24.1 C
Nador
Ssebt 27 Yulyu 2024

«Imedyazen» niɣ izlawiyen n Arrif… Mayemmi isufran s lferz d useɛqar ?

Ttuɣa tamnaḍt n Arrif (iẓẓelmeḍ n Lmuɣrib), ameknaw merra timnaḍin Timaziɣin, dag-s xirebbi n ɛadat d leɛwayed di lqern i yeɛdun, maca deɣya nqaḍant di lqern-a wa, beddlen ifinuminen-a idelsanen s inniḍen udfen-d x wamun Arifi.

Zeg wudmawen n waya, nettaf « Imedyazen » niɣ izlawiyen-imuzikiyen i yellan s waṭṭas di tqebbal n Arrif, ttuɣa ɣer-sen ijjen tesɣent tanamunt d tẓuri (fonction sociale et artistique) deg wamun, xminni i itteggen aṭṭas n lexdayem ttxalasen x-as am ccḍiḥ, aɣennej, lfurjet, aftal n yezlan d ubarreḥ di tmeɣriwin d ussan n tmegra.

Yettwala wentrubulug Amarikani David Montgomery Hart, ila imedyazen ɣer-sen ijjen tilalt d tanamunt d tẓuri teẓli zzag-sen, suyenni lḥal-nnsen anamun yehwa d ccenɛet-nni i x-asen ksin iwdan tegga amenni, minzi wenni wer ɣer-i illi walu, wer ɣer-s minzi i ɣa yessedḥa, maḥend wer itteggʷed ad as-iraḥ wuddur-nnes. S uya ɣer-sen ca n yezlan-nnsen, ttemsebḍan x yezlan-nni ttɣennajent tiɛezryin n Arrif. Ccḍiḥ-nnsen (ittsemma imedyazen) dag-sen ijjen tudert, yettmun akid-s awal d tqessart d lemzaḥ mindi smeɛnan x usikes ; jerkter mala wer din timɣarin jar inni ittfurrujen.

Yettwala unaẓur n uɣennij Arifi amezdag, Muḥemmed Buzeyyan ila aɣennij n imedyazen ɣer-s ijjen watig n tẓuri i yuɛlan, ɛeddlen ticti mliḥ. Deg uswir n tira, ttɣennjen x arriḍa, ca n twalin ssemɣaran niɣ hekkʷan-d x ca, ttilin s waṭṭas di tmedditin n tẓuri xminni i yettili wurar niɣ ssabeɛ, uca iɣennijen-nnsen ttilin cnin xminni ccaten x imassen-nnsen awerni i ssehla (lɛaser) ṭṭerf i ddcar-nnsen, ttqessaren jar-asen, sstrinaren tarwa-nnsen maḥend ad wten x imassen, ccaten x wallunen, ttsuḍen di ẓẓamar, lɣayṭa ttsalan s temja ḥuma wer ttmunistyaren ledcur i dasen-yudsen.

Zi ɛadat n « imedyazen » ssruɣan timessi di ledcur-nnsen kul tameddit, ttmunen x ifeggiren n tmessi ar llilet, iḥenjiren ttilin da maḥend ad ɛawnen, xmi sruɣan allunen, ttɛemmaren ssbasa s lkif, tticen imassen i lecyux, maca iḥudriyen-nniḍen ccaten aked izeffanen x wallunen niɣ ccaten x ca n yimis zeg imassen, ttɣennajen yezlan, ḥaca mala ufin ca zzag-sen ittawi-itt-idd, tteggen lecyux imeqqranen ijjen tyemmunt jar-asen maḥend ad yeɛda x ifassen-nnsen, ttqallaben tiɣist-nnes, mala ufin ila nican ittawi-tt-id, xenni tteggen-as ijjen ficta ssemɣaran zzag-sen, amek iqqar lebda unaẓur Muḥemmed Buzeyyan.

«Sidi Cɛayeb uneftaḥ » niɣ lalla Mekka n imedyazen n Arrif

Wer ittqiddi «ad tilid d amedyaz niɣ ad tt-ittawyed deg uɣennij » ḥuma ad tilid d amedyaz n tidett. Ixess uɣil amedyaz ad dd-yekk x wemrabeḍ n Sidi Cɛayen uneftaḥ i yellan di « Ulad Amɣar » iḍeffren i teqbilt n Temsaman, s uya ixess ad din ɣennjen, ad ceḍḥen llilet tekmel maḥend ad senni ksin lbaraka-nnsen.

Zi min ttɛawaden d min izemmem Samuel Léonard Biarnay x wemrabeḍ n « Sidi Cɛayeb uneftaḥ » ittsajjan x umiditirani deg yeẓẓlmeḍ n Lmuɣrib, iqqar aqqa Lwali-ya ttuɣa-t d aɛezri, ittɛic weḥḥed-s x ijjen teɛrurt qibalet i lebḥer aked tuccayt-nnes, iwdan n wemkan-nni ttɣilen-t d aheddawi.

Sidi Cɛayeb Uneftaḥ.

Maca deg ijjen wass, ukren ca n iceffaren ijjen uḥenjir zi ddcar, terzu tyemmat x mmi-s maca walu, wer das-tufi later, xenni teksi amendil n rrɣayef ɣer « Sidi Cɛayeb uneftaḥ » ḥuma ad tessen mmi-s ma ɛad yedder, iwa zegga issecc tuccayt-nnes s rrɣayef n tyemmat, tekker tuccayt-nnes tebda traḥ turezzu x-as ar mani tiweḍ ɣer wemkan mani illa uḥenjir-nni ɣer ujemmaḍ-in i lebḥer, uca terr-it-id ɣer yemma-s amen yeẓwa lebḥer.

