28.1 C
Nador
Jjemɛa 26 Yulyu 2024

Ungal n : “Nunja, tanecruft n izerfan”, asefsi n iceddan n weydud Arifi

Yura-t: Sliman Belɣarbi

Tamezwarut:

Ɣar awarni sin n idlisen n tenfas tiquḍaḍin ¨(Aswaḍ i yebbuyebḥen) d (Asfillet), i zi issenta umari amaziɣ Said BELƔARBI abrid n tira-nnes deg usuffeɣ n idlisen n tsekla tarifit. Deg idlisen-a imezwura n umari i yegga tizemmar meɣrent maḥend ad yewc ijjen wudem i tira n tenfust taquḍaḍt di Arrif. Udem-a i di nettwala tifraz n Arrif, ameddur n Irifiyen, d imxumbal i yeqqnen ɣer tudert deg iḍennaḍ d yiḍa-nsen.

Amcubbec n Said Belɣarbi aked tira, ura d netta d ict n tenfust umi yewca umari Arifi tudert-nnes, tira n usefsi, asefsi i iceddan n weydud.

Tira n usefsi d ij n tẓuri umi irezzu ad yegg umari, iẓewran aked tizemmar n imariten irifiyen n yiḍa, ig ittarin deg iyyar n tenfust d ungal.

Waxxa tira deg iyyar n Trifit d tsekla-nnes, teggur zeg isegusa izelyen ɣar zzat, s tizemmar n yenni i yeksin s wemnus n imal n tira s yiles Arifi.

Deg ungal-nnes (Nunja tanecruft n izerfan), i d-yusin am ijjen mezri ɣar umari deg usemɣar n tenfust ad tedwel d ungal, i di yessawal Said Belɣarbi x tmukrisin i yeqqnen ɣar umezruy d yiḍa ad yimal n weydud Arifi, d tmurt n Imaziɣen n Tamezɣa, abrid n tira i di nttaf lɣillet n teycit d tidett n wawal, d tɣuyyit ɣar tilelli n uterras d weydud.

1- “Nunja” tamɣart n tamara:

Tanfust n Nunja di jaj n wungal, d aceddi i di yesmun umari ij n uɛebbuz, yennuɣ deg wul-nnes, d wemxumbel ameqqran i di ittedder weydud Arifi i t-yejjin yeggur ɣar tkermin d merra izuray n tudert zeg waṭṭas zi wami, tamɣart d tisit i di nettwala limert d ɣezzu n uḥewwas, yeggin am twengimt n Imaziɣen.

Yeqqar umari deg ungal-nnes: ”Di Tamzɣa ttuɣa ur da ɣar-neɣ bu lehlak, lehlak yus-d zi manis nniḍen”. Asebter (page) 11.

Ungal n Sliman Belɣerbi

Kulira d lehlak ineqq maca di laggʷaj-nnes ɣar umari irezzu ad day-s yesmun marra min ileqqfen Irifiyen n lehlakat d tamara i di tedder Nunja i telqef kulira, i di tedder n marra Imaziɣen umi ten-d-yudef uzref n midden d lberrani ɣar tudrin-nsen.

Maɣar min tegga Nunja ar ami terbu anict uya n isendifen, izerfen n tirrugza i yejjin Nunja ad tedder di tamara, izerfen n midden i zi dewlen imaziɣen ssegguren zzay-sen tudert-nsen, izerfan i yejjin baba-s ad iḥuz yelli-s ad ineɣ tasɣart n temɣart di tudert-nnes. Manaw-ya ittwala-t umari d ict n tewwurt n umenɣi i yerẓem uḥewwas maḥend ad yacer tamurt d temɣart n umaziɣ, i ttuɣa yellan war izemmer ura d ijj ad ten-iḥada.

Amenɣi umi ggin amcan di Tamezɣa jar waryaz d temɣart, jar baba-s d yelli-s, jar tirrugza d tmeṭṭut, ttuɣa war yelli ca ɣar imaziɣen, suya tudert-nsen temmut, tedwel am tudert n uḥewwas.

2- Amxumbel n wenneɣnit:

Deg wungal-a yeccuren s tsertit, nettaf amari issawal x tɣuni n uxarres n urifi, iked midden s ijj n wudem iweḍḍer n Irifiyen, axarres deg ixf-nnes d imunas-nsen, aḍfar itteggen Irifiyen i tmukrisin n tmura n midden yejji-ten teddren di tudert n midden, ḥuzen imxumbal-nsen maḥend ad ddren tudert n midden am imxumbal n Falasṭin d imxumbal n Waɛraben iked Wudayen deg isegusa-ya imeggura i di tedwel d tmukrist tamezwarut umi rrin Imaziɣen taynit.

3-Arbaṭ, tamzyida: iraqqen d iseqsan:

D fuṭu i ittic umari x sin n iraqqen day-sen ict n lxezrat teccur s iseqsan x tidet iraqqen i yettwara, nitni i yekksen amcan n izerfan n Imazɣen, tamzyida mani tedwel tekksen day-s tasɣart n Irifiyen s yisem n Wakuc d Arbaṭ tamurt i di tettwaḥewwes tesɣart n Arrif s yisem n tmunt tanamurt.

Iraqqen-a d ict n tidet i di ittedder urifi, war izemmer ad ixarres deg ibriden n tmurt-nnes ura deg ixf-nnes, yesmɣar s midden issmeẓẓay zi ddcar d tmurt-nnes.

