʷer Irifiyen, yenna x-asen “l’awbac”.

Idwel, inni illan kunṭra i Irifiyen, ttekkʷren-ten s wawal-a i yenna Ḥasan II. D aya i tegga icten ttuɣa-tt d taberlamanit di 2016, ta qqaren-as Xadija Zeyyani d nettat tessawal x unhezzi n Arrif i yekkren di Biyya aseggʷas n 2016.

Ḥasan II, yenna deg inaw-nnes aya:

[…niweḍ ar laḥedd-a? Niweḍ ɣer-s Maɣar? S minzi? X webrid n Iḥenjiren imeẓẓyanen niɣ l’awbac. L’awbac; Nnaḍur, Lḥusima, Tiṭwan, Lqser Lekbir. L’awbac, wer ixeddmen, i yettɛicen s ttrabandu d tukkerḍa […] Iwa a sidi, nec qqareɣ-awem, l’awbac-nni qa raḥen lux ɣer leḥbes […] Iwdan n ccamal ssnen ageldun, itif-asen wer ttessnen Lḥasan II di tewwurt-a…]

Awal-nni ameggaru, isfekker-d zzag-s ugellid x min igga deg imezdaɣ n Arrif di 1958/95 wami i t-ttuɣa ɛad d ageldun.

Min ixes ad yini awal n l’awbac s Teɛrabt?

Aṭṭas n yewdan, ttɣilen ila awal n L’awbac, yekk-d zi “les apaches”. Imeggura-ya d ijjen teqbilt d tamirihindit, idwel ttekkʷren zzag-sen iwdan i yellan d “iceffaren, imezgullaf…”

Ikanadiyen tteḥsaben mala ikkʷer ca n ijjen wenniḍen s wawal-a n “les apaches” axmi d ijjen d tikkʷera d arrasist. Minzi tetteqqen ɣer ijjen wegdud i ttuɣa imesksin kunṭra i iḥewwasen maḥend ad dd-yawi tilelli-nnes.

“Apaches” temsar-as am wawal n “Muru” isxeddamen Ispunya.

Am mamec nenna qbel, wer din min ismunan jar “L’awbac” d “les apaches”.

Aẓwar n “WBC” di teɛrabt, ixes ad yini : (iɣed, rudix, ijjen marka n ujjiḍ…) Qqaren-t ɛawed i yewdan i yellan d : “imezgullaf, icemkaren, idjunkiyen, iceffaren… yewdan min xef wer tteḥsiben.”

Ittban-d ila agellid Ḥasan II, ila ɣer-s ijjen wawal-nniḍen deg uzellif s tefransist i yemserwasen deg wawal-a n “L’awbac”.

Awal-a wer yelli ḥa d “racaille” s tefransist. Ttekkʷren s wawal-a “iwdan imeẓlaḍ, yenni ittwassinfen, inni min xef wer tteḥsiben, ttɛicen x tma”. Maca qqaren-t ula i “iceffaren, imezgullaf”.

“Racaille” ila yelseq ɛawed ɣer imenneɛraq i d-yekkin zi tefrikt n yeẓẓlmeḍ i ila yettɛicen x leḍruf n tneddam timeqqranin n Fransa. Ina i ila yettɣewwɣen x lḥukuma n Fransa kuntra i usinef i dasen-tteggen.

Uca mala nulleɣ deg wawal-a, ɣir maḥend a nessen wi ked i daneɣ-isettef ugellid Ḥasan II.

Xelli asistim n Lmuɣib yegga tizemmar-nnes maḥend ad yerẓem ijjen webrid d jjdid n wemsuluḥ aked imezdaɣ n Arrif, maca anhezzi n Arrif deg useggʷas n 2016/17, yejja timeslayin amek ila llant deg wakud i yezwaren.

Timaynutin

C.Andic
C.Andic
Chahid Andich

Fser-itt