24.1 C
Nador
Ssebt 27 Yulyu 2024

Ass n Valentine : Mamec ixezzer ddin ɣer tmexsa ? (2/2)

Ass n Valentine

Xmi i d-ittakkʷaḍ ass n 14 zi febrayer, ttɛeqqaben lemwaḥel d izeggʷaɣen. Ulawen mani mma, d tebratin n tmexsa ttilint kṭar. Lɛid-a wanita issemɣaran s tmexsa iban-d d amaynu. Maca mamec ixezzer ddin ɣer tmexsa?

Tabudiyt : Timexsa d abrid n ufaqqi. D Kamasutra ɣer Ihindusiyen  

Tettemsagar Tamasiḥit d Tbudit di tneqqiḍt-a di mamec ttwalant timexsa. Deg ilemmuden n Buda, nettaf tira n bnadem nitenti qqnent ɣeruweddeb. Maḥend ad imsuluḥ bnadem aked uya, ixess-as ad igg tisebḥanin. Zi tmegga-ya tisebḥanin xminni netta ɣa yuɛla x tismin d imezran n arrimet-nnes.

Kamasutra d adlis n Ihindusiyen

Timexsa niɣ Karuna di Tbudiyt (Awal n Karuna ixes ad yini ɛawed ula arreḥmet di Tsansekritit) zi tsebḥanin i zi izemmer bnadem ad yenjem zeg uweddeb. Arriḍa ɣer Buda iɛedda ca n tilit n nurmal (existence normale) ḥuma ad yedwel zi tebridin n tmussni. D abrid n ufaqqi s tiṭṭawin n arreḥmet ɣer bnadem d weɣrad (univers) amen yekmel. D arreḥmet bla ma ad trajid zzag-s ca, bla ma ad trajid ca n uqadi x min tegged. S uya, timexsa di Tbudit, d ccɣel tettrinarid lebda ḥuma ad tessurfed tiggʷda, ad neqbel min wer nqebbel lebda.

Tabudit d Tmasiḥit tettemsagarent i wesinef i das-teggent i imezran n arrimet. Minzi imezran-a yina, wer daneɣ-ttejjin ca a naweḍ ɣer min nxes. Tahindusit, tettwala nettat ila taqqut d ijjen marka n weɛbad.

Zeg idlisen yettwassnen aṭṭas ɣer Ihindusiyen nettaf Kamasutra, i yettejjan zi mezri d ddsas ḥuma tamurt ad texleq. Manaya xmi ittmuna wakuc Kricna aked wakuc Radha. Taqqut ɣer Ihindusiyen ɣer-s ijjen wemkan yuɛla. Amsemlek jer wakucen yettili d tnezmart ḥuma ad nɛawed axlaq ad neḥḍa tadewwart n tudert d weɣrad. Iwdan xmi ttemlaqqun nitni cerrken deg wexlaq-a uɣris (sacrée), d abrid i zi izemmer bnadem ad iɛulla s ixef-nnes.

Timexsa di Lislam tella jar Leḥlal d Leḥram

Timexsa di Lislam ixess-as ad tekk x webrid n lemlak

Lislam netta wer isrusi ca imezran n arrimet ɣer ṭṭerf. Imezran n bnadem urid ḥram di Lislam, maca ameggaru-ya isrusa aṭṭas n ifilan izeggʷaɣen x-as. Yeqqar maḥend ad ṭṭsen tnayen aked wayawya, ixess uɣir ad melken. Timexsa d taqqut (nnikaḥ deg umawal n Lislam) ixess ad ilin s ccreɛ waha. Lemlak d umsaraw ɣer-sen ijjen lfiqeh-nnsen weḥḥed-s.

Awal x tmexsa di Lislam, iqqen s waṭṭas ɣer ḥlal/ḥram. Kul tamzyida di Lislam d mamek tefhem aḍris n Lquran. Din iwdan srusen aṭṭas n tayyut x manaya, ameknaw Isalafiyen, maca din ɛawed imrezzuten ttwalan ila Lislam netta d ddin n tmexsa. Ameknaw Amxarres Adzayri Malek Cibel i yuran aṭṭas n idlisen deg yiger-a. Deg udlis-nnes « miyya n yisem i tmexsa » yenna Cibel Lislam iwwec-as i tmexsa aysum d idammen. Deg ijjen zeg imsawalen-nnes ig yegga iqqar dag-s aqqa Lislam iwca ijjen tlelli d tameqqrant i tudert n taqqut, maca argaz d temɣart ixess ad ilin melken.

Ɛawed yeqqar ila aqqa Lislam netta ittemseddar aked imezran n ddat n bnadem, wer x-asen ittagi ca. Maca Isufiyen imselmen i yuran aṭṭas x tmexsa, ameknaw Lḥellaj, Jalal ddin Rumi d inneɣni.

Inneɣni ttwalan, xmi Lislam isrusa lemlak uɣil x wergaz d temɣart, manaya ittejja ddqel x-asen. Wer dasen-ittic ca tilelli-nnsen ad ggen min xsen.

Timaynutin

C.Andic
C.Andic
Chahid Andich

Fser-itt