20.1 C
Nador
Lḥed 23 Yunyu 2024

Mayen teɛna tḥajit n “Iɣzer n wuccen”?

Amenɣi n “Iɣzer n wuccen” niɣ amek i das-qqaren ispunya (Desastre del Barranco del Lobo) d ijjen umenɣi i yewwin Iqelɛiyen kuntra i ispunya deg ijjen wemkan umi qqaren “Iɣzer n Wuccen” x tma n Mlilet deg wass n 27 yulyu 1909, deg umenɣi-ya msarent aṭṭas n txessura ɣer Ispunya.

Iẓuran n umenɣi

Di lweqt-nni, ila aɣewwaɣ umi qqaren Buḥmara yus-d ɣer Arrif, wa ila iqqar belli netta ila yellan iḥiq-as leḥkam minzi netta d uma-s n ugellid. X uyenni, ssiwlent akid-s ca n ccarikat maḥend ad dd-asent ɣer Wuksan, s uyenni i dasent-izzenz adrar n Wuksan i ijjen ccariket d taspanyut s xemsa melyun bessita i 100 n iseggusa. Ttuɣa iɛeskriyen n Buḥmara, d yenni i yettɛessasen x ixeddamen-nni ila yellan din.

Surif-a i yegga Buḥmara, xezren ɣer-s iqelɛiyen s tiṭṭ n ucaci, xenni sugen x-asen deg useggʷas n 1908.

Buteɣyult

Maca zegga yemmut Buḥmara, wer tufi Spanya wi ked ɣa tessiwel di Arrif, Xenni yetter ajiniral Marina, lḥakem n Mlilet zi lḥukuma ad as-d-sekken iɛeskriyen-nniḍen ḥma ad qqimen ttsiɣan di lxedmet-nnsen deg wuksan.

Ḥaca, lḥukuma, tenna-as ad iqqim ihedden wer ittegg walu, ar mani d 7 yunyu 1909, tewca ttesriḥ i ccarikat ad siɣant lxedmet-nnsent. Maca ahedden wer iqqim ca aṭṭas, bdan ca n imjahden ttḥerracen iwdan ḥma ad ɣewwɣen.

Xenni Marina yegga ijjen ufayyu d ameqqran: yudef jar ledcur n Iqelɛiyen, iṭṭef ijjen setta n yemjahden i yettḥerracen yewdan, issekk-iten ɣer Mlilet, uḍuf-a d wa i d-isnekkren aɣewweɣ.

Min yemsaren di yulyuz n 1909?

Di tuffut n wass 09 yulyuz 1909, bdan iɣewwaɣen Irifiyen zi tqebbal n Iqelɛiyen d ikebdanen d ca zzag-sen zeg wammas n Arrif, sugen aked Ccarif Muḥemmed Ameẓẓyan (wa zeg Ayt Buyefrur) x Mlilet, nitni ttuɣa menɛen adrar n Gurgu.

Ispunya i iraḥen ɣer yeɣzern n wuccen

Sugen ula x ixeddamen i ttuɣa yesrusan ssekket n macina x yeɣzer n Sidi Musa, nɣin zzag-sen setta, inneyzem ijjen. Inni iqqimen rewlen ɣer Mlilet.

Aya, isnekker amnus deg imezdaɣ n Mlilet (i ttuɣa itteggen ca n 12 alef xenni) i ttuɣa wer nnumen amenɣi zi girra n 1893, xenni ispunya sennhezzen jjehd-nnsen, raḥen ad ṭṭfen aṭṭas n iraqqen i yellan x webrid ar mani wwḍen Sidi Ɛli x tma n Nnaḍur.

Aked uɣezdis-a, sugen ca n iɣerruba n Ispunya x ledcur ḥuma wer ten-ttejjin ad leḥḥgen x Muḥemmed Ameẓẓyan, reddjen ula d ca n tɣarruba i ttuɣa i d-ittawin lesnaḥ.

Di 10 yulyuz, tegga lḥukuma n Antonio Maura taspanyut ad tlaɣa x iɛeskriyen-nniḍen, aṭṭas zzag-sen ɣer-sen tarwa. Manaya wer yeɛjib i waṭṭas zeg iɛeskriyen-nni, s uyenni i yekkren aṭṭas n iɣuyyan.

Wwḍen-d iɛeskriyen ɣer Mlilet deg wass n 16 yulyuz, ttuɣa ayenni wwḍen inneɣni ttemseksin aked Irifiyen i innuffren deg idurar i d-yunuḍen x Mlilet.

Maca amenɣi n tidett, ibda deg wass n 18 yulyuz, mani i yemsar umseksi ameqqran x wedrar n Ssi Ḥmed Lḥaj, xenni tiqebbal n Irifiyen sugent x iraqqen n Ispunya i yeggʷjen x Mlilet.

