24.1 C
Nador
Ssebt 27 Yulyu 2024

Afras n leɣwabi deg Wamaẓun ineqq imezdaɣ imezwura

« dag-i amnus-nnsen. Iggur a ten-nɣen, neccin ad aneɣ-sweḍḍren ».

Umi Rita Piripkura tebda tessawal ɣer Kamira, ttuɣa ssuṭ-nnes igga ca n ddeg.

Tamɣart-a innumɣaren tessawal da x uma-s Baita d wayyaw-nnes Tamandua deg ij n wemsawal ittwazemmem, ittwafsar di Cutenbir i yeɛdan.

Tlata-ya n yewdan d ayenni i iqqimen zeg ijjen wagdud ttuɣa ittedder weḥḥed-s. Agdud-a qqaren-as  Piripkura. Netta d ijj n teqbilt tzeddeɣ deg wammas n Braẓil, alaḥsab imeḍfaren, qqaren ila « gguren ad nqaḍan » minzi ittuqiɛ wefras n leɣwabi d tarewsa bla lqanun di jjwayeh mani zeddɣen nitni.

Baita (x ẓelmeḍ) d Tamandua ttɛicen weḥḥd-sen lux di lɣabet. Fuṭu: Bruno Jorge

Rita nettat aqqa-tt tettemsawaḍ aked iberraniyen, maca Baita d Tamandua kkalen deg Wamaẓun wer issin ḥedd mani llan. Tetteggʷed nettat ad yili uḥewwes i wemkan mani zeddɣen nitni, a ten-ineɣ nitni.

D amseksi yexsar zeg umezwaru

Agdal (préserve) n Piripkura aqqa-t di jjihet n Mati Grosso, raq-a i d-ijebbden ifellaḥen umi icerreg uɛeddis, mani agdal-a ixsar amseksi-nnes akid-sen. Ifellaḥen-a i iferrsen lɣabet terran-tet d tibeḥḥar cerrzen-tent, akid-sen d-nerni ula d inezdamen, izeddmen, ttqessasen ikcwaḍ n lɣwabi. Manaya zeɛma, waxxa agdal Piripkura, yeḥḍa-t uzref Abraẓili.

Mala Ipiripkuriyen zi lebda ttsugen x-asen iberraniyen ca n tasalt zi mani, nettaf afras leɣwabi immerni zegga ttyarita : deg ijj n uneqqis ittwafsaren di beddu n Nufember, dag-s ca n ifuṭuten mmalen-d ddeg-a n tikkest n leɣwabi.

Ijj n tracca n tmesmunin tenna belli alaḥal 24 ukilumiṭer murebbeɛ n leɣwabi ifersen deg wegdal n Piripkura jar tɣuct n 2020 d yulyuz n 2021 waha.

Manaya ittic-aneɣ-dd 3000 n ineḍraren n tcamma n uḍar munen.

Igdalen-nniḍen n imezdaɣ imezwura deg Ubraẓil ttemseksin kunṭra i inezdamen, ifellaḥen d inni irezzun x lmeɛden. Agdud n Piripkura aqqa-t zzat i ijj n lḥal d aɛeffan s waṭṭas.

Rita Piripkura; tetteggʷd x tudert n lwacun-nnes. tala: Helson Franca – OPAN

« Wer dasen-iqqim walu a ten-nɣen, zemmren a ten-nɣen deg wussan i d-ittasen ». Manaya i tenna Sarah Shenker i BBC, tameggarut-a i ittbeddan aked tseqqar n wagduden imezwura.

« iḥewwasen ayenni wwḍen ttadsen ɣer Baita d Tamandua ».

Leonardo Lenin, ijjen umzday d aqdim n Funai, i yellan d xinsiya d Tabraẓilit n tmeslayin n imezdaɣ imezwura, ixdem aṭṭas x tqebbal n Mato Grosso, yeqqar ila qa din aṭṭas n wanẓaten (preuves) i d-immalen ila iberraniyen ttenɛeddan x wegdal ».

Ijj n ufuṭu immal-d afras n leɣwabi. Crédit photo, Rogerio de Assis – ISA

Ass-a amɣar n OPI (ameẓray n tseqqar n wemdan n imezdaɣ imezwura) i yellan d ijj n tmesmunin i yeggint ijjen uneqqis x Piripkura, yeqqar uneqqis-nni aqqa afras iwweḍ ar 5 KM x iraqqen mani ttilin Baita d Tamandua mani ttuɣa ten-ẓrin, d wemkan i di jjin ɛawed later-nnsen.

Ddeg-a n leɛbar i din jar-asen ittban ila issbeḥ i nitni, maca mala nekker a nexzer agdal-a nettaf dag-s 2430 n Km murebbeɛ, a naf ila s tidet aqqa udsen ɣer-sen.

« aqqa-ten deg ijjen lxaṭar d ameqqran, manaya wer dag-s illi ccekk ». I yenna Lenin.

