30.1 C
Nador
Lexmis 25 Yulyu 2024

Inubiyen : Tajit n temɣart i yesserɣen tifawin x tussna n Inubiyen di Misra.

Ḥefsa Amberkab d ijjen temssufeɣt d Tanubit tessakkʷaḍ i iḥudriyen Inubiyen iles-nnsen d tussna-nnsen iweḍḍren di tmurt n lejdud-nnsen.

Deg izlan imezwura n ij n uɣennij ittwattu qqaren-as « Mackumsi ». Teddakkʷal Ḥasiba i ɣa illa 70 n useggas, ɣer temẓi-nnes i tesseɛdu x ugeddim n wasif n Nnil deg yeffus n Misra.

D nettat lux tiggʷej s ca n 200 ikilumiṭren x tmurt n lejdud-nnes iɣerqen deg waman n ugguy i yebna Gamal Ɛebdennaser. Tetter Ḥefsa, yelli-s n Ḥasiba, zi yemma-s ad as-tɣennej ca n ḥajet s yiles n Kenzi (ittwassnen ɛawed s Matuki) – i yellan d ijjen zi tnayen n yilsawen d inubiyen i zi ssawalen di Misra aked yiles n Fadika –.

Zeg ij n wemkan yulleɣ zi twengimt-nnes, tɣennej Ḥasiba ijjen umursu zeg uɣennij i ttuɣa tettxes wami ila tella d tameẓẓyant.

« Ttwaliɣ aɣerrabu ittas-d zi laggʷaj, d tɛellanin ṭṭawent di leɛwin. Mani zemmreɣ ad afeɣ wenneɣni ? Ruccḍeɣ Nnuba ; weḥḥceɣ idurar n Nnuba ». Ina d izlan weḥḥed-sen i teɛqel tamɣart-nni tawessart zeg ijj n uɣennij i wer izemmem ca artista Anubi Ɛebdu Ssaɣir.

Aɣennij-a i teɣennj i yelli-s tamessufeɣt Ḥefsa Amberkab, i yexḍaren ttekniyyet-nnes d asemɣar i ddcar n lejdud-nnes : ddcar n Amberkab.

Deg useggas n 2019, tessufeɣ-dd Amerbkab afilm-nnes n ddikumuntir amezwaru, dag-s i tessmlussun s tussna Tanubit. Waxxa nettat ttuɣa tettɣil belli tessawal s yiles n Kenzi nican. Maca ttuɣa wer tessin ila iles n yemma-s dag-s awal « Mackmusi » i yexsen ad yini « Weḥḥceɣ ».

Wami ttuɣa Ḥasiba d taḥenjirt d tameẓẓyant deg iseggusa n xemsin zi lqern i yeɛdun; ddcar n Amberkab ttuɣa ɛad wer iɣriq deg waman wami bnan ugguy i yuɛlan n Aswan deg useggas n 1964. Min ijjin luluf n midden ffɣen zi tmurt-nnsen d 44 n ddcar n Inubiyen ɣerqen s waman n wugguy-a aqemqam.

Inubiyen n Sseḥra n yeẓẓelmeḍ, i yellan d imezdaɣ d imezwura n yeffus n Misra d yeẓẓelmeḍ n Ssudan, qqnen s waṭṭas ɣer Misra; luluf n iseggusa zi mani. Minzi twacunt tis xemsa uɛecrin, ttuɣa dag-s iferɛunen d Inubiyen zi tjelda n Kuc i iḥekmen Misra taqdimt di lqern n sebɛa qbel i tlalit.

Waxxa Misra n jjdid tettwabna deg wemkan i yettwassnen s Nnuba n wadday. Maca imezdaɣ izeddɣen deg yeẓẓelmeḍ n uyelmam n Naser (Ittwasemma ɛawed s ugelmam n Nnuba deg yeffus n igmiren Isudaniyen); ina msebḍan deg umezruy-nnsen d tussna-nnsen x imunen-nneɣni i yellan di Misra.