4-Tussna d ufuɣ zeg imxumbar a:

S lxezrat-nnes yeggʷjen, i yettwala Said Belɣarbi tawwurt n wufuɣ zeg wemnus ameqqran i di ittedder weydud Arifi, i ittraḥen ittweḍḍer ixef-nnes, suya Taflamanit-nnes tedwel deg ifassen n midden, yedwel war izemmar ad ixarres, ula ad yili, ula ad yesɣuy. Tussna d wemsawaḍ n weydud izemmer ad yejj Arrif ad yedder deg ict n tudert-nnes, ad das-yegg izerfan-nnes i tarwa-nnes.

Suya nettaf wudmawen (caxsiya) n Idir am ijj n wesfeḍ yescana tiɣist i tarwa n ddcar, am ijj n wareqqas n Wakuc n tussna yus-d ɣar tmura n Imaziɣen.

5- Tutlayt n ungal:

Tabrat n tira ɣar umari deg uɣezdis n wawal i zi yercem ungal yudes ɣar tira n usefru, suya nzemmer ad nini iwca deg wungal-a ijj n waẓli i tira s Trifit.

Mammec nettaf aṭṭas n umsawal yudfen (munulug), manawya yejja amari ad ifelsef di tira-nnes, ad yewc niɣ ad yessiwel x lexzrat-nnes ɣar tudert.

Ittegg tizemmar deg iyyar n useggem n tira s Tmaziɣt n Arrif, iticc-as tnufsetc ad temsawaḍ iked ixef-nnes deg ixef-nnes d Arrif, d temsawad ikd udmawen n Imaziɣen n wawal mani ma llan di Tamezɣa, tabridt-a n tira tzemmar ad tili d asɣun iqqen ɣar iyyar n uɣimi n tutlayt Tarifit d Tamaziɣt.

Suya nzemmar ad nessiwel x uraqq n tsekla d tagrawla tadelsant i yellan ɣar tira n Said Belɣarbi

6-tapsikulujit n wudmawen deg wungal:

Mara nekker ad nerzu ad nezuzzer tapsikulujit n wudamwen n ungal umi yewca umari tudert di tenfust-a, nzemmer ad nessiwel x wemsebḍi n tmeddurt-nnsent, mammec ttemsebḍant tebratin yrezzu ad zzay-sent yessiweḍ umari ɣar imeɣray (Les lecteurs) n ungal.

Deg uɣezdis-a ad nessiwel x sin n wudamwen ittiraren deg wezzrey deg waduf n wungal, umi tettemsebḍa “tabsikulujit”, jar iwdan i yugin ad ddren s izerfan iqburen, rezzun amaynu d tudert am Idir d Nunja.

D yenni yumnen s izerfan imenza i iwedḍaren marra min d yellan d amaynu ɣar ddcar d ijj n lmewt i marra izerfan umi ttuɣa tteggen tudert am Umɣar, baba-s n Nunja d Lefqi d Zulixa.

Yrezzu umari ad yescen, iceddan yellan di tisi n tudert n ddcar, iceddan ittemsebḍan ca ɣar s aceddi iked arrimet-nnes, ca iked tussna-nnes ca iked temɣarin ca iked aryazen ca ɣar s aceddi iked tudert, suya maḥend ad yesweḍ i ict n ufuṭu x tudert d iceddan-nnes yessiwel x yewdan mani yenna: (Ddcar d tazubayt n icedden. Asebter (page) 24)

7-Akud d uraq deg ungal:

Deg wungal-a war nzemmar ad nessiwel x wakud n tidet i di temsar tenfust-a, niɣ d ca n wemcan ittwassen di Arrif, suya ittɣima zzman d wemcan n ungal d iji n useqsi d ameqqran ɣar umari, aseqsi nzemmar ad xaf-s nerr marra axmi ɣa nɣar ungal umi yarezzu umari ad yirar deg uzellif niɣ di twangimt-nneɣ, ɣar umari Amaziɣ Said Belɣarbi war t-yecqi zzman niɣ d amcan, yecqa-t ufgan d tafgant Tamaziɣt.

Suya nzemmar ad nini aqqa tawengimt n umari tarezzu imaziɣen ad smunen axarres-nsen ɣar wenni nnes, axarres deg imal n Arrif d Tamazɣa, suya tira ɣar-sent ijj n laggʷaj d ameqqran xmi ntaf amari issexdam iman-nnes atṭas d min day ɣar jaj n ixarrisen irezzu ad tyisi ɣar tira ɣar ict tudert war tettmetti s ticli n zzman d ubeddel n wemcan ɣar wakud n tira, tudert tameggarut n uxarres mkur amari irezzu ad ineɣ axarres-nnes s tira, axmi amari ittari x mindi yella yezginfa s wul d yixsen.

Tameggarut:

Nzemmaer ad nini aqqa amari Said Belɣarbi di tira-nnes d ijj n tewwurt n tẓuri yennureẓmen deg webrid n tsekla n Arrif, tawwurt umi nessittim lebda tudert ɣar zzat am ict n tburjet nesajja zzay-s x umeddur n Irifiyen s tiṭṭawin n umari n Said Belɣarbi, d iseqsan d imeqqranen ittegg weydud x ixef-nnes d iceddan n waryaz d temɣart, umi i irezzu ad afen ufuɣen.

Mammec nzemmar ad nini aqqa tira n Said Belɣarbi d ict n uceddi ɣar umari i irezzu ad tt-yesfesi s tira, maḥend war yettɣim d amnus yisi-t umari x weɛrur-nnes am tisi tmurt idurar-nnes.

Sliman Belɣarbi

BURGUS/ SEBBANYA

Timaynutin

Fser-itt