26.1 C
Nador
Jjemɛa 26 Yulyu 2024

Taẓẓut n 111 n tsejjura deg ijjen ddcar di Lhind.. Ammu issemɣaran s twetmin.

Zic, deg wamun Ahindawi lebda tiwetmin aqqa-yent deg ijj uklasi adu iwetman. Maca Aba aqqa-t x yixef n ijjen unhezzi xsen ad zzag-s beddlen axarres-a n lferz aked twetmin. Zegga temmut yelli-s.

Tiḥenjirin ig iqqaren di ddcar-a, yujer iḥenjiren. Fuṭu n : Bhavya Dore

Yebḍa Shyam Sunder Paliwal ijjen lxuḍret n tsejjart n Wanatu. Yettwassnen s yisem n Sindur, uḍan-d zzag-s iɛeqqayen d izeggʷaɣen ḥedqen, issers-iten x ufus-nnes uca yebda ittmuqqul dag-sen.

Tasejjart-a i zi d-ssufuɣen taɛejjajt n Zzenjfer i yetteggen ihindawiyen x tenyirin-nnsen, drus xminni tasejjart-a i tɣemmi deg wemkan-a wa. Maca luxa tedwel d ijjen tsejjart zeg waṭṭas n tsejjura iggamen di ddcar n Piplantri. Ddcar-a d ijjen zi setta nniḍen d imeẓẓyanen qqnen jar-asen di jjihet n Rajasthan, di ẓelmeḍ-uɣelluy n Lhind.

Wami yedwel Shyam Paliwal  d amɣar n ddcar deg useggas n 2005, ttuɣa banen izumal n ikaryaren n rrxam di tmurt-nnes. Ikaryaren-nni wwḍen ad ccen cal n yidurar, ssiẓɣen timura i yunuḍen i ddcar, d tuzzegzewt wer teqqim aṭṭas. Tiḥenjirin di ddcar n Piplantri, ameknaw ledcur n Lhind merra, ttɛicent d ziyyada x lwacunat-nnsent. Amun ttuɣa issenqas zzag-sent, wer tent-ismquddi ca aked iwtman, i ttuɣa ittɛawanen imarawen-nnsen s ttmenyat x zzman.

Piplantri, tedwel d ameknaw n ḥeṭṭu n twennaḍt d umquddi jar iwetman d twetmin, Fuṭu n : Bhavya Dore.

Deg useggas n 2007, temmut yelli-s n Paliwal  di lɛumur-nnes 17 iseggua zegga ttuɣa tehlek s lazaɣ. Ayt bab n lwacun-nnes i ttuɣa iddiqqen aṭṭas ẓẓun ijjen tsejjart, wcin-as i tsejjart-nni isem n tḥenjirt-nni immuten, ḥuma ad wcen addur i twengimt-nnes. Paliwal inna aked yiman-nnes ad yerr manaya d ijjen tnamit di ddcar, imezdaɣ n ddcar ḍefren isuraf-nnes.

Ass-a xminni tettlula ca n terbat di ddcar n Piplantri, teẓẓun imezdaɣ-nnes 111 n tsejjura. Nnumru-ya yettwaḥsab d lbaraka ɣer Ihindusiyen, ḥuma ad wcen addur i tewtemt, ɛawed ḥuma ad ɛedlen asistim aykuluji.

Shyam Paliwal  yeqqar : « Mala neẓẓu ijjen tsejjart s yisem n ijjen tḥenjirt, mayemmi wer netteẓẓu tisejjura s yisem n merra tiḥenjirin di ddcar? ». Luxa ddcar dag-s ca n 350 alef n tsejjart, zi tsejjura n Umangu, Aḍil n yekɛeb, akeccuḍ n usendel, tazart tuɣrist yettwassnen s Bibal d uxeyrazan. Merra aya, yewwec-aneɣ-d ijjen usayrar dag-s alef n uhiktar i ttuɣa yellan qbel d amessuki.


Paliwal d netta ig iẓẓun tasejjart tamezwarut d asemɣer i wektay n yelli-s. Fuṭu n : Bhavya Dore.

