24.1 C
Nador
Jjemɛa 26 Yulyu 2024

Ass Amaḍlan n imezdaɣ imezwura: ixess ad ittwakkes lferz, ad yili wenεam s tseqqar.

Deg wass amaḍlan n imezdaɣ imezwura deg umaḍal. Itter ameqqran n Tmura imunen (UN) maḥend ad ittwakkes lferz, ad yemsar wenεam s tuεeffna ittwaggen kunṭra-nnsen. Yerni yenna belli waxxa ca n tmura wwḍent ad seggdent « ifayuten-nnsent » n min iqqnen s lferz kunṭra i imezdaɣ imezwura, maca waxxa amenni εad tettxessa aṭṭas n lxedmet.

Di tebrat-nnes i yegga deg wass amaḍlan n imezdaɣ imezwura deg umaḍal. Yetter umeqqran n Tmura imunen (UN) Antonio Guterres maḥend ad salan aked « udmawen n umsebḍi ameqqran » i zi tteggen lferz x wagduden-a.

Yenna mass Guterres : « Qa εad din igduden inesliyen deg waṭṭas n jjwayeh deg umaḍal ttsufran s usinef, lferz d usetleε ». Yerni yenna, belli : « zeg wudmawen n wemsebḍi-ya yeqqen ɣer usistim akulunyuali abeṭririki. Maca qa din aweqqar d wemkabar zeg imezdaɣ-a imezwura ḥma ad awḍen ɣer tilelli-nnsen d timmuzɣa-nnsen ». Amek yenna netta.

Aqqa din kṭer zi 476 melyun n bnadem zeg wegduden inesliyen tteddren di 90 n tmurt n umaḍal. Tteggen ca n 6% zeg imezdaɣ n dduniyt, ɣer-sen ijj n tɣuni aked tmura mani zeddɣen. Mamec ɣer-sen ij n wagla d ameqqran di min iqqnen ɣer tussna, tinamitin d leεwayed d yelsawen d isistimen n tussna.

Asagem: AFP

Amezruy itteqqes deg wul

Ifekker-dd umɣar n Tmura imunen belli deg umezruy, ttwakksent tmura i imezdaɣ-a. Mamec i dasen-ittwakkes uzarug-nnsen asertan d wenni n ikunumi. Ca n wagduden-a kksen-asen ula d iḥenjiren-nnsen.

Yerni yenna, aqqa tussna n wagduden-a tewaceyyen, tettwaṭmes. Yenna-dd εawed ila di cchurat i yeεdun, issij amaḍal x ijjen uzgen zi tiggʷdi i ddren ca n wamunen zeg imezdaɣ imezwura x ufus n uḥewwas.

Yenna : « aṭṭas n tmura, lux ttemsurrufent aked ifayuten i yeggint umi bdant tettrent ssmaḥet. Tteggent tizemmar maḥend ad awḍent ɣer tidet ad yili umsuluḥ. Ad ssidfent izerfan deg idusturen-nnsent. Maca waxxa amenni qa din aṭṭas min ixess ad ittwaggen εad ».

Tiseqqar ixess-asent ad εeqbent

Iwekked Guterres belli ixess ad tili ij n kunṭra d tanamunt d jjdid : «  zzag-s ad yedwel uweqqar d tseqqar d tilelli n yenni i ttuɣa wer ɣer-sen walu i waṭṭas n iseggusa. Ixess εawed ad yili wemsawal maḥnend a naweḍ ɣer tidet ».

Yennea «  Qa wer din mayemmi i ɣa nsiɣa a nekner x 476 melyun zeg imezdaɣ imezwura deg  umaḍal lḥeqq-nnsen deg usugur n yiman-nnsen d wecrak deg usenneε n teɣtast (décision) ».

Ficta s tmussni n wegduden imezwura

S tidet, aṭṭas i ineεmen s tmussni n yegduden imezwura, ula kṭer maḥend a naff afsay i wemxubel n uklima, d umyanaw abyuluji (la diversité biologique) , d lehlakat ittmuttuyen. Yettwala wemɣar n tmura imunen belli ixess igduden imezwura a ɣer-sent tili tmussni-ya.  A tt-bḍan aked inniḍen.

Mass Guterres yenna « Deg wass-a amaḍlan n yegduden imezwura deg umaḍal, awi-dd a dd-nemmel ij n twiza n tidet s lxedmet maḥend a negg laḥedd i wudmawen n lferz ameqqran i zi ttsufran igduden imezwura deg umaḍal merra. A nenεem s ttaεeddu i x-asen ittwaggen a nessmeɣer s tussna-nnsen d tmussni-nnsen ».

Timaynutin

C.Andic
C.Andic
Chahid Andich

Fser-itt