27.1 C
Nador
Jjemɛa 26 Yulyu 2024

Yennayer n 1984, d ayezzim ittwasendaf mkul aseggas

Di 19 Yennayer 1984 ẓrint azgen ameqqran n tneddam di Arrif ca n tmeskanin d timeqqranin. Din wi dasent-ittsemman « aɣewweɣ n imeḥḍaren » « aɣewweɣ n weɣrum n d timmuzɣa ». Aṭṭas n yenn immuten di tegrawla-ya zzag-sen iḥenjiren.

Iẓuran n tegrawla

Tnekker tagrawla-ya d midden ttuɣa mellen zi liɣla, mamec ttuɣa mellen lḥugra ittwaggen x tlelli-nnsen. Ddegg-a n liɣla ibda zeg useggas n 1983, mani ttuɣa Lmuɣrib irni di ttaman n waṭṭas n leḥwayej issaɣen midden. Lbank amaḍlan, yenna i Lmuɣrib ila manayenni wer ittqiddi. Di Dujembar, x ttlibizyu, ajellid ad d-ifser belli ddewla ad tegg asxinctar zi jjdid ɛawed tani. Lmaɛica terni s waṭṭas di tlata n iseggusa, mani lexlas n ixeddamen iqqim d wenni netta wer immerni ca. Di arrif, imeḥḍaren n llisi i tt-isnekkren, la di Lḥusima, Nnaḍur, Miḍar, leqser lekbir d Tiṭṭawin…

Aqerṭas ileɛleɛ..

Aṭṭas n yin immuten deg ussan-nni. Bla ma ad nessiwel x wanict n iḥudriyen yettwaṭṭfen di leḥbusat. Ijjen uneqqis yettwagg issiwel-d x weḍlaq n uqerṭas di ca n imucan ixess wer din ittili ca qaɛ. Am mayen yemsaren di Berkan wami xsen midden ad meḍlen ijjen immut di tmeskanin. Xenni ḍelqen aqerṭas x inni i d-yusin ad ɛezzan di tmeḍlin. Wḍan imettinen d ineyzam s uqerṭas-nni x-asen ḍelqen.

Aneqqis-a issiwel qqaɛ x « ila inni iḍelqen aqerṭas, azgen ameqqran-nnsen, inna-asent uzellif-nnsen waha. Ca n twalatin ttuɣa ccaten aqerṭas x midden qaɛ wer criken di tmeskanin ».

Gille Perrault issawal deg udlis n « ameddukel-nneɣ ajellid » ila « ddebbabt n ljic ccatent aqerṭas x imeskanen s leklayeṭ-nnsen… »

Gille Perrault

Imettinen zzag-sen d iḥenjiren!

Aṭṭas n wawal i yettwannan x mayen yemsaren di Yennayer n 1984. Perrault issawal x lexburat-nni ig iqqaren « mmuten midden s lemyawat, ma ineyzam ḥedd wer issin mecḥal ». Ɛawed inna-dd « Iqseḥ aṭtas a nessen cḥan n imettinen » minzi « merra ineɣmasen ugin ad tten-jjen ad awḍen ɣer imukan mani msarent timeskanin », iydar-d ɛawed ila taɣemsa Taspanyut tessiwel x imettinen ig iwwḍen « jar mitayen d mitayen uxemsin ». Maca aneqqis n Linsaf d weslaḥ issiwel ila din 49 n imettinen merra idsen zi Arrif ameqqran.

Ijjen zeg ineyba immuten di Nadur

Lxiṭab n uhuddi d tizzmin

Zi tmesayin i ɣa yeqqimen di twengimt umi i d-istexṭeb ujellid Ḥasan wis tnayen. D netta issawal ɣer imeskanen. Perrault yeqqar x lxiṭab-a ila « issedhec midden zi lɣaci ar ireqqasen imeqqranen ». Ajellid dag-s isseqsa « Ma Imeɣrabiyen dewlen fsusen ? Tdewlem d iḥenjiren d imeẓẓyanen ? Niweḍ ar laḥedd-a ? »

Issiwel-d ɣer Irifiyen yenna x-asen « Lawbac di Nnaḍur, Lḥusima, Tiṭṭawin d lqser lkbir, lawbac inni wer ixeddmen ig itteddren s tukkerḍa d ttrabandu ». Yenna-d s ijjen tniɣt dag-s ahuddi « midden n ẓelmeḍ ssnen Lḥasan wami t-ttuɣa d ageldun ḥsen wer ttessnen lḥasan wis tnayen di tewwurt-a ».

Lxitab n Ḥasan wis tnayen

Timaynutin

Fser-itt