21.1 C
Nador
Jjemɛa 18 Yebril 2025

Qa akid-k-dd ḍḍuqẓent tefray!

Neccin wer netteg bu llayhennik, la taddart, la deg webyasyun, nettedɛa s ttisir waha, minzi nettemẓera tlata rebɛa n twalatin deg useggʷas. 

Nruḥ ɣer webyasun s ṭṭumubin, neggur nettemqacaḥ, necc d baba, d yemma, nettemseɣmaz x-asen necc d weltma. Lami niweḍ abyasyun, nufa ggin askanir di tewwurt, a deg-s tessekked iqurab, ibursuten, d balizat. Sserseɣ baliza-nni, tedqel, twezzen walu walu 25kg, Di biyyit ɣer-i 23kg waha, ɛewwleɣ x-as ad ggeɣ pelikulat n weltma tameqqrant, malahuwwa qa sneqqaseɣ, niɣ as-ɣemzeɣ i wenni i tent-iwezznen. As-iniɣ “ḥawel x uma-c, qa necc ksent-ayi da tfednin maci d mmi-s n uliman!”

Baliza teɛda deg uskanir, ggiɣ aqrab x weɛrur, bursu n yemma yekka di ca n ṭṭerf, qqimeɣ ttfafiɣ x-as s tyirna n ttilifun am ca n yejj irezzu x ca n uɣerḍa di ṭṭlam. Aked maliṭa leqqmeɣ-tt-idd. Aked upulis-nni yeqqimen ɣer weskanir yessiwel-dd ɣer-i s taɛrabt. Yenna sgaɛɛed tabalizt-nni rẓem-itt. 

Yuli-dd akid-i ca n ddeg n leḥmu yawlayellah. Rjijeɣ, ksiɣ tiṭṭawin di baba, nniɣ-as: lqa! Bursu n yemma. Aked ssurfeɣ uzzleɣ ad nḍerɣ bursu-nni, aked upulis yessers afus x lkabus, yenna-yi s taɛrabt: “dwel-dd”. Riɣ x-as s tmaziɣt: Bursu n yemma, waha. 

Nerẓem tabalizt jmiɛ, ij n jjiht tɣellef, ijt terẓem, tedla s ij n umeryul waha. Yebda zi tenni ireẓmen, lqan-t-idd ca n lektub, ijj yeḍfar uma-s, marra deg-sen ca n tira wer tent-yefhim, iḥuz-iten ɣer ṭṭerf, am axmi i ten-ɣa yesyura. Yekkes-dd ca n tẓemmit zeg ij n uɣeẓdis, yegga-s rriḥet, yufa-tt tettfuḥ, bayen deg wudem-nnes, yettseqsa: amcum-a mani yeffeɣ x lxir-a n tzemmit. Wer ssineɣ mamek ɣa yili yenna-s s taɛɛraft. Yessek ifassen ssa d ssih, uca yedwel ɣer yedlisen-nni. Iḥeqqeq deg-sen mliḥ, mkul ijj yeɣra-s azwel-nnes weḥḥdes maca bayen wer yessin ad iɣer tmaziɣt, maca manayenni iban belli d tmaziɣt, kṭer ɛad ca deg-sen isekkilen n tfinaɣ. Yexẓer-dd deg-i, yesseqsa-yi ma qqareɣ diha, nniɣ-as lla, xeddmeɣ, maca ina qqareɣ-ten, minzi urin-ten imeddukal-inu. 

Yerra ɣer jjihet nniḍen, yerzem akettan-nni yedlin min din. A t-idd-lqan akemmic n lkutub n uḥennec (rrsem) n iḥenjiren imeẓẓyanen, 50 n tḥebba, yexzer deg-sen, inna-ayi ina n uluwwen yak? Aḍbaɛ diha yeɣla? Isfirnen.

Mli i ten-yerẓem, ataf yerni-dd iseqsan, n uluwwen wah, maca ccuren s Trifiyt, d Tlimant. 

Zzati manayenni telqa-t-idd Bula. Wah Bula, tenni i zi nirar di temẓi, yeqleɛ deg-s tiṭṭawin, iqleɛ-dd deg-i tiṭṭawin d tibulatin, yenna-yi: Tina wer ssineɣ zi melmi wer tent-ẓriɣ! Swiẓẓḍeɣ deg ij n ṭṭerf yeddurri, jebdeɣ-as-dd ij n tcemmust temɣar, ɛessreɣ-dd zeg-s ij n tḥebbuct, nniɣ-as i ta zi melmi wer tt-tezrid? Iḥret x-as uca yebda yesɣuyyu x umeddukel-nnes, s ij n lefraḥett n uḥenjir ameẓẓyan: ṭṭrumbi, ṭṭrumbi! (taẓarbut)!

Yerra nnit mkul lḥajet amkan-nnes, yesfirnen. Amen itterra ssenslet i baliza, nniɣ-as min dd-teksid deg uskanir?  Yenna-yi s tḥessyt: Lektub!

Timaynutin

Fser-itt