24.1 C
Nador
Ssebt 27 Yulyu 2024

Am wass-a: 28 Iseggusa zeg wami immut Qaḍi Qeddur

Ijjen wass ɛeqleɣ ruḥeɣ ɣer tɣiwant n Dher Lmehraz di Fas. Taɣiwant mani ttuɣa issɣura “Qaḍi Qeddur” tutlayt Tafransist. Xenni, ttuɣa xseɣ ad sɣeɣ ijjen udlis uran dag-s ca n imegraden d awardi i buḥbel-nnes. Lami yeẓra aɛessas adlis i ksiɣ di tiddeɣt-inu, ixzar dag-s yufa dag-s isem n “Cadi Kaddour” d ameqqran. Ixzer-d dag-i yenna-ayi: “wa d ijjen wergaz d ameqqran, zeg wami immut d ca inqes di Dher Lmehraz”. Qqimeɣ ḥa xezzareɣ, minzi deg useggʷas-nni i di raḥeɣ nec, tuɣa teɛda x-as ca n 20 issgusa zeg wami immut. Sseqsiɣ ixef-inu, mamec ɣa yegg ijjen ad yeɛqel x ijjen uterras tuɣa issɣara da 20 iseggusa qaɛ? “ad yili d argaz d ameqqran, s uyenni”. I nniɣ i yixef-inu.  

Qaḍi Qeddur: ticli-nnes di Tesnamaziɣt “Amazighologie”

Deg wedrar n Lqeḍya (Ayt Sidal) i di yilul Qeddur, zzag-s i yeksi isem-nnes “Qaḍi”. Mass Qeddur iḍfar tɣuri-nnes di Tiṭwan d Arrbaṭ qbel ma ad isala tiɣuri-nni di Fransa, di tesdawit n Ssurbun, mani ɣa iṭṭef dduktura-nnes tamezwarut akd Lionel Galand i yellan ijjen umussnaw d ameqqran n Tmaziɣt. Tenni tis snat ad tt-iṭṭef aked David Cohen amussnaw n tutlayin tafruzyatin.

Maḥend ad fehmen iwdan mliḥ min xef ixdem Qaḍi Qeddur di tnayen n ddukturat-nnes i yegga. Qaḍi ibda-d di tenni tamezwarut issefsi dag-s Tamurfulujit n Trifiyt. Xseɣ ad iniɣ da, amyag (verbe) d yisem n Trifit. Di tenni tiss tnayen, immutti zeg wemyag/isem ɣer twinest (phrase/énoncé) n Trifit. Issers-d dag-s aseqsi n usettef n twinest d waṭṭas n tmeslayin min ixef ixdem s ijjen usefsi d ameqqran. Qeddur yettwaḥsab di syntaxe d tmurfulujit n Trifiyt d ijjen usedwel (référence).

 Qaḍi yura aṭṭas n imegraḍ x yiles n Tmaziɣt, issefsay tuskiwin-nnes. Imegraḍ-nnes ca zzag-sen fsaren di tesɣunt n “Awal”, ca nniḍen di “Etudes et documents berbères”.

Zeg imezwura i d-issarsen aseqsi n Tmaziɣt

Qaḍi, zeg imeɣnas imezwura isɣuyyen x tseqqar tidelsanin n Imaziɣen. Tuɣa yettlaɣa maḥend Tmaziɣt ula d nettat ad ɣar-s tili temcant-nnes jar tutlayin i yellan di Lmaruk. S manaya netta d ca n imeddukal-nnes nniḍen ggin ict tmesmunt qqaren as “linṭilaqa ttaqaffya” deg umeggaru n issegusa n sbɛin (1978). Tamesmunt-a i tuɣa yellan d ict temzeyda lemden dag-s aṭṭas n imeɣnas d imeɣnaj d imaruten mani kul ijjen zzag-s isḍuqqez dag-s asneflul-nnes. Qqaren xaf-s d nettat i yellan yemmas n umussu Amaziɣ di Arrif.

Muḥemmed Buddhan, inɛem ila deg wakud n iseggusa n sebɛin tuɣa yeqqseḥ s waṭṭas ad tessiwled x Tmaziɣt. Iẓelmaḍen d Ifusiyen zemmaren ad msebḍan di kulci, anict n Tɛurba d Taɛrabt ttuɣa munen x-as. S uya lmexzen d inni illan kunṭra-nnes zemmaren ad msetfaqen x inni ttuɣa ittbeddan aked tseqqar n Tmaziɣt. Waxxa amenni, Qeddur, wer ittu bu Tmaziɣt, irr-itt d amnus-nnes, yegga marra mayen umi izemmar maḥned ad teṭṭef amcan-nnes.  

Di 15 Cutanbar 1995, ad yegg umussnaw n yiles Amaziɣ ijjen laksida. Aṭṭas n imeɣnas srusan xafs abarru d iseqsan. Ittɣima Qaḍi d ijjen ismunen jar tarezzut deg yiles Amaziɣ d lxedmet x yidles nnes s ict tiɣist temɣar.

ɣer ɛawed: Am nhar-a: 25 issgusa zeg wami immut ugrawli n Arrif Muḥemmed Ameẓẓyan

15 Cutember 2020

Timaynutin

C.Andic
C.Andic
Chahid Andich

Fser-itt