Zi senni, ɛad i d-rrin lexbar ila netta d amrabeḍ, bdan ttraḥen ɣer-s, ttzuren-tt, zzag-sen ula d imedyazen maḥend ad awin senni lbaraka-nnsen.  

Aseɛqar issuren aked uweqqer

Zi lebda ila xezzren di Arrif ɣer imecḍaḥ d imeɣnaj s ijjen lxezrat n usenqes, manaya ittban ɣer “imedyazen” s min ddren d aseɛqer zzat i iklussay n wamun, waxxa tilal-nnsen tinamunin ɣer-sent lhimmet deg wamun, nettaf-iten ɛad ttɛicen di ledcur-nnsen, qqnen x ixef-nnsen, neqqar-asen “ddcar n imedyazen” ameknaw di Miḍar, Ben ṭeyyeb, Azɣenɣan di Arrif.

Wer ɣer-sen bu lḥeqq ad msemlaken aked teḥramin-nniḍen n teqbilt; ca zeg imukan di Arrif wer meṭṭlen di tmeḍlin n ddcar. Ca n twalatin, cerrken ddcar aked “imzilen” min ɣer xezzren s usenqes ɛawed.

Iqqar ijjen uḥudri i d-iqqersen zeg “imedyazen” i yugin ad neydar isem-nnes, alaḥsab lxezrat n usenqes i zzag-sen d-xezzren ɣer tarwa-nnsen d ayyawen-nnsen, yettwala ila “lxezerat-a n useɛqer wer nessin melmi i tebda nican, maca iwdan n wamun ttɣiman xezzren-d ɣer-neɣ s usenqes waxxa ttagin ad aneɣ-tt-inin nican deg wudem, xmi i yettmenɣa ca n ijjen zzag-neɣ aked ḥedd nniḍen, qqaren-as “iwa raḥ a mmi-s n imedyazen”, ittsemma cek axmi wer tsekkʷid deg wamun, wer ɣer-s netta d nnhel-nnes min xef ɣer issedḥa“, mamek iqqar ila “lemlak zi berra i nnhel d ugdil x-asen, maca ass-a timeslayin ugurent ɣer dat cwayt“.    

Yettɛawad aḥudri-ya i Tifray, x min yejjin agla-ya amuziki ad inqaḍa di Arrif, din min iqqnen ɣer tseḍmiwin i yettbeddant x imassen n jjdid di muzika, ttekksent x imassen iqdimen, dewlent ttɣennjent llɣa i d-yekkin zi ccerq maci llɣa Arifi aqdim. Ɛawed, dewlen Irifiyen ass-a tteggen “DJ” deg wemkan n imedyazen ila i yetteggen lfurjet, xenni iḥudriyen wer tteggen ass-a izlan n lalla buya ameknaw i ttuɣa tteggen lejdud.

Amen itteydar uḥudri-ya deg wawal-nnes, ila min ittejjan ayyawen ad anfen x lḥerfet n lwalidin-nnsen d lxezrat taneqsit n wegdud, dewlen ayyawen ɣewwɣen x lḥal-a wanita, bdan rezzun x leḥrayef-nniḍen i dasen ɣa yewcen wuddur (dignité), i dasen ɣa yewcen ijjen wemkan d anamun ameknaw merra iklussay n wegdud. “Din wi itelɛen ɣer berra, yedwel ɣer-s agla d ṭṭumubinat, din wi iḍfaren abrid n tussna ɣer-s lexdayem ass-a. Maca ca zzag-neɣ ḍfaren abrid n lejdud s ijjen llɣa n ccerq am ca n inaẓuren i yellan di Arrif” i yeqqar uḥudri-ya i Tifray.

Aḥudri-ya i d-iqqersen zeg “imedyazen” iqqar ila iwdan-a ɣer-sen ijjen tutlayt wer das-fehhmen ḥa nitni, ttemsawaḍen zzag-s jar-asen, tutlayt-a ssawalen-tt merra imedyazen di ccerq, iqqar belli wer issin mamec tedwel tutlayt-a tettwassen jar-asen, d mamec ttakkʷaḍen ad msefhamen jar-asen, minzi wer din bu tirzzutin ttwaggent x yiger-a. Mamek yeqqar ila tiɣuriwin x usentel-a udrusent aṭṭas waxxa din ca n tzemmar n iḥudriyen i yetterran taynit n yedles d wagla Amaziɣ di temnaḍt n Arrif.

Ilaq a nini ila drus zi tarwa n “imedyazen” i yeṭṭfen ɛad di lḥerfet n lejdud-nnsen, ameknaw taseḍma n “Tarwa n ccix Muḥend” i izeddɣen yiḍ-a di Biljik, qqaren yezlan ceṭṭḥen, ttɣennjen deg wuraren i tteggent tmesmunin n Arrif di lxarij, aked tseḍma n “Ccix Musa” di temdint n Nnaḍur, mani inniḍen wer qqimen tteggen lxedmet-a s lesbab n ddin, bla tizemmar-nni i yettwaggen zɣer iḥudriyen ḥuma ad seddren agla-ya adelsan, maca drus wi issiɣan fus-nnes i ddegg-a n tsentayin (initiatives).

Waxxa din aseɛqer n wegdud Arifi i ddegg-a n imuzikiyen d twacunin-nnsen, maca xelli amenni tticen-asen ijjen uweqqer d ameqqran, ula d ijjen ma izemmer ad zzag-sen yeɣḍel deg wuraren n tmeɣriwin, maca ttenhellan dag-sen, tticen-asen ijjen cwayt zi lɣillet n tfellaḥt, am lefsuyyat n temzgidawin, ɛawed min tettren amenni wer dasen-tterrin deg wudem, tteggʷden zeg umutten-nnsen.

Timaynutin

K.Ouaali
K.Ouaali
Karima Ouaali

Fser-itt