24.1 C
Nador
Ssebt 27 Yulyu 2024

Tteswirt n temdint n Iɣessasen di talawin n umezruy (1/2)

Teswirt n temdint n iɣessasen di Talawin n umezruy [1]

Yura‑t: Mustafa Lɣadiri , yerr-it ɣer Tmaziɣ Majid Aqelɛi & Andic Cahid

Ɣessasa, niɣ Ɣessasa di ca n Tira, s wawal n ayt bab n tmurt Ixessasen. Din ca zeg iwdan n umezruy i tt-iḥessben d taqsebt. Din wi dag‑s yeẓrin ijjen n iɣes zi teqbilt Tanefziwt ymeɣren izedɣen jjiht-a. Ca zeg iwdan umezruy urin xaf‑s belli d tamdint, d lmuyyi, d ijjen wadaf d abeḥri x lebḥer acemlal. Ca nniḍen nnan xaf‑s belli d ijjen lgelɛa zi tinni ijawaren lgelɛa n Mlilet d tenni n Tẓewḍa, d tenni n Herk. Ttuɣa ɣer‑s ijjen ccan ymɣer x tmuwwa n lebḥer acemlal, teggʷej x Mlilet s cwayt n ikilumitren waha.

Izemmar ad yili isem n teqbilt n “Iqerɛiyen” (Qelɛiya) yekk-d zi “leglaɛi‑ya” niɣ Leqlɛat yellan di tmura n teqbilt‑a.

Nettat, amek nenna, Lqelɛa n “Ras addur” niɣ Mlilet niɣ ixef/azellif ameqqran, zi senni Lqelɛa n Yert umi yedwel qqren taẓewḍa, tedwel tettwaneṭṭeq “Taẓewṭa”, d lqelɛa n Ɣessasa, d manaya yejjin taqbilt-a qqaren‑as “tamurt n lqelɛat” niɣ “leqlaɛi”, niɣ Qelɛiyya ɣer uneggar, amen yella deg udlis n “lmaqsid ccarif walmanziɛ llatif” n Ɛebdelḥeq Lbadisi (yedder ar 1322), di min yura x wemrabeḍ Ccix Brahim Lbeṭṭal Lkebdani, i xef yenna: Amenni ysiɣi yettraḥ ɣer tmura n Leqlaɛi zi jjiht n Mlilt d tewrirt d ɣessasa” [2]

Ɣassasa, Ɣassasa, Xasasa niɣ Ixsasen ‑am d-yusa deg umezruy‑ tus-d di tmurt n Ayt Buyafar, zzat i lmuyyi n Sidi Lehsen x lebḥar acemlal, tettwassen lexxu s yisem n wemrabeḍ-nnes Sidi Mesɛud Lɣessasi (niɣ Sidi Mesɛud n Yexsasen, niɣ Sidi Mesɛud Lexasasi) [3]

Xmi neddakkʷal ɣar Talawin n zik i yuran s Teɛrabt ‑amek ssneɣ‑ nettaf din ijjen limart d taqdimt qaɛ (n Iɣessasen), ɣar Abu Ɛubayd Lbekri L’andalusi deg udlis‑nnes: Al Masalik wa Al mamalik (asggwas n 1094), mani yessawal x jjiht-nni d tqebbal‑nnes, yeqqar: “D Tewrirt tacemlalt, Iɣesasen, ayt n wedrar n Herk, leqlaɛi n Yert tinni n Ayt Werteddi, ittkemmel ɣer uɣezdis n uɣelluy ɣer teqbilet n Iɣmiren ittwassnen s Ayt Merwan d Ayt Ḥamid [4]

Abu Ɛubayd Lbekri ‑min nefhem zeg wawal‑nnes ‑ yessiwel x Iɣessasen d ijjen wegraw n imezdaɣ, tus-d deg ijjen wemkan yudes i Herk, mani yessiwel x Nnkur d min xef ittenḥedda. Nzemmer a zzag‑s nefhem belli Ɣessasa d Tewrirt tacemlalt ttuɣa ttwassnent di lqern n 5 Ahijri/ 11 agriki zeg imukan zi ttwassen jjiht‑a.

