24.1 C
Nador
Ssebt 27 Yulyu 2024

Tenɣit tmatimatikt : Arxamides d tḥajit n lmut nnes.

Yura‑t: Anir Maziɣ

Tala: wikimedia

Arxamides (niɣ Arcamides) , netta d ijjen umussnaw n ugama (nature), n tmatimatikt, n ufizik, d wasṭrunumt (astronomy). Ilul di temdint n Saraqusa di Lyunan aseggʷas n 287 zdat i Ɛisa.  Ittwaḥsab zeg imerqanen n imussnawen deg umezruy aqbur.

Isseɛdu Arxamides tudert-nnes di tmuɣriwin n tfelsaft d tmatimatikt, ittwassen aṭṭas deg wakud-nnes s min d-ixtareɛ, ixtareɛ-d macina ssalayen‑dd zzag-s aman, semmant x yism-nnes (Archimedes screw) ɛad ssexdamen‑t lexxu di tsessawt n igran. Iktacef-dd aṭṭas n ilgamen (lqanun) deg ufizik zzeg-sen algam (lqanun) ittwasnen s Algam n Arxamids (Archimedes’ law). Yiweḍ ad yessen mamek ɣa neḥseb tjumma (Space) d waksay (volume) n cra n yinaten di tmatimatikt, isaqar‑dd mamek ɣa nari nnumrawat imeqranen, d netta id isaqaren cḥal id-tawi π (Pi). Mala nidared marra min d-ixtareɛ d min d-iktacef war ntslili amegrad-a.

Lpumpa n Arxamids , (Archimedes screw) Tala: Wikipedia

Mamek immut Arxamides?

Thomas Degeorge (1815).© Repro: Iris Friedenberger

Yedder Arxamides 75 n iseggʷusa. Deg useggʷas n 212 zdat i Ɛisa, Arxamides tuɣa-t yessefsay ijn tmeslayt n tmatimatikt, war yessin ca illa Irumaniyen ḥewwsen tamurt-nnes, al ami i xas idd-yudef ijjen userdas d arumani itter zzag-s akis iraḥ ad iẓer ajiniral Marsilus. Arxamides yerra xaf-s inna-s aqa-yi ssefsayeɣ tameslayt-a raja-yi al ɣa kemleɣ (yerra xaf-s am netta yareccem ca n tqurariyin deg ijdi), twarrit-a wer das teɛjib ca i userdas arumani, manaya i t-yjjin ad yekkes ssif-nnes ad ineɣ Arxamides. Aneggaru n wawal i yenna Arxamides zdat ma ad yemmet : “war sxessaret ca tiqurariyen-inu”.

Talawin :

WIKIPEDIA, BRITANICA, Marefa.org

Timaynutin

Fser-itt