Axarres n Shyam Paliwal yedwel lux d ijjen unhezzi d aykuluji n twetmin. Luxa tiwacunin xminni i ttejjant tiḥramin, lwalidin wer tent-smellkent ar ɣa awḍent 18 iseggusa di buḥbel-nnsent, ad tent-jjen ad kemmlent tiɣuri-nnsent. Mamec reẓmen imezdaɣ n ddcar ijjen leḥsab n banka s yisem n mkul tḥenjirt srusan dag-s 31 alef n rrubiya i d-ittawyen ca n 305 pound, wer zemmrent tiḥenjirin-a ad ɣasṭarent ttmenyat-a ar ɣa awḍent 18 iseggusa. Zeɛma tinɛacin-a ad tent-ɛawnent ɣer tɣuri niɣ ad ɛawnent ɣer uɣasṭu n wurar. Teɛqeb tagant n Piplantri d ameknaw deg usugur n waman.

Yewwi-ayi Shyam Paliwal  deg ijjen usari di tagant adu tili n tsejjura. Iwessa-ayi ḥma ad rreɣ taynit zeg ifiɣran d tɣerḍmiwin, ar mani niwweḍ ɣer tsejjart n Kadamba, i d-yusin deg wadaf n ddcar, d nettat i yellan d tasejjart tamezwarut i yeẓẓu Paliwal , ma lux unuḍen-as-d aṭṭas n tsejjura.

Di lweqt i di tteẓẓun imezdaɣ n ddcar 111 n tsejjura, nettaf-iten ttnejmaɛen deg uyur n inuẓar (tɣuct) ḥuma ad ẓẓun tisejjua n merra tiwetmin i d-ilulen di 12 n iyuren i yeɛdan.

Paliwal  iqqar belli tiḥenjirin i d-ittlulan di ddcar i dag-s izeddɣen ca n 5.500 n bnadem, ittakkʷaḍ ar 60 n tḥenjirt kul aseggas. Tiḥenjirin timeqqranin tteqqnent ijjen ufilu umi ttlaɣan « raxi » x taẓẓutin yettwaẓẓun s yisem-nnsent. Uca ḥeṭṭan-tent amec ḥeṭṭant suytmatsent di ficta n « Rakca Bandan ». Deg ijjen teɣmart nniḍen di ddcar, imɣaren n ledcur nneɣni, ttceddan awal-nnsen, ṭṭerf i tsejjart n tazart Tapingalit, maḥend ad ggen tizemmar-nnsen ad ḥḍan tawennaḍt la d nitni.

Iqqar Paliwal  : « Jihet n Rajasthan  tejj-d imnayen ɛemmers wer rḍin s treẓẓit. La d neccin ɛemmers ad nerḍa s treẓẓit. Di lqrun i yeɛdan wwḍen ad ṭṭfen acbar kunṭra i usugi d uhewwes i ttuɣa x-as illan, la d neccin luxa aqa-aneɣ neṭṭef acbar kunṭra i lehlakat d tubberwit ».

Zegga i d-ɣemyent tisejjura, geɛɛden-d waman di Piplantri, abeddel adelsan i yemsaren isgeɛɛed-as ccan ula i temɣart. Nikita Paliwal  (14 iseggusa), icten zi yessis n ddcar umi ẓẓun tisejjura x yisem-nnes, tessitim ad tedwel d taḍbibt ad teswiza aked imeẓlaḍ, teqqar : « ixess-aneɣ a nbedd x iḍaren-nneɣ ».

Imezdaɣ n Piplantri ẓẓun ca n 350 alef n tsejjart ar lux. Fuṭu n : Bhavya Dore.

Tuffut-a, aṭṭas n temɣarin tteggent tizemmar mɣarent ḥma ad cerzent tamurt. Ayt bab n ddcar ttsunen tammurt, ssujadent i tyerza i useggas ikmel maci i yijj n wannaz waha (saison). Mamec teqqar Nanubhai Paliwal , xalt-s n Ninkita, belli turu-d tnayen n iḥenjiren, maca luxa ɣer-s tayyawin zegga yebda uprugram n taẓẓut n tsejjura i usemɣer-nnsent. Luxa ɣer-s snat n tayyawin, ttwaẓẓunt tisejjura s yisem-nnsent. Teqqar « Di min izwaren, tiḥenjirin ttuɣa-tent d zzeyada x wagdud, maca luxa tiwacunin wer ttexsent ad jjent iḥenjiren. Qa negga tizemmar-nneɣ maḥend ddcar-a ameẓẓyan ad idwel yecna, x uyenni, mmernint ttmenyat i d-nessadaf d lxedmet la d nettat temmerni ».