Ɛubayd Lbekri ttuɣa wer yeggʷij x tidett, minzi Herk niɣ Werk (Werc) dag‑s yella yixef n Herk niɣ: ” Cabo de tres forcas niɣ cap de trois forches ” yudsen i Ɣessasa.

Bnu Xeldun (808 Ahijri/1406 Aɛ) Yessiwel aṭṭas x Iɣessasen deg udlis n “Lɛibar”, ca n twalatin iḥseb‑it d ijjen iɣes zeg ixsan n teqbilt n Inefziwen, mani yenna ” nettat d ijjen iɣes n Inefziwen zi terfiqt n Izatimen” [5], din ɛawed mani i t‑yessidef akd tqebbal yellan x tma n lebḥar zi Kert niɣ Yert “xf teɛrurt Melwiya d Wtaṭ d Taza d Ibeṭṭuyen d Iɣessasen” [6]. Ɛawed din imukan mani i tt-yeḥseb zi tneddam ɣer yella ccan x lebḥer acemlal “am Tanja, Sebta, Badis, Ɣassasa, Hnin d Wehran…” [7]. Amek xaf-s yessiwel d ijjen lmuyyi n yewdan d sselɛet “… uca nyin zi Bgayet ḍrin di lmuyyi n Iɣessasen”[8]. Ixes ad yini s wawal‑a belli ttuɣa‑t d lmuyyi ttembeddalen dag‑s sselɛet akd lmuyyi i t-imqabalen di Andalusiya ɣer sennej [9].

Manaya nettaf‑it la di talawin Timeɣrabiyyin d Taraguniyin di lqarn 13, d 14 Aɛ. Lami ttuɣa Lmuyyi n Kaṭalunya d Andalusiya ttemḥiẓwarn x wureɣ n Ssudan i d-ittasen zi tmura n sseḥra.[10]

https://maps.app.goo.gl/dS95gQhYjeaHRSe58


Memmis n Xeldun yessiwel x-as Ɛawd d ijjen jjmaɛet n yewdan deg ijjen temcant am ca n ddcar niɣ n temdint, mani yenna: “Dag‑sen Ɣassasa qqimen zzag‑sen ar ass-a x cceṭṭ n Ibeṭṭuyen, mani ddcar-nni iwala lebḥer, d lmuyyi n iɣarruba n Lmeɣrib, tettwassen s yisem-nsen”. [11]. Maca bnu Xeldun qaɛ min yessiwel x Ɣassasa, Mani ixes ad yider mani yettkebba yiɣzer n Melwiyet, inedh‑it ɣer Ɣessasa, yenna:” Iɣzer n Melwiyet yellan ɣer ṭṭerf n Lmeɣrib, d ijjen yeɣzer yemɣer, tala-nnes deg uqemmum n ydurar n Taza, ittkebba di lebḥar acemlal arumi ɣer yexsasen”.[12]


Mmis n Xeldun nzemmar ad t‑nwadem, min yettcel x tenfas d ttḥuja i dd‑as‑yettwaɛawden, tiḥuja‑ya zemmren ad leqfent, zemmrent ad xḍant, maca wer nttif awadem i yenni i t‑yeḍfaren deg ufayu‑ya di lwesṭ n lqarn n 20 d awarn‑as. Amecnaw min yenna Mas Aḥmed Mexṭar Lɛebbadi mani yessiwel x Ɣessasa di tiɣri- nnes n wedlis “miɛyar l’ixtiyyar” n Bnu lxaṭib [13].

Ɛawed mas Muḥemmed kamal Cebbana di tiɣri-nnes n wedlis-nni nit [14]. Minzi yettwassen belli iɣzer n Melwiyet yetkebba di lebḥar ɣa tegzirin n Melwiyet, niɣ tigzirin n Kebdan niɣ Iceffaren niɣ Ras Lma. Maca Iɣessasen iggʷjen x Mlilet s 15 km. Mani yettfarreɣ yeɣzer n Melwit d Tɣessast, mlaggʷajen s 90 km.

