30.1 C
Nador
Lexmis 25 Yulyu 2024

Irifiyen qesḥen !! mux-as d maɣar ?

Yura‑t : Badr Buskuci

Awal-a ur yeqqim ci n urifi ur das-isell (isedj), bezzaf n yewdan, zeg-sen iɣerbiyen (imezdaɣ n lɣerb) xmi tteslan irifiyen, ur ttifen illa awal n (rryafa qassḥin) niɣ (rryafa sɛabin), ula d lebɛaḍ n irifiyen qqaren-t  (neccnin neqsseḥ) ! d yina d iwalen imezgura i dasen-dd-ittassen i yewdan ɣer x mamek ttwalan irifiyen deg yij n uɣezdis zeg lxeẓret-nsen ! wi ten-yejjin a daneɣ-ẓren amenni rid d wa d asentel nneɣ . Maca gi mux nniɣ amenni sḍareɛ ma din ḥed yezmer ci n twalat ad yesseqsa maɣer d mux-as qesḥen amux i ten-ttwalan ! d yina d iseqsiyen mixef ɣa dd-nerr deg umegrad-a . 

Deg usefsi n usentel-a ad nessers mamek nzemmer ad nesleḍ tamukrist-a.

Amak ttwaliɣ nzemmer ad nini illa asentel-a ibedd x tlata n tneqqiḍin, llant g tlata n yeswiren.

1- Tma n pulitik : irifiyen d umenɣi-nsen akked tuddirt !

Zeggʷami tella tmurt n Arif, irifyen ira lebda ttakan s yexef-nsen qqnen ɣer tmurt-nsen, tteddren deg-s d zeg-s, ttwalan ixef-nsen d agdud weḥḥd-s! ɣer-s iles-ines, araq-ines, tawengimt-ines d qqaɛ min t-ittejjan ad yili d netta rid d ḥed nniḍen, xelli mala ixes ad yili d ḥed nniḍen ur das-yessin ur das-ittessen, minzi netta Arifi issen illa ad yili d ixef-ines waha.

Timeslayin-a qqaɛ d netnint i ittejjan irifiyen ad ilin d acengu n merra wen yexsen a dasen-ibeddel tuddirt-nsen niɣ a dasen-iḥewwes aqettus xelli d ameẓẓyan zi tamurt-nsen. manaya aqa yella deg umezruy d qaɛ imenɣiyen i yegga Arif s tarwa-ines maḥend ad yeqqim idder, d maḥend Arifi ur das-tettekkes taykit-nni n yexef-ines deg yexef-ines.

Aḥgan n qqaɛ timeslayin-a, jer wen yennufeslen zi tmagit tarifit-ines, ixleq-dd ijj n umenɣi nneḍen, amenɣi n wen ur ittikin ci s yexef-ines d uraq-ines, min t-ittejjan ad issemmel i yewdan ira netta yella xelli ittaka akked yexef-ines ur yelli, minzi maḥend ittegg min izemmaren ad t-yejj ad yesḥis ila netta d Arifi, s yiles, izran, agla n lejdud, d qqaɛ min yeqqnen ɣer tuddirt-ines amak ixes.

S uya qqaɛ wen ur issinen min yeɛna Arif ɣer urifi, d mamek ixezzer urifi ɣer Arif ! ittejja-t ad iɣil ila arifi yeqseḥ niɣ yeqqen niɣ ur itxes ḥed nneḍen, maca lla arrifi ittagi x taykit-nni d tuddirt-nni ur yellin ines.   

2- Tma n tsusyulujit : asetleɛ d tmeqqant-ines akked wesgam !

Deg iseggʷusa-nni rumi yuqeɛ usetleɛ n irifiyen zgi tmurt-nsen, idwel-dd umnus-nni d uxemmem gi tmeslayt n tamagit tarifiyt, imsetlaɛ merra jjin tarwa-nsen g tmura-nsen, wcin i tmura n midden maḥend a dd-awin i tarwa-nsen min ɣa ccen d minzi ɣa ɣren, maca lebda amnus n tarwa-nsen d tmurt-nsen yeqqen ɣer-sen.

Deg wussan-nni, timɣarin tirifiyin ggint lxedmet temɣer bezzaf maḥend ad ssegmen, ad sseɣren tarwa-nsen, ira llant d timɣarin s tmegga n yergazn! asgam-nsent ira yeqseḥ minzi kessint x yiri-nsent amnus yemɣer, menɣen-tt akked zzman u beddent deg wudem n qaɛ lxezrat n yewdan ɣer taddart mani ur yelli wergaz, d yinni i t-ittwalan d lɛar.

S uya qaɛ tiyemmatin i yufin ixef-nsent zdat ij n tudert teqseḥ teccur s imunas d tfeqqaḥ, ttuɣa-tent qesḥent deg usgam n tarwa-nsent ila kessint tameslayt s wemnus yemɣer, ila ur ttxisent ad ilint d awal ura d asentel n tukriwin ɣer yewdan, min yejjin iḥermucen ad meɣren deg yijj n wexxam idqel, iqseḥ, tenneḍ-as-dd tazwart d tiggʷdi.

3- Tma n tepsikulujit : axlaq n tugna tarifiyt !

Amux i neẓra deg tnayen n yiswiren i yeɛdun iban illa qaɛ timeslayin-a i dd-idareɣ ad ɣer-sent yili dqel d ameqqran x tnefsit n urifi d mamek ɣa texreq , ura xelli mamek ɣa ifekker  d tameqqant-ines akked yewdan nneḍni. S manaya nzemmer ad nini illa tugna n urifi tesmun bezzaf n timussniwin s weqqan-nsent ɣer umezruy d tawngimt, nzemmer ad nessiggʷej tinnawt ḥama nenna ila arifi yufa ixef-nnes yerbu ij n ddqel n umezruy yemɣer aṭṭas, ur deg-s yeggi la s ufus la s uḍar.

Xelli gi tdelsa tarifiyt, irifyen netnin ur llin zeg yewdan i yessawalen bezzaf niɣ zeg yinni ittennḍen niɣ teḥbaban i tmaziɣt, lla ! timessizwarin ur ɣer-sent yelli wemkan g tdelsa tasnawalt n Arif. Tameslayt-a tejja bezzaf n yewdan ad akan s usemẓi niɣ s leqsuḥiyet deg umsagar niɣ lheḍra akked irifiyen.

Aseqsi i dd-yesrusan ixef-ines luxa, mani yella umxumbel ? ma deg irifiyen ma g yinni i ten-ittwalan amak xsen ?

S manaya, amux iqqaren imrezzun isusyulujiyen illa ḥma ad nemsefham akked ci n wegdud ulabud ixess-aneɣ ad nefhem mamek tella tuddsa tadelsant-ines d qaɛ min ɣer-s dd-yeqqnen , ad nessen taɣawsa-ines d mamek ittwala ixef-ines netta ḥma ad nezmer ad nesfruri merra izarafyaten i zemmren ad jjent amsawaḍ ad imxumbel.

Timaynutin

Fser-itt