24.1 C
Nador
Ssebt 27 Yulyu 2024

Ma tzemmer ca n tutlayt d tmudrust ad awin ayt bab-nnes tasemɣurt n Nobel?

Ula d ijjen ma ila yettɣil ca n ɛecra n iseggusa zi mani (di 2013) ila tzemmer ad terbeḥ Takanadit Alice Munro tasemɣurt n Nobel. Amenni nnit aseggʷas-a, amedyaz d umungal, amari i iḥenjiren, Jon Fosse, yewwi tasemɣurt n Nobel i tsekla.

Ttbehḍeɣ, s ijjen wawal-nneɣni ggʷdeɣ. Ammu i yenna Fosse, yerni yenna: “Ɣer-i nec, maca qa d tasemɣurt i yettraḥen ɣer tsekla, i yellan qbel i kulci tameslayt tettraḥ i tsekla waha, bla ma ad ksiɣ s leḥsab s ula d ijjen ḥajet-nneɣni.”

Awal-nni i yenna Fosse “i tsekla” d wenni umi ixeddem netta; walli i yettari s Tnurvijit waha – iles i zi ssawalen ca n setta melyun n midden – maca ittari s Nynursk (Tanurvijit tamaynut), d ijjen iles issawalen drus n yewdan x Tnurvijit i yettwarin.

Yemɣer umari-ya di Strandebarm, din i ilul deg useggʷas n 1959, ddcar-nnes aqqa-t x uɣelluy n Nnurvij deg wemkan umi qqaren Hardangerfjord.

Di taddart n lejdud-nnes, mani tzeddeɣ yemma-s lux ar ass-a, day-s i yettegg umari s ixef-nnes ijjen wemsagar s yisem n “tsentut n Fosse”. Amek iqqar isem n tsentut-a, txeddem x idlisen-nnes d lexdayem-nnes.

Aya ittmerni ɣer ijjen wemsagar ittwaggen kul azgen n useggʷas deg Oslo, umi qqaren Afistival agraɣlan n Fosse.

Ittsemma, tamurt n Nnurvij wer triji ca tasemɣurt n Nobel ḥma ad tessemɣer s mmi-s n tmurt-nnsen: netta zi 2011 istafed zeg ijjen tzeddiɣt n unaẓur i das-tewca twacunt tageldant di leqser-nnes, deg Oslo.

Ssturjmen-as ɣer ca n 50 n yelsawen, d aterras yettwassen belli ittaggʷej x tɣemsa, ittxes ad imsurruf s e-mail waha.

Yettwassen di berra s waṭṭas n tmezgunin-nnes ameknaw tirja n lexrif (1999) lmecta (2000) imyanawen x wawal (2001) nec d asemmiḍ (2007) i yewwḍen ɣer waṭṭas n midden.

Wenn ittiraren s useɣdi

Lxedmet n Jon Fosse, la deg wungalen-nnes niɣ di tmezgunin-nnes, yettwassen s tilalt tameqqrant n useɣdi. Netta maci zi ddegg-nni irezzun x uceddi ḥma ad yejbed midden. Yenna deg ijjen wemsawal-nnes i yegga aked Financial Times di 2018 ila netta tira-nnes wer llint ca ḥuma ad semxumblent zi tmeslayin. Netta yettari s tefrart maca ittxes lallaɣ deg unfus (narration).

Iwriken-nnes (ses personnages) wer kessin ca isem, manaya i nettaf di tmezgunt “turjit n lexrif” mani nettaf iwriken qqaren-asen “tamɣart”, “argaz” niɣ “tayemmat”. Amenni nnit di tmezgunt n “nec d asemmiḍ” i yettiraren di lebḥer x ijjen uɣerrabu, wiriken qqaren-asen “nec” d “wenneɣni”.

Imekritikan Inglu-saksunen qqaren ila netta yegga ameknaw Henrik Ibsen, s tnayen idsen ssawalen x tiṭimatikin mserwasent, am imxumbal jar wergaz d temɣart, tismin, d umnus i yettegg lmewt.

Maca, Fosse, irenni cwayt x Ibsen s ijjen tmeslayt d tameqqrant, ammu i yenna netta s ixef-nnes deg ijjen wemsawal i kid-s ittwaggen deg useggʷas n 2022: “amsuluḥ”. S ijjen wawal-nneḍni, netta yeẓli s umladas-nnes amallas ihewnen, d weɣbay-nnes i yettxes ad d-isḍuqqez.

Tamezgunt n “turjit n lexrif” tettirar di tmeḍlin mani i dinni ttemselqan jjen wergaz d temɣart. Ttuɣa ttexsen ayawya di min yeɛdan, ad yili ɛad ttexsen ayawya ar lux. Amen iɛedda wakud, ttasen-d iwdan ḥma ad meḍlen imettinen.

Yenna Patrice Chéreau x tmegzunt-nnes ila “tesbeḥ aṭṭas” mani i d-tettas liraret aked wakud i di ttemselqan iwriken.

Jon Fosse, zi lebda ttuɣa wer ittimen, maca iɛic umi yettlaɣa “amsagar aked Rebbi” uca yedwel d akatuliki deg useggʷas n 2012.

Tɣuni-nnes aked “nniɛmet tarebbanit” yewca-as llsas i wungal n “Spetology”. Asle, d ijjen unaẓur d ajjal, yettɛic deg ijjen ddcar d anurviji x tma n lebḥer. Issawal x ibeddilen imitafizikiyen, alkul, leḥmu d tweḥdanit, mani ittic ijjen tmuɣli i yullɣen x tudert.

Tcuni i zi yettari Fosse, mani ittxes ad yari x tayyut i yellan di tudert, ad x-as issers iseqsiten bla ma ad iwwec timrrautin.

Nzemmer a nawi tasemɣurt n tsekla s Tmaziɣt?

Qbel, izwar-as yenna Ṭaher Benjellun, ila taɛrabt wer das-tkessi merra min ixes ad issiweḍ. S ijjen wawal, yenna “wer tselleḥ ca i tira”.

Awal-a i yenna Benjellun, wer yeɛjib ca i waṭṭas n imariten iɛrabfunen. Ttwalan-t ila d ttaɛeddu x tzemmar n Teɛrabt.

A nessekti ila Nagib Maḥfuḍ, d netta weḥḥed-s i yewwin tasemɣurt n Nobel i tsekla zeg waɛraben aseggʷas n 1988.

Aṭṭas n midden qqaren ila inni ibedden awerni i tsemɣurt n Nobel, wer kessin ca s leḥsab n ilsawen-nneḍni d kulturat-nneɣni.

Izemmer ad yili manaya d tidett, maca zegga yewwi Jon Fosse tasemɣurt n Nobel d netta i yettarin s ijjen yiles d mudrus di tmurt n Nnurvij, manaya ittic asitem d ameqqran i imariten i yettarin s yelsawen d imudrusen ḥuma ijjen wass ad awyen tasemɣurt n Nobel i tsekla.

Ar din, nessitim ijjen wass a nẓer ca n umari d amaziɣufun, yewwi tasemɣurt n Nobel i tsekla, mayemmi lla?

Timaynutin

C.Andic
C.Andic
Chahid Andich

Fser-itt