Bnu Lxatib Sselmani Lɣernaṭi (yettwaneɣ 1374) Yura deg udlis n “miɛyar l ixtiyar fi dikr lmaɛahid wa ddiyar…” x Iɣessasen minzi ɣa tfehmed urid d ijjen lmeɛna waha.

 “غساسة فريسة وأكيلة، وحشف وسوء كيلة. إلا أنها مرسى مطروق، بكل ما يروق، ومرفأ جارية بحرية ومحط جِبَايَة تجارية”  

iɣessasen d tagemrawt d macca, d agercal d lmizan iɣeccen. Maca d lmersa iqaden, i min ixes lxaḍer, d lmuyyi igguren d amcan n tsebbabt d ddariba”.

Ad yili yessawal da x lɣillet wer yeḍbiɛen, niɣ x lɣecc ttuɣa yellan di lmuyyi-nnes. Mani yettwaqqar wawal n zik ” Tini yxesren d tukkarḍa di lmizan” ttawyent‑id x wenni ḍelmen x tnayn twalatin. Maca iḥesb-it zi lmuyyi i d-yessadafen ddariba temɣer. am axmi ixess ad yini: lmuyyi-nni yessadaf‑dd ddariba maca wer zzag‑s yestenfiɛ.

Mala Abu Ɛubayd Lbekri zeg inni yeddren di lqarn n 11, yemmut qbel ad yeẓwa Yusef n Tacfin ɣer Landalus, qa nettaf ijjen rkiɣeḍ yessers‑dd aturjem‑nnes ɣer Tesppanyut RAFAEL FETRNANDEZ de CASTRO wenni yurin “historia exploracion de las ruinas de Cazaza”[15]. Dag-s belli Taɣessast tzemmer ad tili ttuɣa tehdem tettwabna ɛawd x ufus n Yusef n Tacfin zegga i dd‑yedwel zi landalus, yessemɣer di leḥkam-nnes. Zegga tent‑yesmun, yegga ijjen Tgeldunt temɣar tecneɛ. [16]. Tawriqt‑a yuran s Teɛrabt, d taqdimt zi lɛahed n yeɣsasen. ttuɣa‑t deg 1912 di lmelk n lqaḍi aqdim n Teqblit n Buyafer “Muḥemmed Achud”, d wa d aturjem-nnes:

Lḥemdu lillah

Ttuɣa ssulṭan Ameɣrabi di lweqt‑nni, Yusef mmis n Tacfin, di lqern 12 Ahijri, tettwahdem Ɣessasa. Min yudsen iɣessasa d ijjen temdint zedɣen‑tt Imaziɣen, ffɣen‑tet zegga xaf‑sen yeɣleb Laz, Ṭtfen abrid ɣer Sus di lqarn 11 Ahijri.
Taqbilt‑a tedwel tettwassen s “Laxsas” [17], ittekk‑it ijjen yeɣzer qqaren‑as iɣzer qqaren‑as iɣẓer n Ɣessasa. Tamdint‑a tekka lqern texla, dag‑s lɣabet d lewḥuc n lexla.
Awarn‑as zedɣen‑t waɛɛraben “tettwaksi‑dd zi tala taseppanyut” [18]

Amari Aseppanyu yeqqar x lkiɣeḍ‑a: ” wer nessin lciɣeḍ‑a min dag‑s ma d sseḥ, mamek wer nessin melmi yura, nessen belli yura x ijjen yirem d aqdim. Nessen belli ttuɣa tetteg zzag‑s teqbilt n buyafer tappulletst i yixf‑nnes. ttuɣa‑t txemmel ɣer lqaḍi xef nessiwel “Muḥemmed achud”.

Ɛad wer newiḍ ad nexzer aturjem yettwaggen i rkiɣeḍ‑a ma d wenni dag‑s di tala.
Deg ukritik i ittegg i lkiɣeḍ‑a yeqqar ɛawed: ” Maca qa zi leɛjeb ad yili lqarn 12 ahijri/18 niɣ 19 Agriki, dag‑s itettwahdem Tɣessast, d temdint n Zeɛrur (Zaarur) izedɣen ayt bab n tmurt uca xlan s laẓ di lqarn n 9 ahijri/18 agriki, Minzi nettwala izemmer ad yili ca n ufayu di tira, deg umkan n nnumru n Xemsa (V) Arumani, urin sebɛa (VII). Ataf taɣessast tettwaddej di lqarn 6 ahijri i dd-ittasen deg uneggar n lqarn n 11 d 12 agriki, d tenni d lweqt idi ttuɣa ddula n yemrabḍen n mmis n Tacfin teṭṭef Lmeɣrib d landalus s tnayn.

