28.1 C
Nador
Ssebt 27 Yulyu 2024

Zi “tussna” ɣer “yidles”, abeqqec x iẓewran n “cultura” s Tmaziɣt.

Cḥal mma tili awalen i nsxeddam yiḍ-a di tussna ‘mxumblen’, maca xelli amenni, ittili ɣer-sen ijjen uẓewar ihwen manis i t-id-uymen. Ca n twalatin, maḥend ad ittwaẓẓu ca n wawal, tettili din awern-as ijjen tḥajit niɣ ca n ufayu, d aya i ɣa-nessen aked wawal n “yidles” i illa yettwaẓẓu di tmaziɣt s ijjen ufayu.

Danita xseɣ a d-jebdeɣ awal n “tadelsa” d “tussna”, minzi di Tmaziɣt ɛad din cwayt n tayyut, ixess-as cwayt n wessfaw. Xmi i d-nesrusa asinag itterran taynit i Tmaziɣt di Lmuɣrib ‘IRCAM’ x ṭṭabla, nettaf ict twalat ad as-ggen “tussna” amek nettaf deg yisem-nnes s Tmaziɣt: “asinag ageldan n tussna tamaziɣt” (institut royal de la culture amazighe), maca deg yimawalen s ixef-nnsen i d-issufeɣ IRCAM, nettaf yegga-as i “culture”: “tadlsa ⵜⴰⴷⵍⵙⴰ”, d wawal n “tussna” igga-as ɛawed: “savoir”, danita ittweḍḍar zzag-neɣ lḥal kṭer!.

Min ittejjan din ijjen uparadukes zzat-neɣ iban ɛad wer kid-s imsurruf usinag maḥend ad yaf afessay i tnayen n wawalen i yettiraren jar-asen di lmeɛna, minzi ɛemmers “tussna” ma txes a tini “tadelsa”.

Mala nekker a nexzer, d amezwaru ilaqq a negg ijjen usijji x “tadelsa/yidles” di tutlayin-nniḍen. A d-nebda zi teɛrabt, nettaf awal n “taqafa” yekk-d zeg weẓwar n “TQF” i yexsen ad yinin “amseksi, amenɣi, amseksi s ssif, aseqḍeɛ n ssif”. Aɛraben fekkren deg wawal n “taqafa” minzi ttexsen ad “sqeḍɛen twengimt” am mamec “isseqḍaɛ bnadem ssif-nnes”.

Awal n “Culture” i nettaf deg waṭṭas n yilsawen yettwaẓẓu dag-sent ameknaw “Tafransist, tanglizt, taspanyut, tatcikit, talimant, taturikit…” yekk-d zeg wawal Alatini “Cultura”, mani awal-a ixes ad yini “taẓẓut”.

Maca min d-iwwin “taẓẓut” ɣer “culture”?

Imariten ggin ijjen wemserwas jar ufellaḥ itteẓẓun tamurt maḥend ad tesseɣmi tuzzegzewt d min izemmer bnadem a zzag-s yedder, d taẓẓut n “ixarrisen, tussniwin, inhezziten i yeqqnen ɣer tẓuri…” i ɣa-yejjen bnadem ad yedder deg uɣezdis-nnes animan (spirtuel). Ittsemma da nessawal x taẓẓut i zi testenfaɛ ddat n bnadem, d ‘taẓẓut’ i zi istenfaɛ buḥbel n bnadem.

Iqqim ila ad d-neydar ila asexdem n “cultura” s lmeɛna-nnes i nessen luxa, wer t-ttuɣi ca d aqdim qbala.

Waxxa, hi iwa mala nedwel-d ɣer Tmaziɣt, mamec i das-ɣa-nini i “culture”?

Luxa, zzat-neɣ ca n wawalen tteggen cwayt n tayyut, nzemmer a d-neydar “tussna, tadelsa”. Maca s ma tidett ila “tussna” d “culture”?

Waxxa bezzaf n tmesmunin timaziɣin ɛad lux xminni ttexsent ad sswilent x “culture” tteggent deg wemkan-nnes “tussna”, wa d ijjen ufayyu, minzi tussna txes a tini “savoir, connaissance”, d manaya i yegga usinag deg yimawalen-nnes n zegga ttyarita i yebḍan jar “tussna” d tadalsa”.

Iqqim zzat-neɣ awal n “idles” niɣ “tadelsa”, manis d-kkin?

Awal n “yidles” di tidett ikk-d zeg wawal n “adlis” i yexsen ad yini “lektab”. Iqbayliyen i yexdmen x wawalen imaynuten, ssufɣen-d zeg uẓwar n “adlis”: “tadalsa, tasedlist…” d wawalen-nniḍen.

Ittsemma ɣer Imaziɣen, tadelsa/yidles qqnen-t ɣer tira d uzemmem. Maca waxxa amenni, aya yezdi ɣer ijjen ufayu amek nenna deg umezwaru, minzi wenni i d-yeksin awal n “aḍalis” immxerwaḍ jar “lèvre” (ayencic, aḍencic…) d “livre” (taktabt), yettɣil belli “aḍalis” ixes ad yini lektab, saɛa netta d ijjen wawal ɛad qqaren-t di Tmaziɣt n Timimun d Teɣdamsit i uḍencic, min ixsen ad yini belli zegga xsen Imaziɣen ad qqnen tadalsa/yidles ɣer tira d uzemmem, uffun-d ɛad deg wawal “aḍencic”, uca merra iwalen imaynuten i d-yeffɣen x “ḍls”, llsas-nnsen d ijjen ufayyu.

Ass-a wer nzemmer a nɛawed a nsegged awal-a, ad as-negg ca n wawal-nniḍen, minzi lux yeṭṭef amkan-nnes di Tmaziɣt, yettwassxdam, minzi d wa d awettas zeg wawalen imaynuten, nettsaqar-iten-d maḥend ad ṭṭfen amkan-nnsen deg yiles.  

Qbel ma ad saliɣ, xseɣ ad iydareɣ ijjen tneqqiḍt d tameẓẓyant. Awal n “yidles” ittwasaqar-d s uwetman (masculin) di twalat tamezwarut, zi senni IRCAM yerra-t ɣer twetmant minzi azgen ameqqran n tutlayin “yidles” aqqa-t ɣer-sen x twetmant “la culture…”.

Ad nẓemm awal-nneɣ deg yijjen uwenni: “tadelsa n tidett a tili ɣer Imaziɣen, ass i di ɣa mmuttyen zeg uḍencic ɣer tira, zi tira ɣer uḍencic”.   

Timaynutin

C.Andic
C.Andic
Chahid Andich

Fser-itt