24.1 C
Nador
Jjemɛa 26 Yulyu 2024

Ijjen wegraw d ameqqran x tudert n Tmaziɣt n Arrif iggur ad yili di Biyya.

Iggur ad yili di min dd-ittasen ijjen wegraw d ameqqran ad tegg tamesmunt n Garabide aked twiza n tmesmunt n Abrid i tgumi d twiza ussan n 07, 08 d 09 zi kṭuber deg wazzareg n Miramar di Biyya, amsagar-a ad dag-s swizan aṭṭas n imussnawen n yiles zi Arrif d tmurt n Bask mani i ɣa-yemsar wawal x usedder n Tmaziɣt n Arrif d tmeslayin-nniḍen i yeqqnen ɣer usexdem-nnes la deg wawal la di tira.

Amsagar-a ad dag-s cerken imussnawen n yiles am massa Mena B. Lafkioui, Mohand Tilmatine, Jon Sarasua Maritxalar, Mustapha El Adek d waṭṭas n imrezzuten-nneḍni deg yiger n tmaziɣt n Arrif.

wanita d awal n inni ɣa-yeggen amsagar-a:

Asedder n yiles n Trifiyt: tifawin x min ittwaggen d min ixessen.

Lḥusima, 07, 08 d 09 kṭuber 2022.

Waxxa ttwaggen ca n isuraf d isebḥanen di min iqqnen ɣer wenɛam s yiles n Tmaziɣt, am umi tedwel Tmaziɣt d yiles amaddud n udustur zi 2011, d wami yettwagg usinag ageldan n tussna tamaziɣt (IRCAM), xelli amenni ttɣiman yelsawen-a ɛad wer bdin lxedmet-nnsen am ijjen yiles « d anaway » aked usexdem-nnes deg yegran imadduden di tmurt-a i yellan deg yeẓẓlmeḍ n Tefrikt. Ɛad qa xezzren-dd ɣer-s s ijjen lxezrat d tafulkluriyt ɣer usentel-a.

Waxxa twaggit n IRCAM iwca ijjen lxezrat-nniḍen i usqsi n Tmaziɣt mani dewlent tutriwin n usedder n Tmaziɣt txeddem x-asent ddewla s ixef-nnes. S uya, yudef iles-a, asistim n uselmed asdawan Ameɣrabi, waxxa din ɛad aṭṭas n tɛenkraf, illa ula d imḍebbren neɛɛmen zzag-sent.

Aked manaya, nzemmer a nini ila din ijjen nnaqes d ameqqran di min iqqnen ɣer tɣuriwin x jjwayeh imsebḍan n Imaziɣen, nzemmer a nini ila ad yili Arrif d jjihet i di illa aṭṭas n nnaqes di min iqqnen ɣer tɣuriwin x yiles d tdelsa di tmurt. S manaya, nettwala Arrif d amessuki di min iqqnen ɣer lebni awadday, ar lux wer din bu ca n tesdawit di Arrif, mala nekkes tɣiwant n Nnaḍur i yettwaggen deg iseggusa imeggura iḍeffren i tesdawit n Muḥemmed Amezwaru n Wejda.

Zegga ttyarita, yeɣmi-dd ijjen ufaqqi s tnettit d yiles jar yimezdaɣ n Arrif. S manaya, nzemmer a nugur deg usedder n yiles, ula kṭer ɣer iḥudriyen. Aya n tɣuni i ten-iqqnen ɣer yiles-nnsen tettban-dd deg ufars adelsan i ɣa-yella ijjen lhimmet ittmerniyen kṭer ukṭer.

Aked uyenni, ufin imfarsen-a idelsanen ijjen wemxumbel d ameqqran zzat-sen : Minzi Tarifiyt ar lux d ijjen yiles i yebnan x wawal, s uyenni ittxess-a ad yili ijjen umutti ɣer ijjen yiles n tira, d min dd-ittasen awern-as d tgumi n ijjen ukurpus, asegged n tira, d uxezzar ɣer min ggin Imaziɣen-nniḍen di tmura-nnsen ula deg Uruppa, s uya i yeksi agraw-a ijjen lhimmet d tameqqrant.  

Timxumbal n wegraw-a ttunuḍent x iseqsan : Mamec ɣa-negg a nessxdem ilsawen-nneɣ ? ɛawed almad s jjmaɛet maci d ca n ḥajet i wer nzemmer a negg, maca izemmer ad yadef di tdinamikiyin tilebdanin n lxedmet-nneɣ, d inhezziten-nneɣ i nettegg lebda i netteḥsab « nurmal » ixess ad as-wcen tudert i yiles-nneɣ, mamec ɣer-neɣ tizemmar i zi ɣa-nessen tiɛenkraf ittbeddant deg wudem n yelsawen-nneɣ, a necrek ttajarib-nneɣ, a nelmed zeg wayawya s ijjen tebridt i yebnan x wecrak d welmad n jjmaɛet.

Awettas ixess wer ittɣimi ca di min iqqnen ɣer tussna taṭyurit, maca ɣer welmad, acrak n lxedmet n jjmaɛet, i ɣa-yilin d tibridin i zi ɣa-pratikan maḥend ad bnan isenfaren i ɣa-izemmren ad awin ɣer ijjen lḥal n yiles, ittif wa di nettɛic. 

Sehwa-dd aprugram ssanita: Sehwa-dd

Timaynutin

C.Andic
C.Andic
Chahid Andich

Fser-itt