24.1 C
Nador
Ssebt 27 Yulyu 2024

Ma ɛad ɣer-s amkan ɣer Brecht deg Uliman n yiḍ-a ?

Bertolt Brecht, yettwassnen ɛawed ɣer waṭṭas n midden s « Brixt », zeg yewdan i yejjin later d ameqqran deg umezgun amaḍlan, isem-nnes aqqa-t mani mma, waxxa ɣer berra i Uliman, tamurt mani ilul. Nzemmer ad nini ila azgen ameqqran n inhezziyen n umezgun n yiḍ-a ffɣen-d zeg ufus-nnes.  

Bertolt Brecht

Zi temẓi-nnes Bertolt Brecht ttuɣa yettwala ixef-nnes ad yili d azlawi ameqqran wis tnayen n Uliman awerni i Goethe. Ict twalat yenna-as i tnubyut-nnes « yeggur ad d-aseɣ awerni Goethe nican ». Min ila yeqqar amenni ttuɣa wer yeggʷij x tidet, lexdayem-nnes ufint abrid ɣer mkul amezgun, mkul adlis n tɣuri, mkul atlibizyu.

Ijjen teɣri teffeɣ-d ca n iseggusa zeg wami n tmesmunt n trezzutin tisusyalin (Gewis) Tenna belli Brecht (1898-1956) yedwel wer yettwassen ɣer Ilimaniyen. Lxedmet-a tbedd x-as tasɣunt n Bücher mani ssersen ca n iseqsiten x Bricht x ca n walef n wergaz d temɣart, 42% zzag-sen nnan ɛemmers wer das-ɣrin niɣ ffurrjen di ca n lxedmet zi lexdayem-nnes. Maca azgen ameqqran-nnsen wer ssinen ila Brecht issers ddsas n ijjen umezgun zeg yenni yettwassnen deg umaḍal qaɛ. Nessawar da x umezgun n « Berliner Ensemble » i yellan di Berlin. Bu tesɣunt-nni n Bücher yewweḍ ɣer umeggaru ad issen belli Brecht yedwel zeg umezruy n Uliman, d ayenni.

D amcum n Augsburg

Mayemmi wer xsen imeḥḍaren n uselmad ameqqran Brecht, i yessiwlen x waṭṭas n isental, ad x-as slen ? Izemmer ad yili minzi netta ttuɣa-t d Acuyuɛi, ict twalat ad zzag-s ssemɣren, ict twalat ad zzag-s ɣeḍlen, alaḥsab taydyulijit n midden i xas-yunuḍen. Di girra tasemmaḍt (Cold War) ttuɣa aṭṭas n imariten ttagin ad xas-ssiwlen minzi netta ttuɣa wer d « Arayuc, d akummyunist ». Ula imezdaɣ n temdint-nnes Augsburg wer zzag-s ttreḥḥiben ca. S uya ig iraḥ ɣer Munich mani wer yufi areḥḥeb i ila yettraja. Yenna x-as Kurt Georg Kiesinger amcewwar ameqqran n Uliman imunen, i yellan d mmis n temdint n Augsburg. Yenna belli netta « d mmis n temdint d ameqqran, maca yeffeɣ d amcum ».

Ula Icuyuɛiyen ttuɣa wer zzag-s ttreḥḥiben ca. « Tuɣa wer din bu ca n wefham i umezgun n Brecht ula d taynit wer das-tt-tterrin di Musku ».  D manaya ig inna Reinhold Jaretzky i yuran tabyugrafut n Brecht. Waxxa ixarrisen-nnes ttuɣa-ten d Iradikaliyen maca injem ad yili d aḍlib deg wamun Asuvyati. Waxxa netta d Acuyuɛi s wul d yixsan maca netta ijja jar-as-d d tmura Ticuyuɛiyin ijjen wazur.

Brecht deg idlisen n tɣuri

Ijjen 55% n midden ttuɣa ixess-asen ad ɣren Brecht deg idlisen n tɣuri. S uya, wami wer dasen-yeɛjib mayen yura netta, yejj-iten ad x-as aggʷjen. Manaya isrusa ca n iseqsan zzag-sen : Ma ssɣurn Brecht i iḥenjiren d nitni ɛad d imeẓẓyanen ? Ijjen uprufisur qqaren-as Jan Knopf i yellan d amɣar n tseṭṭa n « Bertolt Brecht» di tesdawit n Karlsruhe. Yenna belli tɣuri-nni wer lli tettegg di bnadem amnus. Qa Brecht yettwassen s ca n tebridin msebḍant x Goethe d Thomas Mann. Ula d iwalen-nnes dewlen midden qqaren-ten bla ma ad akan : « tiwzar-d macca ɛad taṭikt », « wenni ittemkabaren izemmar ad yexsar, maca wenni wer ittemkabaren qaɛ, netta qa ixsar ».

Di ca n imukan nniḍen deg umaḍaln, Brecht yettwassen s waṭṭas. Lexdayem-nnes ttwassnen aṭṭas di Tefrikt n Yeffus. D manaya i yeqqar Stephen Brockmann i d-yessufuɣen alids n Brecht zi tesdawit n Pittsburgh. Yerni yenna belli Brecht yettwassemɣar di Piru, Tcili d tmura n Uruppa n usammer kṭer zi tmurt-nnes, Aliman. « Netta yejjar later d ameqqran x umezgun Abrazili ».

Aprufisur Brockmann yeqqar belli Brecht netta ittejja later di tmura mani ttɛicent ijjen umutti ɣer tedimukraṭit kṭer. S uya deg useggas n 1968 umi imeḥḍaren Ilimaniyen ggin tagrawla-nnsen, aṭṭas n twalatin ttuɣa sɛeddan-d timezgunin-nnes.

Waxxa amenni yeqqar Brockmann ila qa Brecht netta zeg iwdan i yejjin amkan-nnsen d ameqqran deg umezruy n umezgun.  

Timaynutin

C.Andic
C.Andic
Chahid Andich

Fser-itt