24.1 C
Nador
Ssebt 27 Yulyu 2024

Mayen teɛna Ṭawes Ɛemruc i zi issemɣer Google?

Issemɣer Google deg wass n 04 zi mars, s wass n tlalit n tmarit Taqbaylit Ṭawes Ɛemruc, i ttuɣa yellan d ‘Tadzayrit’ tamezwarut i ifesren ijjen wungal.

Isem-nnes ikemlen d Marie-Louise Ṭawes Ɛemruc, tlul-d deg useggʷas n 1913, temmut aseggʷas n 1976 di Saint-Michel-l’Observatoire di Fransa.

Tlul Ṭawes deg ict twacunt d Taqbaylit d Tmaziɣt, ttuɣa-t d takatulikt d tarumant, nettat i yellan d taḥenjirt weḥḥed-s jar setta n wawmaten. Terwel twacunt-nnes zegga i idewlen d ikatulikiyen, xenni temɣer-d Ṭawes deg ijjen uklima d adelsan i yemsebḍan, tessawal mliḥ Taqbaylit, maca tettari s Tefransist.

Tamɣart tamezwarut i yuran ‘ungal’

Teɛqeb Ṭawes d tamɣart ‘Tadzayrit’ tamezwarut i ifesren ungal-nnes amezwaru deg useggʷas n 1947, nettat d yelli-s n Faḍma At Mensur Ɛemruc, i ttuɣa yellan d tameɣnujt tettwassen di tmurt n Leqbayel, d nettat i iselmden yelli-s iɣennijen, tinfas, temmel-as merra igelwan-a i yeqqimen ddren x ugencic n midden.

Tebda Marie testurjum iɣennijen n Leqbayel s twiza aked uma-s ameqqran Jean Ɛemruc d yemma-s aseggʷas n 1936. Uca deg useggʷas n 1939, ila ɣer-s ɣer Marie ijjen tawsa ḥuma ad tɣer di Spaniya, dinni i teɣra min ismunan jar iɣennijen Imaziɣen d inni Ispunya.

Tefser ungal-nnes amezwaru, i ttuɣa yellan d tabiyugrafit s uzwel n “tanewwact taberkant” deg useggʷas n 1947, ittwaḥsab d ungal amezwaru i d-tefser ijjen temɣart d Tamaziɣt di Fransa.

Zi senni msarawen-d idlisen-nniḍen ameknaw “abrid n wallunen” (1960), “aɛeqqa amegzun” (1966), “llif i ttxayaleɣ” (1975), “taweḥdanit n yemma” (1995), i d-yeffɣen zegga i temmut.

Aṭṭas n tsemɣurin i das-immewcen umi i ttuɣa tettbedda aked temɣart tamaziɣt, mamec i tt-smeɣren minzi d nettat ila yellan d tamɣart Tamaziɣt tamezwarut i yuran wungal.

Nessen-itt di tira, maca itri-nnes ibsisseq ula deg umaḍal n musika, tɣennej aṭṭas n iɣennijen n “wecwiq” i yellan d ijjen uklasi n uɣennej yeẓli s temɣarin di tmurt n Leqbayel. Uca tessufeɣ-d xirebbi n walbumen n uɣennej zzag-sen “iɣennijen Iqbayliyen imaziɣen” aseggʷas n 1976, “iɣennijen zeg idurar n waṭlas” aseggʷas n 1971, d “iɣennijen n tsirt d ujgugel” aseggʷas n 1975.

Taberhuct n tɣerma

Ṭawes Ɛemruc zi tenni i yeggin L’académie Berbère di Fransa.

Twacunt n Ṭawes Ɛemruc, zi twacunin tufrinin tiqbaylyin, i irewlen zi tmurt-nnsen wami dewlen d ikatulikiyen.

Yemma-s, Faḍma n At Mensur (min xef ttuɣa teqqar ila tegga am ijjen tcejjert tessenḍi), zi tinni i yessersen tisi n wenhezzi n tsednan di Dzayer, nettat i ttuɣa yellan d tazlawit d tamungalt, tura “amezruy n tudert-inu”. Ḥaca uma-s d netta i yennan “ttariɣ s Tefransist, maca ttruɣ s Tmaziɣt“, ttuɣa-t d azlawi d ameɣnas, yefser di Tunes s twiza n umeddukel-nnes amari Afransis Armand Guibert tnayen n tadliwin n usefru tamezwarut-nnes “iɣed” wis tnayen n “itri innuffren”.

Mamec yura, zegga i ttuɣa yettɛic di Tunes aṭṭas n wartiklen i ca n tesɣunin d titunsiyin, mamec i d-issufeɣ deg useggʷas n 1939 ijjen udlis qqaren-as “iɣennijen imaziɣen zi tmurt n Leqbayel” mani i d-issuɣel min ttuɣa i das-tettɣennej yemma-s Faḍma At Mensur ɣer Tefransist.

Teqqar, Ṭawes Ɛemruc x ixef-nnes “nec d taberhuct n tɣerma”, lebda ila tessawal x ucarregg-nni i zi ila tettaca jar tnayen n tmewwa, jar tenni tafransist d Tmaziɣt, jar Uruppa d Tmazɣa.

Yuɣa uxenzir Ṭawes, zzag-s i temmut di “Saint-Michel” di 02 wabril zeg useggʷas n 1976, temḍel di Fransa.

Tala : BBC.

Timaynutin

C.Andic
C.Andic
Chahid Andich

Fser-itt