24.1 C
Nador
Ssebt 27 Yulyu 2024

Abeddel n uklima: mamec yedwel 2022 d aseggʷas n tzawa d leḥmu deg umaḍal?

Qqaren imussnawen ila amaḍal iẓarr aseggʷas-a ijjen lazaɣ wer ɣer-s uma-s aṭṭas zi mani, di ca n imukan deg umaḍal ɛemmers wer ẓrin am lazaɣ n useggʷas-a.

Yeqqar Benjamine Cook, ittwaḥsaben d ijjen zeg imussnawen imeqqranen di tesnurayt n Nasa, mamec illa d amarezzu deg yiger n tzawa, yeqqar “aseggʷas-a ixess ad as-nerr taynit alaḥsab tisfifin n tzawa ig ileqfen yeẓẓlmeḍ n Umarikan d Uruppa d Lebḥar acemlal amelwasu d Ccinwa”

Ḥaca imussnawen-nneɣni qqaren belli qa din iraqqen inḍerren s waṭṭas, zzay-sen asammer n Ifriqya d Marikan n yeffus, d imukan-nniḍen deg Wasiya, d ca n izegnan-nneɣni zeg Ustraliya.

Icc n Ifriqiya zeg imukan inḍerren s waṭṭas. Wami walu inuẓar di rebɛa-ya n yimiren imseḍfaren, yejj-dd, amek x-as inna Nuur Mohamud Sheekh, amessiwel n “IGAD” ijjen “tzawa d taɛeffant wer tekki ca n rebɛin iseggusa zi mani”. Iwekked inna belli manaya ɣer-s timessdwal d tiɛeffanin x laman n macca n ca n 50 mlyun n yewdan.

Tsufra Ifriqiya zi tzawa, kṭer zi ca n tmenẓawt-nniḍen, alaḥsab ijjen uneqqis i dd-yeffɣen x tmeqqant n tmura imunen xef umseksi kunṭra usnezruf (UNCCD). Mala neksi-dd 134 n waddad n tzawa i yuqɛen deg Wafriqiya, a naf jar 2000 d 2019, 70 zzag-sen imsar deg Wafriqya n usammer. D aya i yenna uneqqis.

Ccinwa ula d nettat tefser-dd ijjen lḥal n uɣawel s tzawa ileqfen tamurt-nnsen aseggʷas-a, tisekfal n leḥmu ssiẓɣent ca n isaffen n waman, mani ijjen wezgen zeg yeɣzer n Yangtze, illan d asif wis tlata azegrar deg umaḍal ibda Itteqqur.

Tisi n wasif n Jialing ittwaf deg wemkan mani ittemselqa aked wasif n Yangtze di Chongqing, Di Ccinwa. Tala : Getty Images.

Afares n wezmar n waman di jjihet n Sichuan, yenqes s waṭṭas. Min d-yurun aqḍaɛ n trisinti x yemzdaɣ, mamec bedden ca n yiɣerruba di ca n isaffen n waman, aked manaya, ttwalqfen ca n tnayen n yimelyuen n ihikṭaren n tmura n tfellaḥt di ca n setta n jjwayeh, amek qqaren imḍebbaren Icinwyen.

Lmuɛeddalat n yinuẓar iwwtin x Uruppa n uɣelluy ttuɣa-tent d tineqsiyin aṭṭas d aya i yenna usaḍuf n Copernicus n lḥal n ujenna, mamec nettaf di tmura n Wasiya am Afɣanistan d Iran ẓarrent ijjen n tzawa d taɛeffant qbala, amenni kifkif ula di tmura n Wamarikan n yeffus.

Lazaɣ d tzawa i ileqfen timura-ya issehwa zi 3% n lɣillet n yimendi deg useggas n 2020-2021. Mani Deg wammas n Ccili, iẓra ijjen 13 n useggas n tzawa d tameqqrant, i yellan d tenni tazegrart di jjihet, ca n alef n useggas zi mani, d aya i yenna uneqqis n ONU.