Yeqqar ɛawed RAFAEL FETRNANDEZ de CASTRO ict nniḍen netta‑s taynit di lciɣeḍ‑a. Tamdint n Zeɛrur i ttuɣa zedɣen Imeɣrabiyyen uca xlan‑t s laz i leqfen jjiht nni di lqarn n 16 agriki, di lweqt nni i nexser ‑neccin Iseppunya‑ tamdint n ɣesasa.

Ikureuren n Zeɛrur iggʷjen 600 mitru x tɣessasat deg udrar n Jarwar, umi qqren di lweqt‑a tawrirt n Melnet, teggʷej 19 km ak ubrid n Mlilet ittawyen ɣer Iɛezzanen, ddcar‑a qa ɛad wer t‑ufin, ataf ɛad a xa‑s nessiwel. [19]

Tamdint n Zeɛrur i xef yessiwel RAFAEL FETRNANDEZ de CASTRO din later-nnes deg umkan-nni i yenna deg udlis‑nnes, 600 mitru deg yeffus n uɣelluy x Tɣessast, x ijjen ddhar yebḍa-t x Tɣessast iɣzer n ḥelluba waha, ddhar‑a qqaren‑as “Tawrirt n Mlent”. Ismawen‑a ṭṭfen dag‑sen ayt bab n tmurt; Tamdint‑a wer xa‑s nessin walu, bla min yura RAFAEL de CASTRO deg udlis‑nnes, lami ttuɣa ixeddem deg uqqaẓ x temdint‑nni. urid am tɣessast, lexber wer yejji amkan [20]

******

Talawin:
1 _ Yezwar x-as wawal ass n 24/04/2010 s yisem: " حاضرة غساسة مركز إشعاع حضاري في غرب البحر الأبيض المتوسط "
2 _ المقصد الشريف والمنزع اللطيف للباديسي : 141
3 _  سلوة الأنفاس للكتاني :3/319 ترجمة 740لقاسم الخَصاصي من المدينة ذاتها.
4 _ كتاب المسالك والممالك لأبي عبيد البكري :2/763 nnumru n : 1279.
5 - كتاب العبر :6/176.
6 _ كتاب العبر :6/135
7 _ كتاب العبر: 6/197
8 _ كتاب العبر : 6/776
9 _  كتاب العبر : 7/215.
10 _ Charles Emmanuel Dufourq : Espagne Catalan et le Maghreb au 13 ,14 siecles , Paris 1.966 . p.p344,464 ._ نقلا عن كتاب المقاومة المغربية للوجود الإسباني لحسن الفكَيكَي ص:43 ها:55
11 _ Wenni di 10 : 6/233
12 _ wenni di 10: 6/202
13 _ كتاب معيار الاختيار لابن الخطيب :114 ها:3
14 _ والأستاذ محمد كمال شبانة في تحقيقه للكتاب نفسه ، نشرته :182 ها : 158
15_ historia exploracion de las ruinas de Cazaza : villa del antiguo reino de Fez, emplazada en la costa occidental de tres forcas . Por Rafael Fenandéz de Castro y Perdera .Publicaciones del Instituto general Franco para la investigacion Hispano-Arabe .I y II.año 1943.
16 _ wenni di 15 : 43
17 _ قبيلة من قبائل الأطلس الصغير، إلى جانب قبيلة تاليوين وأكلو
18 _ wenni di 17: ص.44
19 _ نفسه : ص:45 . وهو يهني بحثه الذي سيرد في الصفحات : 147، 148، 149 150إلى غاية 151.
20 _ ينظر الفصل الذي خصصه المؤلف في كتابه : ص.ص.149_ -153

Timaynutin

Aqelɛi
Aqelɛi
Abdelmajid Akalai

Fser-itt