Iwettasen-a (les objectifs) udfen deg uprugrum-a, i d-yusin maci ɣir ḥuma ad as-wcen addur i temɣart waha d weɛdal n usistim aykuluji, ɛawed ddcar-a ad d-yerr taduli tazegzawt-nnes ḥuma ad d-issidef ttmenyat i imezdaɣ n ddcar ». Yeqqar Shyam Paliwal  : « wer nzemmer ad nessexdem merra midden di fabrikat. S uya negga jar tiṭṭawin-nneɣ ad nexdem x iɣbalen igamanen (sources naturelles) ḥuma ad temmerni lxedmet ».

Timɣarin n ddcar ggint ijjen tmesmunt ḥuma ad xedment x iẓemmiyen n thendiyt ad ten-zzenzen zi ddcar-a. Zi menɛac xsent ad xedmet x uḍil ḥma ad zzag-s d-saqarent ca n tmeslayin nniḍen n waẓẓli n temɣarin.

Yeqqar Shyam Paliwal  : « tisejjura tteḥwajant i ucal d waman. Maca xmi i tent-teẓẓud ttawyent-id ijḍaḍ, taduli tazegzawt tettawi-d anẓar ». Aked manaya, imezdaɣ tteẓẓun 11 n tsejjura kul mma immut ḥedd zi ddcar-nnsen. Tteẓẓun tisejjura-ya deg ijjen umessuki, ttuɣa bennan x-as lebni berra i lqanun. Shyam immal-aneɣ-d adrar mani ttuɣa ttbeqqcen din x lmeɛden, luxa yedla s tuzzegzewt.

Yeqqar : « Abeqqec x lmeɛden irra cal-nneɣ yeẓleḍ. Neccin luxa qa-aneɣ nxeddem x mamec ɣa negg a narrigla cal-nneɣ, ad as-nekkes later-nnes ». S nnej i ca n teɛurar n weẓru, iɣanimen n ssekkʷar ttbanen axmi d jjdid x wemkan-a wa.

Issers ddcar n Piplantri ijjen uplanu ḥuma ad jemɛen aman ittazzlen s nnej i tmurt, ad rnin deg waman n wanuten, ad cuqqen taryiwin, ad bnan uggugen. Ggin ca n plakat d timeqqranin di ddcar, mmalen dag-s ifuṭuten n ddcar qbel ma ad d-yerr tuzzegzewt-nnes d zegga i tt-id-yerra. Ddcar-a idewlen d azegza awarni umi t-ttuɣa yekḥeḍ.

Tedwel Piplantri zeg ijjen ddcar d amessuki ɣer ijjen teɣzut d tazegzawt. Fuṭu n : Bhavya Dore.

Aṭṭas n tnedwin n waman i yellan di ddcar, fettḥent dag-s tiyaẓiḍin n waman. Ca n teqqnannyin neṭṭwent deg ijjen yiger wami ijjen ṭṭawes la d netta ikk-d ṭṭerf-nnsen x ijjen wemkan yedla n plakat n yinirji n tufkt.

Imken Yana Paliwal  mtnayen iseggusa wer tessin ila baba-s d yemma-s ẓẓun 11 n tsejjura s yisem-nnes. Wer tessin ɛawed, ila uglen x-as aṭṭas n isitam. Maca yemma-s Sangita Paliwal  i d-immutyen ɣer Piplantri ca n 12 iseggusa zeg wami, wer tiwiḍ ad tadef ssekwila di temẓi-nnes. Tenna ad tɛawen yelli-s ad tkemmel tɣuri-nnes d amezwaru ɛad i ɣa tfekker di lemlak. Sangita, ttuɣa teddal aɣembub-nnes s ijjen tcembuct, d asedḥi. D manaya i yeqqarent leɛwayed Tihendusyin. Maca lḥal-nnes ibeddel zegga i d-temmutti ɣer ddcar n Piplantri, mani tkemmel aselmed-nnes asdawan, teṭṭef lxedmet ɣer-s ṭṭmubin-nnes weḥḥd-s.  

Yura-t: Bhavya Dore, tala: BBC

Ɣer ɛawed:
40 n iseggusa, mkul ass tasejjart, d leqrun n lazaɣ!

Timaynutin

C.Andic
C.Andic
Chahid Andich

Fser-itt