Ca n luluf n iseggusa, d Inubiyen nitni qqnen ɣer yeɣzer n Nnil. Ar aseggas n 1964 wami ssezdɣen ledcur, zzag-sen ddcar n Amberkab; deg usenfar n ddewla Tamisrit « Naser Nnuba » ṭṭerf zi Kum Ambu, s ca n 70 n ikilumiṭren x iẓelmeḍ-usammer n ugguy i yuɛlan.

Amutti-ya amezwaru ijja aṭṭas n Inubiyen uguren ɣer tneddam timeqqranin ameknaw Askandariya d Lqahira d Sswis d nitni rezzun x ca n lxedmet. Mamec telɛen inniḍen ɣer berra di tmura n Lxalij, Amrika, Uruppa d Ustraliya.

Ilsawen i zi ssawalen Inubiyen ula deg yeẓẓelmeḍ n Ssudan Kenzi/Matuki d Fadika, ttwattun, jerkṭer wami mxellaṭen aked iwdan i wer yellin ca d Inubiyen.

Di Naser Nnuba, imeqqranen ttɛeffaren s tḥuja n lejdud, am tiḥuja i tettɛawad Ḥasiba. Imeqqranen n tasalt-a ssnen mliḥ yiles Anubi, waxxa nitni wer qqimen ttɛicen x ugeddim n Nnil.

Ḥaca inni izeddɣen ṭṭerf i Aswan, d inni izeddɣen ɛawed x ugeddim n yeɣzer xeddmen deg yiger n usari; ɛad ḥḍan ca n tnamitin d leɛwayed n Inubiyen umi i tent-sxeddamen i usari. (Nzemmer a nẓer aɣucaf n Nnil, i yellan d zamul n taqsuḥi di tussna Tanubit).

Umi wer tessin Amberkab awal n « Mackumsi » manaya immal-dd man-tt lḥal i di ttɛicen ilsawen Inubiyen ar ass-a. Waxxa dinni iwdan ssawalen zzag-sen maca waxxa amenni ttemxaṭan dag-s.

Teqqar Amberkab : « Melmimma tɣennej yemma iɣennijen-nniḍen, ttessneɣ iwalen d jjdid, ttafeɣ ila wer nessin ca aṭṭas ».

S ij n Kamira deg ufus, teffeɣ tamessufeɣt-a bac ad tessen min wer tessin x tmurt-nnes d wagla-nnes. Ad ttecrek aked iḥudriyen Inubiyen lxedmet n « Kuma Waydi » i yexsen ad yini « tiḥuja zi min yeɛdan » s wawal Kenzi. Lxedmet-a tanita i yellan deg Waswan, txes zzag-s ad tzemmem tussna n Ibuniyen.

Mmelqiɣ aked Amberkab x tzeqqa n ijj n taddart n Tinnuwja di tegzirt n Ilfintin; awerni tnayen n tminutin s uɣerrabu zeg Waswan. Nzyenfa cwayt zi ṭṭya n tfukt, neẓra din iɣerruba d nitni ẓekkʷan aman n yiɣzer ittebsissiqen.

Negga axmi neggʷed zeg uxarres mamec tteggen ttḥennṭen iɣucafen, ttuɣa din iɣucafen ttakkʷaḍen ar tlata n imiṭrawen. Di tudrin-nni din lemrafeɛ kessin leqcuɛ i ttuɣa sxeddamen Inubiyen di tudrin-nnsen.

Tudef Amberkab deg ijjen wemsawal yulleɣ aked ijjen tnayen n tḥudriyin, nitenti d Sama Mirgni d Ḍuḥa Ṭariq i iɛelment 13 n iseggusa di buḥbel-nnsent. Ssiwlent-aneɣ ula nitenti x lxedmet-nnsent n ddikumuntir bac ad zemment tussna Tanubit.