« Mamec i nesla i la din ca n ineqqisen-nniḍen qqaren aqqa imeggiwsen (des inspecteurs) n Funai (Xinsiya Tabraẓilit n uḥeṭṭu n twennaḍt) ttuɣa hudden x-asen iḥewwasen ».

Ij n lḥal d aɛeffan n tqebbal ittwaḥerzen

Taqbilt n Piripkura d ij n wemaknaw min xef qqaren imerzuten deg wagduden imezwura umi ttlaɣan –tiqebbal bla amsawaḍ- ittsemma d agduden niɣ d igrupputen d imeẓẓyanen wer ɣer-sen ula d ij n wemsawaḍ aked jjwaren-nnsen niɣ mamec mma igga ca n ijj zeg umaḍal Aberrani.

imezdaɣ imezwura aṭṭas zzag-sen wer ɣer-sen bu amsawaḍ aked umaḍal aberrani. tala: Ricardo Stuckert

Nettqeddar ila din ca n 100 zeg igrupputen-a i yellan deg umaḍal, azgen-nnsen aqqa-ten deg Wamaẓun.

Ddegg-a n weḥraz ittas-d awerni imseksiten aked iḥewwasen, Piripkura ula nitni ɣer-sen lḥeqq-nnsen zi ddegg-a n imxumbal.

Aṭṭas zzag-sen nɣin-ten deg iseggusa n sebɛin, iḥewwasen ggin dag-sen ɣezzu, sseɛdan-asen lehlakat ameknaw ddemɛun i ten-inneqqen minzi ddat-nnsen ɛemmers i ma ttuɣa tessen ca n lehlak qqaren-as « arrwaḥ ».

Rita ɛad tetteɛqal x ijjen tɣarsiwt, mani tesɛa zeg inni ɣer-s yudsen i yenɣin.

Nɣin-ten (zeɛma iḥewwasen), d neccin ila ixess-aneɣ a nerwel ». I tenna.

Manaya issenqes aṭṭas zi nnumru-nnsen, Lenin ittwala belli ddegg-a n imseksiten i ijja tabridt n tudert-nnsen tbeddel.

Nettqeddar ila din ca n 100 zeg igrupputen-a i yellan deg umaḍal, azgen-nnsen aqqa-ten deg Wamaẓun. Crédit photo, Ricardo Stuckert

« Iles-nnsen dag-s iwalen i ssawalen x tfellaḥt, manaya ixes ad yini ila ɣer-sen ij n wamun n tfellaḥt di min yeɛdan ».

Wami mmelqan Funai aked Piripkura di twalat tamezwarut deg useggas n 1984, ixeddamen nnan-d ila wer yeqqim zzag-sen xenni ḥa 15 ar 20 zzag-sen deg wegdal.

Maca yallah Baita d Tamandua weḥḥd-sen i yessnen lux zeg useggas n 1990.

Fabricio Amorim, ijjen zeg inni ig ixeddmen x wagduden imezwura, ixdem ula aked Piripkura, idettet (il a affirmé) ila Baita d Tamandua ila iydaren-d belli qa din ca n « lwaidin » ttsuḥen di lɣabet di ca n yemsawaḍen akid-sen izwaren.

« Amxumbel wer d-ssiwlen qqaɛ x ddegg-a n lwalidin ca n iseggusa zi mani. Manaya wer ixes ca ad yini belli qa mmuten, maca ɛawed manaya maci d ijj n lexbar d asebḥan ». Inɛem Amorim.

« Wer nzemmer a nessen ma din ca n Piripkura di jjwayeh-nni nniḍen ma lla, maca manaya izemmer ad iɛawen a neḥḍa igudal-nnsen kṭer ». Yerni yenna.

Tarewsa d wefras ineqqen ineqq taganin. Crédit photo, Rogerio de Assis – ISA

Deg ij n wemsawaḍ n Funai, tenna belli aqqa tettegg tizemmar-nnes bac ad teḥḍa timura n wegdal-a, ad tewwec macca, ad adfen imezdaɣ ɣer seḥḥet ».

Maca Rita teqqar ila iwalen weḥḥed-sen wer tteggen walu i yimal n wegdud-nnes.

Ass-a, qa tettɛic deg ijj n wegdal-nniḍen ṭṭerf i Karipuna, tiwwi ijjen zeg ayt bab n teqbilt-a, tettɛawan aṭṭas Funai bac ad adfen ɣer Mato Grosso. Maca wer tudif ɣer wegdal n Piripkura zi beddu n Kuruna, tetteggʷed a tili weḥḥd-s i yeqqimen zi teqbilt-nnes.

« Kul twalat ttraḥeɣ ɣer wegdal, ttafeɣ ticejjura weṭṭant kṭer ukṭer. Aṭṭas n iberraniyen i din d-itasen ».

« Zemmren deɣya deɣya ad nɣen uma d wayyaw-inu ». D nettat tettja iwdan ad rren taynit i manaya.

Timaynutin

C.Andic
C.Andic
Chahid Andich

Fser-itt