20.1 C
Nador
Lḥed 23 Yunyu 2024

Man wen zzay-wem i yessnen Racid Abeṭṭuy niɣ Lbaz n Arrif?

Di twalat tamezwaut a x-as sliɣ, ttuɣa deg ijemmuɛen i nettegg di Miḍar. Ttuɣa ttmunen iḥudriyen ḥuma ad lemden ad wten x izeffanen n tgiṭart. Uca, zeg yesmawen i tteydaren d “Racid”.

D aḥudri deg wakud-nni, di lwesṭ n iseggusa n tesɛin mani ila zemmren ayt Tafersit ad d-asen ɣer Miḍar ɣir x iḍaren. Ttmelqan xmi ttiraren tcamma n uḍar, deg wuraren, di tmeɣriwin.

Deg waraḥ as-d nni jer iḥudriyen, yebda yettwassen cwayt cwayt. D aterras d axsim, i x-as ttɛawaden merra, iccat mliḥ imassen n tmusikt, “itteqqen fus-nnes aked tgiṭart s ijjen ufilu” i yeqqaren ca zeg imeddukal-nnes i t-yessnen, ɛacren-t.

Yettwassen s “lbaz n Arrif”, maca lbaz-a ttuɣa-t d “Racid”, Racid Abeṭṭuy. Wer nessin ca mliḥ melmi i d-ilul, maca ad yili di beddu n iseggusa n sebɛin. Amkan d Tafersit, abilaj-nni min xef iɣennej:

“Mani mma i ɣa raḥeɣ, wer yehni wul-inu

Tafersit, ay Arrif wenni d amkan-inu.”

Tatrajidit n tmexsa ibbuxsyen s ubuxsi n buḥbel-nnes

Deg ijjen tmeddit yettwaf Racid yenɣa yiman-nnes. Maca mayemmi? Tban-d ijjen tḥajit n tmexsa ssawalen x-as merra yewdan.

Ttɛawaden ila anaẓur-nneɣ ttuɣa yettxes ijjen tḥenjirt, ta wer telli ḥa d yelli-s n ɛziz-s. Maca, ttuɣa wer iɛeddel maḥend ad msemlaken; minzi ila din ijjen leɛdawet jar baba-s netta d baba-s n tḥenjirt-nni.

Uca yegga Racid ad ineɣ ixef-nnes deg wass n tmeɣra-nnes. Illa wer izemmer ad ixayel ixef-nnes ad yedder bla nettat, xenni yexḍar abrid n lmewt, isnuri buḥbel-nnes.

“Tafeqqeɛt” i zi ukan merra inni i t-issnen; minzi ssnen belli xsaren ijjen artista ɣer-s min ɣa yini. Kter zi manaya, xsaren ijjen bnadem d bnadem.

Min iqqimen zi taysi n Racid Abeṭṭuy?

Minzi i yettɣima bnadem yedder deg wulawen n midden? Walli ḥa s min igga d timegga di tudert-nnes.

Tlatin n iseggusa zi mani yemmut luxa ɛlaḥal, maca leydart n Racid ɛad aqqa-tt x yelsawen n yewdan. Ttfekkern-d Racid bnadem, maca kter zi manaya, ttfekkern-d Racid artista s setta n iɣennijen-nnes imezdiga i yegga.

“Ay itran n ujenna”, “mselqiɣ aked weɛciq”, “ɛecqeɣ-cem a Suɛad” … D iɣennijen-nniḍen ad qqimen d tiggezt di arripirṭwar n uɣennij Amaziɣ n Arrif.

Iɣennijen cehden x ijjen tiɣist n ijjen unaẓur, ittari mliḥ tiqessisin-nnes; yiweḍ ɣer wulawen n yewdan s ijjen walbum waha.

Ar da, ttɛawadeɣ alaɣi ijjen twalat-nniḍen i imeḥḍaren d imerzzuten ad arin tiqessisin-nnes, i inaẓuren-nneɣ ad ɛawden aɣennej i iɣennijen-nnes s ijjen wudem-nniḍen d asemɣar n buḥbel n ijjen artista yugur d ameẓẓyan aṭṭas x ddenya-ya.

Timaynutin

C.Andic
C.Andic
Chahid Andich

Fser-itt