Ttawyen imettinen ispunya ɣer Milet

Deg wass n 20 yulyuz, sugen Irifiyen ɛawed x uraqq n Ispnuya di nnḥiyt n Sidi Musa, asugi-ya isiɣa ar wass n 21 zi yulyuz. Ttuɣa Irifiyen ttexsen ad kksen sslukat n bbwackuḍen x lmḥallat n Ispunya, imeggura-ya sbedden asugi n Irifiyen maca mmuten zzagèsen ca n 33 n uɛeskri, 61 i yennyezmen.

Deg wass n 22, isugiten bdan ttadsen Mlilet. Maḥend ad ssiggʷjen iɣewwaɣen x Mlilet. Yetter Lḥakem n Mlilet zeg uqebṭan Alvarez Cabrera ad yugur ɣer Ayt Ɛica s llilet, wami i d-yewweḍ lefjer, yufa ixef-nnes innuɣ deg ijjen yeɣzer, unuḍen-as-d Irifiyen, dinni yemmut uqebṭan-nni d 26 n imettinen-nniḍen.

Ar wass n 23 yulyuz, ila nɣin Irifiyen ca n 300 n uspanyu, minzi Ispunya ila wer ssinen ca mliḥ tamurt, uca neddyen-asen Irifiyen deg iraqqen min xef ttekken.

Deg yeɣzer n wuccen: ijjen tala tettazzel s idammen

Awern-as s rebɛa n wussan, di llilet n 26 i d ɣa yuffun 27 kksen Irifityen ca n 300 mitru zi sekket n macina, uca tus-d ijjen tseḍma n iɛeskriyen ispunya ḥuma ad ḥḍan sekket-a.

Ijjen tseḍma teclex deg yeɣzer n wuccen, din i dasen-nedyen Irifiyen i ttuɣa innuffren x tɛurar, wer yufi ajiniral Marina min ɣa yegg bla ad yedwel s tindeffert, manaya i d-yejjin aṭṭas n imettinen jar Ispunya (teqqar Maria Rosa belli mmuten 153 n ispunya).

Min yemsaren deg yeɣzer n wuccen semman-as Ispunya “twaɣit”. Din wi ismquddan min imsaren deg yeɣzer n wuccen aked min yejran deg wenwal.

Rnin-d Ispunya lɛesker ɣer Mlilet deg unaser n cher n tɣuct wwḍen ca n 35.000 n wergaz, uca bdan ad mseksin ɛawed aked irgazen di Arrif.

Tasekla x ujemmaḍ-a d ujemmaḍ-in

Zeg uɣezdis aspanyu, run ispunya twaɣit n “yeɣzer deg wuccen” deg ijjen tqessist i yettwaɣennjen, ha iwalen-nnes s tespanyut d usuɣel-nnes ɣer Tmaziɣt:

En el Barranco del Lobo
hay una fuente que mana
sangre de los españoles
que murieron por España.
(dans d’autres versions “por la patria”)

¡Pobrecitas madres,
cuánto llorarán,
al ver que sus hijos
a la guerra van!

Ni me lavo ni me peino
ni me pongo la mantilla,
hasta que venga mi novio
de la guerra de Melilla.

Melilla ya no es Melilla,
Melilla es un matadero
donde van los españoles
a morir como corderos.

 

Deg yeɣzer n wuccen

Din ijjen tala tettazzel

S idammen n Ispunya

I yemmuten x Spanya. 

 

Tiyemmatin tigellinin

Ih ya cḥal runt,

Wami ẓrint tarwa-nnsent

Raḥen ɣir girra! 

 

Wer sliliɣ, wer ḥerrdeɣ

Aḥewwaq, yak wer t-yiriḍeɣ,

Ar i d ɣa yedwel unubyu-inu

Zi girra n Mlilet.

 

Mlilet i wer iqqimen d Mlilet,

Mlilet d lgurnet

Mani ispunya, ttraḥen

Ad mmten am izmaren.

 

Zeg uɣezdis n Arrif, ina d ca n yezlan ttwannan deg wakud-nni:

  1. Ay adrar n Wuksan, yeffeɣ-d zzay-s lmeɛden / Teffeɣ-d zzay-s nnuqert, legnus ad mmenɣen
  2. Aya lqayed ameqqran, ijahden s nneyyet /Sidi muḥemmed ameẓzyan, amjahed ahurri
  3. Iccaten s uẓelmaḍ ittɛawad s ufusi / Yejja mawsa n leḥdid tesleqqa timessi
  4. Issuḍ-d uṣemmiḍ di tɣellact n urumi / Indar-d xaf-s Rebbi aqelɛi ay aweddi/ Netta sidi Mḥend ijahden arumi

Timaynutin

C.Andic
C.Andic
Chahid Andich

Fser-itt