24.1 C
Nador
Ssebt 27 Yulyu 2024

Min ɛnan Irifiyen Ibeṭṭiwen izedɣen deg Warziw (Wehran)?

Yina min xef ɣa nessiwel maci d Irifiyen i itelɛen di beddu n lqern wiss 20 ɣer Dzayer, nessawal da x ijjen tseḍma n Irifiyen itelɛen ɣer jjwayeh n Wehran ca n tlata n lqerun zi mani, uca qqimen ṭṭfen di Tmaziɣt-nnsen ar mani d beddu n lqern ɛecrin.

Umi ɣer-sen d-yusa Henré Basset deg umeggaru n lqern 19 d Samuel Biarnay di beddu n lqern 20, ufin yalleh ca n iwessura i yeqqimen ṭṭfen di Tmaziɣt waha.

Danita nessawal x Ibeṭṭiwen (Bettioua) izedɣen x tma n lebḥer, di Lwilaya n Wehran.

D Imaziɣen di lwesṭ n “Waɛraben”

Tamaẓunt n Ibeṭṭiwen tus-d di tendint taqdimt Tarumanit n “Portus Magnus”, zi senni amkan umi qqaren Arzew idewel d “ibeṭṭiwen”. D ijjen tendint i yeẓẓlen x ijjen wezɣar ittsajjan x ugulf n Arzew. Mala imezdaɣ ittwaɛarrben n jjihet-a nitni d Iznaten d iqdimen, maca din zeg imerzuten wi iqqaren ila qa Ibeṭṭiwen nitni d Iẓnagen (Isenhajen), Iẓnagen-a i yellan ula di Lmuɣrib, Dzayer d Muriṭanya, mamec ttuɣa llan ula di lweqt n Wandalusen.

Ibeṭṭiwen ila ttwalan ixef-nnsen d Irifiyen, uca merra Ifransisen i ttuɣa itteggen tiɣuriwin-nnsen x Tmaziɣt, ttuɣa ttwalan belli nitni d Irifiyen. Nitni qqarsen-d zi teqbilt n Ibeṭṭiwen i ttuɣa yellan d ijjen tkunfidiralit d Tarifit i ttuɣa yellan aṭṭas zi mani.

Ijjen am Iben Xeldun, deg udlis n “amezruy n Imaziɣen”, iqqar belli Ibeṭṭiwen d nitni d wul n ddewla n “Nnkur” i ttuɣa d-yusin di Temsaman ass-a. Tnayen zeg imussnawen n umaḍal Amaziɣ, René Basset d Samuel Biarnay, ttwalan belli ibeṭṭiwen-a ila llan da di tmurt n Dzayer zi lqern 18, nitni iẓuran-nnsen d Ayt Sɛid, nɛarqen-d ɣer wemkan-a. Maca ijjen am Emile Janier ittic ijjen umezruy-nniḍen d aqdim ɛad, ittwala belli usin-d di lqern n 17. Netta itteɛqab ɣer twasit-nnsen di jjihet n Mestɣanem.

Janier ifser ijjen tenfult illa isinya-tt Lbay n lɣerb n Dzayer umi qqaren Muḥemmed Lekbir (Mohammed El Kébir) -tanfult-nni tetteɛqab ɣer useggas n 1784 mani isemmeḥ i Ibeṭṭiwen ad zedɣen di jjwayeh n “Portus Magnus” i ɣa idewlen “Bethioua”. Maca min daneɣ-iqqaren ila nican d Irifiyen netta d amsarwas-nni afunuluji d umawal i yellan jar-asen-d d Irifiyen. Ula kṭar ɣer Tmaziɣt n Ayt Sɛid, Temsaman d Iqelɛiyen.

Mamec ggin usin-d ɣer Warziw?

tnayen n tḥuja i zi sseplikan iwdan n Warziw, twasit-nnsen da ɣer wemkan-a, d amezwaru qqaren belli ijjen wemrabeḍ umi qqaren Sidi Ɛmar Uḥmed yus-d zeg Ayt Sɛid ɣer Warziw, zi senni ḍfaren-t-id imeḥḍaren-nnes, uca xelqen-d ddcar-nni n Irifiyen di Dzayer. Tḥajit-a yeqqar x-as Biarnay belli wer telli bu tidett, netta yettwala belli qa d amseksi xsaren dag-s llef n “izegzawen” deg Ayt Sɛid, d wenni ten-ijjin ad d-gajen ɣer Warziw.

Tmaziɣt traḥ

Umi nitni ttuɣa llan di lwesṭ n Waɛraben, awal n Ibeṭṭiwen inqaḍa nican di beddu n lqern wis 20, d nitni i ttuɣa ittagin x lemlak aked inni i dasen-d-yudsen, ad mxellaṭen aked Waɛrabfunen, imken d aya i yejjin ad ḥḍan iles-nnsen anict uyenni n iseggusa.

Tmaziɣt tzemmer a temsedder aked ijjen yiles-nniḍen, bla ma ad dinni yili ca n lxaṭar a das-teṭṭef amkan [i tmaziɣt]. Taqbilet tzemmer a teqqim d tasinilest (bilngue) tasalin amen kemlent. Maca, mala timɣarin dewlent d timesinilas ula d nitenti, tutlayt tamezwarut [Tmaziɣt zeɛma] a tenqaḍa s ijjen tazzla deɣya deɣya. Manaya ittemsar ḥa mani tella ijjen teyzirt d tameẓẓyant n Tmaziɣt“. D aya i yeqqar Henri Basset deg udlis-nnes “essai sur la littérature Berbères (1920). D manaya i yemsaren i Ibeṭṭiwen n Dzayer.

Ass-a ula d ijjen ma issawal Tmaziɣt n Ibeṭṭiwen, deg Ibeṭṭiwen s xef-nnes niɣ d jjwayeh-nnes. D aya i ɣa iwweḍ ula d Samuel Biarnay deg udlis-nnes “étude sur le dialecte des battioua du Vieil Arzew” ittwafsaren di Dzayer aseggas n 1911.

Timaynutin

C.Andic
C.Andic
Chahid Andich

Fser-itt