Amec Amberkab ttuɣa tettfittcar iqubac d leqcuɛ i yellan di lemrafeɛ; ttuɣa tessawal-asent x tsebbabt d leɛwayed n lemlak d mamec ttuɣa timɣarin tteggent taẓult i yettwassnen deg waṭṭas n tussniwin tiqdimin deg Wasiya d Tefriqt.

Amsawal jar-asent yuqeɛ s Teɛrabt, maci s wawal n Kenzi i wer ssiwilent ca tiḥenjirin-nni. Cahed Rrawi i ɣa yella 18 n iseggusa tenna : « Neccin da di tegzirt-a minzi nudes aṭṭas i temdint, ibabaten-nneɣ d lejdud-nneɣ ssawalen s yiles-nnsen maca neccin nfehhem-itt waha maca wer tt-nessiwil ».

Ddegg-a n umlaggʷaj x yiles n tyemmat ittɛeqqab wami i dd-nɛerqen Inubiyen zi tmurt-nnsen. Amberkab tenna belli lwalidin wer ttexsen tarwa-nnsen ad x-asen ḍeḥken niɣ ad x-asen ggernzen di temzyida n tɣuri, minzi nitni msebḍan. Ula kṭer mala nitni ksin deg wudem-nnsen ca n twessaf n Inubiyen. Ameknaw tilemt-nnsen taɛerbanit i yellan kṭer zi tenni n Umisri. S uya, Imisriyen ttemsurrufen akid-sen axmi d « wenneɣni »  deg ijjen wagdud wer ittweqqir ca ayt bab n tilmet taɛerbanit.

Minzi nitni d Inubiyen weḥḥd-sen i yellan di baryu-nni d temzyida n tɣuri azgen ameqqran i dag-s ssawalen Taɛrabt; baba-s n Sama wer ixes yelli-s a x-as ḍeḥken. Maca yelli-s lux, txes ad tderreɛ i tnettit-nnes a zzag-s tɛeffar.

Sama teqqar s usedḥi « Ta d nnec, mamec ɣa ggeɣ wer tt-ssneɣ manaya ? Aqqa d yiles-inu, ixess a tili d iles n yemma. Mli zemmreɣ ad ɛeqbeɣ ɣer deffer, uca ad ssneɣ mayemmi yugi ad ayi-yejj a tt-lemdeɣ, ili ggiɣ x-as bezzez bac a tt-lemdeɣ. Ɛemmers ad jjeɣ ca n ijjen mamecmma igga a xaf-i iḍḥek ».

Wami nebda nettsara di tegzirt n Lfentin, zegga nebda nessawal x tbeḥḥar n tfellaḥt i wer iqqimen d idurar n Inubiyen i nettwala ḥa tiqiccwin-nnsen. Maca luxa, amek tenna Amberkab, qqimen yalleh tesɛa n ledcur x igeddimen n yeɣzer.

Deg ijjen ddcar qqaren-as « Γareb Suhayel » i yettwassnen, awerni i uzgen n tseɛɛet x uɣerrabu adu i Aswan. Nettaf ca n tudrin lellcent s ikuluriten. Din imezdaɣ tteggen leɛwayed n Inubiyen amen tenna.

Aṭṭas n imsariyen ttesen-dd jar Kṭuber d Mares, xenni iḥemmasen xeddmen mliḥ d nnutilat. Din i beddant tiseḍmiwin n leɣnuj ttrewwajent. Maca aṭṭas n min ẓerren imsaryen wer yelli ca d tidet n tussna n Inubiyen. Maca tticen-asen min xsen Imsariyen a t-ẓren waha.

Manaya yuẓa ɣer waṭṭas n Inubiyen, s manaya i traḥ Amberkab ɣer ifilmawen, bac a ttemsawaḍ aked iḥudriyen d tisuta i dd-igguren.

Timaynutin

C.Andic
C.Andic
Chahid Andich

Fser-itt