Yenna uneqqis-a ɛawed « tzawa tazegrart i yeẓra uḥeḍḍan n Parana – La Plata, d wenni d aɛeffan zeg useggas n 1944 i ileqfen ula d wammas n yeffus n Brazil d ca n izegnan zi Paragway d Buliviya ».

Tzawa am wajjaj

Di min yeɛdun, tzawa tettekk xirebbi n iyuren, niɣ iseggusa, maca di drus n yimukan, ddegg-a n lḥal iggur ad ibeddel, amek qqaren imussnawen.

Inuẓar i yudrusen d leḥmu i igeɛɛden ttmelqan maḥend ad dd-saqaren tzawa s tazzla, am mamec neẓra di ca n jjwayeh deg uzgen n sennej zi tmurt anebdu-ya.

Lux, nettemseddar aked min umi nettsemma “tzawa s tazzla”, D aya i yeqqar Roger Pultway, amussnaw ameqqran di National Oceanic d Atmospheric Administration n Marikan.

“Tzemmer tzawa-ya ad tekk ɣir tlata n iyuren, maca tettili di lweqt n tyemra, mani zemmren ad qqdent taganin s ikemmuḍen n tmessi, min ɣa-ireddjen tduli tazegzawt”.

Timɣarin n Turkana, zeddment akccuḍ i tmessi di jjihet n zelmeḍ n Kinya ittsufran s tzawa azegrar (yulyuz n 2022). Tala: AFP.

Yeqqar netta, ila qa din ca n tneqqiḍin ḥmant di min iqqnen ɣer tzawa, aqqa-tent di Brazil, Ssaḥil, di Lhend, deg wammas n Umarikan, deg yeffus n uɣelluy n Rusiya, d ẓelmeḍ usammer n Ccinwa.

Aked rebɛ chur i yeqqimen maḥend ad isala useggas, imussnawen qqaren aqqa ɛad zik maḥend a nessen ma aseggas n 2022 ad yili d aɛeffan x useggas n 2012, niɣ d aseggas aɛeffan deg wakud-a di min iqqnen ɣer tzawa.

Arcifen n lqern 20 wer ten-nessin mliḥ, s uya iqqseḥ x-aneɣ a nessen ma aseggas-a ad yili d aɛeffan kṭer zi ca n useggas i yeɛdan di lqern 20, maca imussnawen qqaren-ayi ila aseggas-a d wenni d azegrar i yemsaren aṭṭas zi mani.

Agelmam n Peñuelas, d ijjen tamda n waman i yellan di Valpariso di Ccili, tiweḍ yalleh 0.2% zeg min tkessi di mars n 2022. Tala: AFP.

Mala nekker a nessiwel x yimal, nettaf ila wer isferriḥ ca qbala.

Imussnawen n uklima qqaren aṭṭas zi mani ila asiḥmi n tmurt ad igeɛɛed, ad dd-yaru tzawa di jjwayeh, minzi ataf wer ittuqiɛ ca bezzaf n wenẓar; a tehwa tarḍubi n leɛwin d ucal; s manaya ad tedwel tzawa teqqseḥ x mindi tella lux.

Mala tamurt igeɛɛed day-s leḥmu ar 3Cʷ zi ssa d 2100, mala wer yehwi ca leḥmu nican, ataf xenni tameyra d tmeslayin-nniḍen I yeqqnen ɣer ikunumi ad ilint d tiɛeffanin xemsa n twalatin zi ssa d usawen, amek yenna uneqqis n “Drought in Numbers” ittwafsaren di beddu n useggas zi UNFCCD.

“Mala nekkes x mamec ittbeddal uklima, d mamek i dd-ittar tzawa [aseggʷas-a], yettɣima ixess a nessujed ixef-nneɣ mliḥ i yijjen yimal yeḥma kṭer”. D aya I yenna Benjamin Cook zi Nasa.

Yura-t: Navin Singh Khadka

Aturjem: Andic Cahid. Tala: BBC.

Timaynutin

C.Andic
C.Andic
Chahid Andich

Fser-itt