24.1 C
Nador
Ssebt 27 Yulyu 2024

Ij n lexber x irifiyen d iɣeyyaten yusa-dd deg yij n ujurnal d afransis aseggas n 1898.

Ta, wer telli bu merra d tidet, wer telli bu ɛawed merra d ixerriqen. Wa, d lexber, yusa-dd deg yij n ujurnal d afransis itteffeɣ-dd zi ddzayer, qqaren-as «Le Petit Fanal Oranais », ass n 18 zi mars 1898. Yesfekkara-neɣ useggas-a, s ɣezzu i yegga Bucta Lbeɣdadi di teqbilt n Ibeqquyen, zegga i nnuɣen iruppawiyen aked ujahed n lebḥer i ttuɣa tteggen irifiyen di tɣerruba i dd-ittcuqan di jjihet-nsen. Manaya yejja iruppawiyen ad ẓeyyren x lmexzen ḥuma ad iqarmar irifiyen, bac ad jjen tiɣerruba n iruppawiyen di laman. 

Fransa, deg wakud i di dd-yemmers lexber-a, ttuɣa tewta taqeyḍunt di Ddzayer 68 n iseggusa zeggami, ttuɣa yehwa-s-dd uleyzaz x tmura i yellan di lɣerb n Ddzayer, teccat leḥsab mamec d melmi tent-ɣa tḥewwes. S uya, lexber-a, a t-nɣer s uḥadur, a nessen aqa yusa-dd deg yij n tebridt n teprupakandat i ixeddmen takulunyalit tafransist, i yesnejbaden ɣer usemẓi d uṭeyyeḥ zeg yegduden, bac Fransa, ad tewc lḥeqq i yexf-nnes, ad tadef ɣer yegduden-nni, a x-asen tessers aḍar, s yisem n tɣerma (civilisation).

Maca, wer neqqir ca aqa merra min dd-yusin di tira-ya tikulunyaliyin wer din ca zeg-s, anict n min nzemmer a nini aqa wa d ij n txabit, a nessen mamec deg-s ɣa naf tidet-nneɣ…

Ɛ.Ḥ

Tamdint n Tiṭṭawin, yuza ɣer-s zzɛaf s irifiyen i ɣer-s dd-ittasen, ḥuma ad seɛɛfen aytma-tsen, a ten-gewwden ad hajren  ɣer Ddzayer.

Mamec i dd-ittban, irifiyen-a, ɣer-sen ij n tmessna tulleɣ, x-ak d xaf-i. Tiṭṭawin, amen nessen, d tamdint n leɛrasi, deg-s tisejjura n llaymun d lleccin, kter ɛad di Kitan d Ayt Salaḥ. Wami i dd-hwan ɣer jjennet-a tameẓẓyant, imesdurar-a msaken, yiwey-asen-dd rebbi axmi aqqa-ten deg wagla-nsen. zeɛma aqa d akud n lleccin lexxu, niɣ lla ?

Ayt bab n tbeḥḥar, d waɛraben i ittɛessan x leɛrasi, siwlen akid-sen, belli manaya wer t-iqebbel rebbi, ad kksen agla n midden. ɣer uneggar, tceṭṭ x-asen tehrawt.

Irifiyen, walli d nitni waha i yessnen ad gerfḍen. Ttɛawaden di Fas ; ttuɣa dinni ij n lɛisaba zeg waɛraben n iɣeyyaten, tudef x ddcar n wudayen di Taza.

Taza, d ij n wemkan d ameẓẓyan di Lmeɣrib, yiggʷej s tlata niɣ rebɛa n wussan n tecli x Fas.

Din, di ddcar-nni, lɛisaba-nni, wtin x tḥuna n wudayen, ukren sselɛet d tenɛacin. wer dasen-yenni walu lmexzen n wemkan-nni. Wer tt-jjin ca din waha, ksin ula d ij n tnayen n tebliɣin d tudayin, ixḍaren-tent d tisebḥanin, ḥuma a deg-sent ttren ttmenyat, niɣ a tent-hdan i ca n lbaca, ad mmernint ɣer lḥarim.

Udayen n Taza, ruḥen cetkan x manaya ɣer lḥakem mulay Ɛarafa.

Le Petit Fanal Oranais, 18ème année, N° 5976, vendredi 18 mars 1898. 

Timaynutin

Ɛebdelwaḥid
Ɛebdelwaḥid
Abdelouahid Hennu

Fser-itt