24.1 C
Nador
Ssebt 27 Yulyu 2024

Dihya.. Tajellidt Tamaziɣt i ibedden d iɣes n tmijja i iḥewwasen

« Aɛraben ttsemman-ayi Lkahina, niɣ tagezzant, ssnen ila qa ssawaleɣ-dd ɣer-wen d kenniw tettslam-ayi, qqimen reẓmen aqemmum minzi ufin ijjen temɣart [am nec] tetteḥkam x-awem, minzi timɣarin ttuɣa ttemnuzat di leswaq n tayya. Nitni ɣer-sen, taḥenjirt tasebḥant d sselɛet waha, wer ɣer-s bu lḥeqq ad tessiwel, niɣ a ɣer-s isell ḥedd. Tamɣart taḥurriyt tessaggʷad-iten, nec ɣer-sen d cciṭan ».

Ina d iwalen i yura umari Agzayri Kateb Yasin s yiles n tjellidt Dihiya. I dd-yeydar deg wungal-nnes « Nedjma » i dd-iffɣen deg useggas n 1956.

Aṭṭas n wawal i yemsaren x Dihya, awal-nni tudef dag-s tadyulujit. Aɛraben rrin-tt d cciṭan, ssiwlen x-as axmi d tagezzant, tesxeddam jjnun deg imenɣan-nnes. Axmi nettat tus-d kunṭra i yemselmen d Lislam. Ar mani i dd-faqqen Imaziɣen s ixef-nnsen. Wcin addur i testahell, minzi tteḥsaben-tt d icten tused-dd ḥuma ad temneɣ x tmurt-nnes d wagdud-nnes.

Maca qa Dihiya, maci ɣir d tajellidt waha, nettat d Tamɣart x iɛeskriyen i ixelfen ajellid Aksil. Teḥkem x Imaziɣen d Tmazɣa. Teɣza isem-nnes di tefray n umezruy, merra inni i x-as yurin, nnan x-as belli tbedd deg wudem n iḥewwasen d iɣes n tmijja.

Min teɛna Dihya ?

Teẓra Dihya (niɣ Tihiya, Damiya) tfawt n tudert aseggas n 585. Deg wakud mani tlul nettat wer din bu ttuɣi ca n igmiren deg wafrika n yeẓẓlmeḍ. Amkan-a ttuɣa dag-s tiqebbal d timeqqranin ameknaw Iẓnagen, Iznaten d Imesmuden. Tiqebbal-a tina tesmuna-tent Tmaziɣt. Maca tiqebbal-a tina ttuɣa saqarent-id ddewal-nnsent i ibedden deg wudem n Irumaniyen d Ibiẓantiyen d Ivindaliyen.

Imerzuten wer ssinen bu aṭṭas x temẓi n Dihiya; maca ca zzag-sen ttwalan ila Dihya tegga ijjen ufurmasyu n tarwa n Imɣaren. Afurmasyu n lɛesker d wenni n tussna. Manaya i tt-yejjin ad tekkusu (ad tewret) leḥkam x baba-s, ad tili d Tamɣart x Ijrawen.

Wer issin ḥedd man tadeyyant i ttuɣa ɣer-s ɣa Dihya; ca iqqar qa ttuɣa-tt d tudayt, ḥedd iqqar belli d tapagant (paienne). Texlef ajellid Aksil x Imaziɣen, aseggas n 680, ittsemma wami ttuɣa ɣer-s 95 iseggasen. Amkan mani ttuɣa ttettbedda kunṭra n Iḥewwasen netta d « Xencela » Di Legzyer n yiḍ-a.

Imerzuten deg umezruy qqaren ila tiqebbal Timaziɣin msetfaqent ad rrent « Dihya » ad tili d tamɣart x-asen. Zegga i yemmut ajellid Amaziɣ « Aksil ». Di leɛwayed n Imaziɣen tiqdimin ttuɣa yettili ijjen useqqim, xeṭṭaren dag-s deg useqqim-nni Amɣar i ɣa yilin d jjdid.

Ben Xeldun yeqqar « Tekker deg Wafrika timessi, Imaziɣen msebḍan, aṭṭas n yemɣaren i ttuɣa yellan, maca Dihya yelli-s n Matya mmi-s n Tifan, tajellidt n Awars d nettat i ttuɣa ɣa yellan ccenɛet d tameqqrant x weydud-nnes, Ijrawen d yemɣaren-nnsen ».

Tizemmar-nnes i iqesḥen, d twessaf-nnes d uweqqar i das-tticen Imaziɣen, yejj-itt ad tesmun Imaziɣen adu ubeḥrur-nnes maḥend ad tbedd deg wudem n Irumaniyen d Waɛraben.

Ca n idlisen n umezruy qqaren ila qa Dihya tegga aṭṭas n imenɣan tsug x Irumaniyen, Aɛɛraben d Ibizanṭiyen, ḥuma ad dd-terr timura n Imaziɣen i iḥewwsen deg umeggaru n lqern wis setta.

