26.1 C
Nador
Jjemɛa 26 Yulyu 2024

Kkes a tamɣart, egg a tamɣart

Asmaa Aouttah

Xmi i nessawal x tesɣart n temɣart gi tlelli d umquddi jer-as-dd d yewdan nneɣni, nessawal x manaya, x “tlelli”. Taɣensa x tɣawsa n temɣart tewwi abrid d azegrar aṭṭas, g-s iẓergawen msewḍan bezzaf x wayawya.

Iḍa, ad tilid d tilellit ur ixis ci ad yini, ad tfssled axarres d tudert x yijj n lqaleb d ijjen. Ad teddred amaknaw i tedder flana-yin niɣ flana-ya. Ad tilid tamɣart d tilellit, ixs ad yini: ad teḥkem ixf-ines s yexf-ines, ad tilid d timanit. Ad terrey gi ddat-ines d wakud-ines d min txes ad tegg zi tudert-ines. Ur illi d lḥeqq a das-nini i temɣart, ha timelsa i cem ɣa yerren d tilellit, ha tudert i cem ɣa yerren d tilellit. Amuk ur nzemmer a das-nini i temɣart-a: cem d tiellit, i temɣart-in nneɣni: cem ur tellid d tilellit.

Awal-a iwwi-ay ɣar-s aṭṭas zi min qqareɣ d tzemmimin n ufaysbuk g-sen ya adaḥi s yijj n umudil n temɣart d useɣḍel zi wenneɣni, ya s uḍrrun. S umdya:
,,Tamɣart tilellit d tenni i ittirḍen arruḍ atrar, awruppi, acewwaf d aɛeryan, ilaxiriha,” niɣ: ,,tamɣart tilellit d tenni i issaren ddat-ines d ucewwaf-ines.”
Wi iqqaren manaya? Azgen ameqqran d irgazn, maca ula d ci zi temɣarin.

Manaya g uxezzar-inu qqaren-as “axemmem ababat-paternaliste“. Min neɛna necnin, d irgazen niɣ d timɣarin ḥuma a das-nini i temɣart ha mux ixessa ad tilid? Ijjt n twala a tt-nesɛuryen, ijjt n twala a das-neɣmes, amaknaw d ci n teslit n uɣanim. Manaya g-s tikkest n teqcurt talsant x temɣart mix neddaḥa nesɣuyyu. S yisem n tɣensa x tlelli, nettekkes-as i temɣart tilelli-ines ad tedder muk texsed.
Min iɛna min x-neɣ a negg malla necnin d tidet nɣennes x tesɣart n bnadem?

  • A nefsar tussna x min ittawin tamɣart d wargaz ur ttilin mquddan. Manis i dd-ikka manaya, maɣar igga amya, wi t-ittijjan iqseḥ i ubeddel?
  • A das-negg tizza i sistim awetman s uxarres asebḥan d tlelli tidettit gi tudert maci g wawal.
  • A nsell i wayaywa mseqqem, irgazn d temɣarin. Mizi tararayt “ljawab” x min daneɣ ileqfen, rid ɣer-s ijj n wudem waha.
  • A nweqqer awal d ufran n temɣart, mizi awal ameggaru ɣer-s i yella.
  • A nweqqer tamɣart gi min tixḍar i tudert-ines waxxa ur daneɣ-iɛjib: traḥ a lebḥer s burkini niɣ s bikini niɣ s nniqab niɣ traḥ ur tudif g waman niɣ ur triḥ ci qqaɛ. Mala d wenni d afran-ines, necnin ittɣima-neɣ illa a nweqqer, mala rid d afran-ines, ixessa-aneɣ a nesɣuy ag uɣezdis-ines maci s yisem-ines.
  • Ag uɣezdis n tɣensa x umquddi jer n temɣart d wergaz, din taɣensa x tseqqar nneɣni amakanw tudert n ugmmir (lkarama); warẓẓelḍ, warafraz s msibba n kulur niɣ awir n tɣuri niɣ lasl niɣ tamagit niɣ, … Taɣensa x manaya tettawi-dd taɣensa x tikkest n sisitim akapitalsit issersen ddsas n tudert-nneɣ marra.
  • A nesseqsa ixf-nneɣ, umi neqqar tilelli d umquddi. Ma ixessa a nawi g wayawya marra idneɣ amaknaw qabsat n tidi niɣ ad nemqudda gi tseqqar (tiɣri, liɛic, sseḥḥet, lxedmet, ..), a nemsebḍa (malla nxes) gi muk nexs a nesken udem-nneɣ i umaḍal.
  • A nweqqer imsebḍan imeẓẓyanen umi ur netterri taynit. Maca netnin ɣer-sen ddqel d ameqqran gi tudert-nneɣ: bnadem “ameɛḍur”/bnadem ur g-s bu lɛḍar, bnadem awessar/bnadm ameẓẓyan, bnadem ideqlen/bnadm ifsusen, … Maɣar? Mizi takapitaliyt teslemd-aneɣ a namen s bnadm icedden, ibedden, i das-tteggen min texs ḥuma ad tugur. Ḥedd nnɣni amaknaw timɣarin iqqimen gi tudrin, amkanaw timɣarin tiwessura, amaknaw timɣarin timeɛḍurin, amaknaw timɣarin tiqebbuzin, … ur das-ttsellikent i ukapital, issanaf-iten, itteggen-anɣ ula i necnin tacbabt x tiṭṭawin ḥuma a tent-nessinef.
    S uyenni, zdat ma a nessiwel, a neḥkem, a neḍḥek… a nxarres cwayt.

Timaynutin

A.Aouattah
A.Aouattah
Asmaa Aouattah

Fser-itt