24.1 C
Nador
Ssebt 27 Yulyu 2024

Idir: Amesqad n kultura Tamaziɣt ɣer umaḍal.

Idir : amesqad n kultura tamaziɣt

Wami immut Idir, mmi-s n idurar n Leqbayel, deg useggʷas n 2020, truḥ-aneɣ ijjen tmijja zi tmijjawin isebḥen deg umaḍal n musika.

Ilul unaẓur-a deg useggʷas n 1949 di ddcar n Ayt Leḥsen, deg Ayt Yanni. Ijja-aneɣ-d ca n iɣennijen ɛemmer-s ad mmeksen zi twegimt n Imaziɣen, ad qqimen ttanspiran imeɣnaj iḥudriyen i lebda.

Ticli-nnes di tudert, wer das-iggi ḥedd leḥsab.

Inni issnen Idir di temẓi-nnes, ɛemmer-s ma ila ttɣilen ad yedwel d ameɣnuj, ad yettwassen deg umaḍal. Netta d mmi-s n umeksa, yeɣra Tajiyulujit, ila ixes ad iɣer x ufabriki n pitrul Adzayri.

Maca tira n sidi Rebbi ila ɣer-sent awal-nneḍni, deg useggʷas n 1973, ad as-yeṭṭef amkan i yijen tmeɣnujt d Taqbaylit tehlek di Arradyu n Dzayer. Danita i ɣa iɣennej “Rs-d a yiḍes” min ttuɣa ikumpusa i Nnwara, tameɣnujt-a ihelken. D wa d aɣennij-nnes amezwaru i yettwassnen, d wa i das ɣa ireẓmen abrid ḥuma ad yawi di tecli-nnes n Musika.

“A Baba-inu ba, aɣennij i d-ikkin amaḍal”

Wer nzemmer a nessiwel x Idir, bla ma ad d-neydar aɣennij n “A baba-inu ba” ittwazemmemn deg useggʷas n 1973. Aɣennij-a ttuɣa tteslan-as yewdan di ca n 77 n tmura, ittwasterjem ɣer ca n 15 n yelsawen.

Yettwaḥsab d album asebḥan i d-yeffɣen zi Tmazɣa. Aṭṭas n yewdan, ttwalan deg walbum tanettit-nnsen d umezruy n Imaziɣen amen kemlen.

Itri mala yɣab, ad iɛawed absisseq.

Waxxa ttuɣa iwweḍ Idir ad ittwassen aṭṭas, maca yexḍar ad iɣab zeg useggʷas n 1981. Aɣabi-nnes ikka ca n ɛecra n iseggusa al mani i d-iɛawed iban-d deg useggʷas n 1991 wami i d-issufeɣ albumen-nnes imezwura.

Adwal-nnes iggur ad yili di New Morning di Paris aseggʷas n 1992, mani idwel itri-nnes ittwabsisseq.

Idir, Amaziɣ n tidett.

Zi lebda Idir, i ttuɣa iddafaɛen lebda x Tmaziɣt d tussna-nnes d iẓuran-nnes. Ixdem aked waṭṭas n Inaẓuren deg umaḍal, zzag-sen ula d inaẓuren d Irifiyen am Xalid Izli d Tifyur.

Merra manaya, minzi iksi jar tiṭṭawin-nnes ijjen tmuɣli tulleɣ x Tmaziɣt, d aya i nettaf deg walbum-nnes “tinettitin” di 1999 i di yesmun aṭṭas n inaẓuren d imaḍlanen min ked icrek izalen isebḥen di tudert.

Taysi i wer ittmettin

D asḥissef d ameqqran, immut Idir deg useggʷas n 2020 awerni ijjen lehlak i t-ileqfen. Maca xelli arrimet-nnes temmut, maca qqimen iɣennijen-nnes ttwaɣennjen deg umaḍal. Iɣennej s Teqbaylit, s Tefransist, yessiwel x taysi n Tmaziɣt, amezruy d iles-nnes.

Iɣennijen-nnes, icerrek-iten umaḍal amen yekmel, minzi ḥadan ulawen n midden merra. D manaya i t-yejjin ad yili s tidett d amesqad n uɣennij Amaziɣ ɣer umaḍal.

Min ixessen ad ittwagg

S tidett Idir, issiweḍ aɣennij Amaziɣ ɣer umaḍal. Xenni, min iqqimen x Imaziɣen ad ssidfen Idir, anaẓur-a ameqqran deg isistimen n uselmed. Ad ittwasemma deg yebriden-nneɣ d izubaq-nneɣ, mayemmi lla, wer ittili x yesmawen n ssekwilat. D manaya i yellan di ca n izubaq d izuray di Fransa, maca di tmura-nnes, manaya ɛad wer yelli.

D wa d amerwas i ɣer-neɣ x Yidir. Maca ar i ɣa yettwagg manaya, nessitim-as i Yidir, ad yeẓẓel di lehna i lebda.

Timaynutin

C.Andic
C.Andic
Chahid Andich

Fser-itt