Amenɣi amezwaru aked Ḥassan Ben Nnuɛman

Umi teṭṭef Dihya leḥkam manaya yus-d aked leḥkam n Ɛebdelmalek Ben Merwan, i ttuɣa yexsen ad iḥewwes timura i wer yellint ca d timeslmin. Uca ixḍar Ḥassan Ben Nnuɛman, ḥuma ad iḥewwes Afrika n yeẓẓlmeḍ, iwweḍ ɣer temdint n Lqirawan. Iwseq senni Ibizanṭiyen, uca ixes ad immutti ɣer tmura i xef tetteḥkam Dihya. Umi tesla Dihya ila ljic n Ḥassan qa yeggur-dd, tuzzel maḥend ad tesnufsel tamdint n Xencla, zeg uḥewwas n Arruman, tewseq-iten senni, uca terdel iɣbarawen-nnes ḥuma wer dag-sen ttnuffuren Aɛɛraben i dd-yusin.

Deg useggas n 693, Dihya tegga ijjen umenɣi aked ljin n Ben Nnuɛman di Bgayet. Din i t-terẓa, tessufeɣ-it zi Tunes d Tripoli. Ar mani ibedd di temdint n Berqa di jjihet n Libiya ittraja ad t-ɛawnen Imawiyen.

Dihya : Wcet-aneɣ Lislam, ffɣem kenniw

waxxa amenni, Dihya wer tenwi ca ad treddej timura n Imselmen, wer tḥidi qqaɛ Lqirawan d imezdaɣ-nnes, wer ten-tenɣi ca, wer zzag-sen terri lḥal x min ggin waɛɛraben di tmurt-nnes.

Awern-as ; tejja Tamezɣa adu fus-nnes ca n xemsa iseggusa, din wi yeqqaren ass-a belli ttuɣa leḥkam-nnes ittakkʷaḍ-dd zi Lmuɣrib ar Libiya.

Amec ttɛawaden imerzuten deg umezruy, ttuɣa tettemsurruf mliḥ aked inecraf n waɛɛraben, tesnufesl-asen merra. Maca tejja ijjen waha, ttuɣa qqaren-as Xalid Ben Yazid Lqaysi, i terra d mmi-s, idder aked tarwa-nnes. Ca zeg imerzuten n umezruy qqaren ila d netta i ttuɣa ittcekkmen x Dihya i aytma-s aɛɛraben.

Waxxa Dihya tiweḍ ad tsbedd iḥewwasen aɛɛraben xemsa iseggusa, maca waxxa amenni tiweḍ ad tessen ila aqqa gguren-dd ɛawed ad ḥewsen tamurt. Zi senni tfekker umi ittwasemma « tamurt ikemḍen ». Tegga manaya, minzi tumen ila aqqa aɛraben usin-d ḥuma ad akren igelwan n tmurt, a ten-sekfen. Ɛemmers Dihya i ma teqbel ila qa aɛɛraben usin-d ḥuma ad fesren ddin ameslem, suya ttuɣa tenna : « Mala tettɣilem ila qa tewweym-dd tabrat zi Rebbi, hiwa wwcem-aneɣ-tt, tɛeqbem manis i dd-tusim ».

Tastratijit n tmurt ikemḍen

Tewca Dihiya iwarditen ḥuma ad qessen ticejjura, ad redlen iɣebrawen, ad sskemḍen tibeḥḥar. Imaziɣen ila ttɣilen ila tajellidet-nnsen tebbuhli. Manaya yejja Imaziɣen ad msebḍan, min isḍeɛfen Dihya, yejj-itt ad terreẓ deg umenɣi-nnes wis tnayen.

Naḍar Landalusi tessiwel x manaya tenna : « Mala nxes a nessiwel x tecli i tewwya Lkahina aked waɛɛraben, nzemmer a x-as nini ila nettat d tajellidt maca di twalat d icten tettegg iplanuten i imseksiten-nnes, tettili x yixef n ljic-nnes. Ittban-dd ila tbedd deg wudem n iḥewwasen s idammen d wuzzal, ar ameggaru qaɛ, iwdan ttuɣa merra ttweqqren-tt. S tidet tesskmeḍ merra igelwan i tuɣa di ḍemmɛen waɛɛraben, maca umi i tt-nɣin, inni tt-iḍfaren mreddajen ».

Nɣin Dihiya deg umenɣi n « Anu n Lkahina » aseggas n 701, zegga i tbedd deg wudem n waɛɛraben, tugi ad terwel, ad tennuffer deg idurar.

Mamec i nɣin Dihya xenni ?

Qessen azellif-nnes, sekken-tt ɣer Dimaceq. Tamenɣiwet-a taɛeffant i das-ggin ɣir ḥuma ad rren lḥarr zeg ijjen temɣart tenna-asen « lla », tesqas aɛɛraben tareẓẓit.

« aqqa imenɣan i ggint temɣarin deg umezruy ttuɣa maci xsent ad ḥewwsent anict i xsent ad nnezbyent, Dihya maci tettegg amenɣi bac ad temneɣ, maca bac ad teḥrez tammurt-nnes ». Ammu i yenna Ḥmed Ɛasiḍ x Dihya.

Deg useggas n 2003, tamesmunt n Awras Lkahina, ggin ijjen tefrist dag-s 1.80 i Dihya di Lezzayer. D asemɣar zzag-sen i temɣart-a tanita i yewcin idammen-nnes bac ad iqqim umaziɣ lebda d ilelli.

Timaynutin

C.Andic
C.Andic
Chahid Andich

Fser-itt