26.1 C
Nador
Ssebt 27 Yulyu 2024

Xemsin iseggusa zeg wami immut Jim Morrison

Lux teεda xemsin iseggusa zeg wami yemmut Jim Morrison (1943-1971) ameɣnuj n Rruk amaḍlan yettwassnen. Amḍel-nnes εad aqqa-t di temḍelt n Père la chaise di Paris, ttasen-dd εad ɣer-s midden i t-ittexsen.

Ass n 03 zi yulyuz d ass i di d-ttasen midden i yettexsen Morrison ɣer temḍelt-nnes, srusan x-as nnwac d tcumεatin. Ttraḥen ula ɣer imukan mani ttuɣa ittraḥ la d netta deg ussan-nnes iyuran. Waxxa Covid 19 yegga isekraf x umutti d tecli. Maca twacunt n Morrison teggʷden ad ɣer-s dd-asen aberru n yenn i t-ttexsen.

Tamettant n bab n tseḍma the Doors ila tella di 03 yulyuz zeg useggas n 1971. D netta yalleh ɣer-s 27 iseggusa di buḥbel-nnes. Yejja inni ittexsen musika-nnes qqimen reẓmen aqemmum wer uminen. Aked uɣezdis n Morrison, aṭṭas n imeqqran ẓẓlen din di temḍelt-nni i di yemḍel. Iwdan i yejjin limaret di tsekla d tẓuri, zzag-sen Moulière, Oscar Wilde, Edith Piaf, Marcel Proust d Frédéric Chopin. Teqqar Sophie Rosemont, i yellan d tamkritikat n tmuzikt, zeg yewdan i yettmettan x tseḍma n « The Doors », belli Morrison ttuɣa tetteεjib-as temḍelt-a. Mamec i ttuɣa i d-ittas da maḥend ad igg ticli. Ttuɣa irezzu ad yemḍel ṭṭerf i Oscar Wilde.

Amkan i yeṭṭurfiyen i ɣer-s ɣer Jim di temḍelt-a, maci d aεenkrif i ɣa yejjen iwdan wer dd-ttisen s waṭṭas maḥend ad t-ẓuren. Waxxa amenni εad aṭṭas n midden i dd ɣa asen simana-ya.

Tasersiwt tameggarut

Amḍel n Jim Morrison

Taddart n Morrison ttuɣa-tt deg ijjen parṭma tus-d deg iṭaj wis tlata deg uzabuq umi qqaren Pautrier deg ijjen baryu di Paris. Parṭma-nni ttuɣa-tt n icten qqaren-as Elizabeth (Zozo), yus-dd ɣer-s Jim aked ijen tmeddukelt-nnes maḥend ad yirwel zi ẓẓga n Umarikan. Ad iqqim ad din ittari. Wer iqqim di Paris kṭer zi telt chur. Maca ad yemmet deg ijen ubanyu n dduc zegga i das-ibedd wul. Xelli amenni aṭṭas n midden nnan-d aqqa s minzi netta imken isseεda ɣer-s druga di ca n bitlma n ijen lbar ttuɣa yettraḥ din qqaren-as « the rock and roll circus »

X isuraf n yitri

D abeddi ɣer wektay n lmewt-nnes, aṭṭas n inni t-ittexsen, ttẓuren amḍel-nnes. Ttraḥen ula ɣer leqhawi i d-yunuḍen i tmeḍlet-a, d izuray-nni i dini d ikyusken mani ttuɣa i das-itteεjib ad issara x tma n yeɣzar n ssin. Zeg imukan mani ttuɣa yettraḥ ijjen tsedlist qqaren-as « Shakespeare and Company » i yeznuzan idlisen di tkadirayt n Notre Dame s Tneglizit. Teqqar Rosemont belli «  d ijj n wemkan ttuɣa yetteεjib-as aṭṭas i Jim. Waxxa ttuɣa wer issin ad issiwel s Tefransist mliḥ, waxxa ttuɣa yettxes ca zeg imeqqranen n tsekla Tafransist ameknaw Rombeau d Baudelaire.

Waxxa tudert-nnes ttuɣa-tt d taquḍaḍt maca ijja ijjen limart d tameqqrant deg umezruy n tmuzikt tamaḍlant. D tenni n uklasi n rruk, εawed ula di tebridt-nnes n tira d lxezrat-nnes ɣer umaḍal.

Morrison yegga taseḍma n « the Doors » aseggas n 1965 aked bu upyanu Ray Manzarek, immerni-d ɣer-sen bu giṭara Robby Krieger d bu ddrams John Densmore. Dewlen ttwassnen s waṭṭas zeg wami i d-ssufɣen aɣennij « light my fire » deg useggas n 1967. Taseḍma-ya tezznz 100 melyun zeg walbumen-nnes.            

ɣer ɛawed : Qbel i 100 iseggusa.. Aɣennij n « Crazy Blues » ibeddel tamusikt i lebda..

Timaynutin

C.Andic
C.Andic
Chahid Andich

Fser-itt