24.1 C
Nador
Ssebt 27 Yulyu 2024

Abeddel n uklima: Amaḍal ittemsazzal ɣer uhidrujin

Farfita (Getty Images)

Briṭaniya deg useggas i yeɛdan tiweḍ ɣer ijjen nnumru d ameqqran di min yeqqnen ɣer ufares (production) n ttrisinti zeg waḍu (Asemmiḍ). Wwḍen di 18 Dujenbar i yeɛdan ɣer ca n 17.02 jigawat i d-ssarun n trisinti zeg waḍu. Mani yiwweḍ ɛawed inirji n waḍu zi inirji-nnsen amen yekmel ar 60% di 28 tɣuct i yeɛdan.

Tibeḥḥar n inirji n usemmiḍ i yellan di lebḥer ttarunt-id ca n twalatin abarru n yinirji. Kṭer zi min teḥdaj Briṭaniya. D manaya i neẓra merra deg ubelleɛ amezwaru i teẓra Briṭaniya alaḥsab abirus n Kuruna aseggas i yeɛdan. Mani wer qqimen midden tettren ttrisinti aṭṭas.

Maca hi mala niweḍ ad nessxdem inirji-nni ig ittceṭṭan di ca n tmeslayin nniḍen ?

Yeqqar Steven Mathieu, amɣar n wexxam n ihidrujin di ccarika n umcawar isiɣan ERM : « Neccin nxes ad d-nessaru ahidrujin zeg inirji n usemmiḍ i yellan di lebḥer ».

Ijjen taynit d tameqqrant i yewcin i uxarres n usexdem n inirji n usemmiḍ iceṭṭen ḥuma ad saqaren ahidrujin. Minzi timura n umaḍal xsent ad meyylent di tlatin n iseggusa i d-igguren. Bac ad beddent x ca n markat n yinirjiten d timeddukal n twennaḍt (environnement). Amec i teqqar kunṭra n Paris n uklima.

tamyiwent i di ɣa stukan ahidrujin. Tala: ITM

Aṭṭas n imerzuten ttwalan belli ahidrujin d wenni d yimal n yinirji. Iɣall ad ittwassxdem i ṭṭumubinat d isṭasyunen n ussaru n inirji. Maca ḥuma ad awḍen ɣer manaya, ixess ad rnin deg ufares n lgaz i wer ittḍerrin ca tawennaḍt. Xminni ikemmeḍ, uca yeggur ad tili ijjen tutra d tameqqrant x lgaz-a wanita deg iseggusa i d-yusin.

Yeqqar Mathieu belli ccarika-nnes tebda deg usenfar-a i yettbeddan x ijjen temyiwent (unité) isxeddamen n farfirat n usemmiḍ s yinirji n 10 Migawat. Imken yeggyur ad ssersen ijjen temyiwent n farfirat n usemmiḍ di Skuṭland ḥuma ad bdan ad sfarsen ahidrujin deg useggas n 2024 niɣ 2025.

Din aṭṭas n isenfaren am yina, ameknaw asenfar n Delphin.

Tnayen n ccarikat xeddment merra ḥuma ad saqarent farfirat n usemmiḍ, icten d Siemens gamesa d Siemens Energie. Ssersent ca n 120 melyun Euro deg usemɣar d uṭewwar n farfirat n lebḥer i ykessin ijjen usefsay n ttrisinti yeddsen.

Ccarika Talimant umi qqaren Tractebel la d nettat txeddem x ijjen fabrika d tameqqrant. Maḥend ad tessaru ahidrujin di lebḥer ad as-wcen ttrisinti s farfirat n usemmiḍ. Mamec ccrika n Neptune i yellan di Briṭaniya ɛawed txes ad terr deg wemkan n ijjen temyiwent i d-ijebbden apiṭrul deg wemkan-nnes ijjen usṭasyu n ufares n uhidrujin di Hulanda x iqudas i ttuɣa yellan n lgaz.

ijjen temyiwent n uhidrujin aqqa-tt di lebḥer. Tala: Neptune

Mathieu netta iqqar ḥsen ad ssersen isṭasyunen n uhidrujin di tmurt,  minzi mala negg-it di lebḥer aṭṭas n yinirji i daneɣ ɣa iḍeyyɛen zeg ufus, ula kṭar ikabliten n lebḥer ig ismuttuyen ttrisinti d weɛdal-nnsen alebdan.

Asxedem n uhidrujin maci yus-d ɣir alaḥsab kunṭra n paris waha alaḥsab aklima, maca ɣer-s ɛawed ijjen lfaydet d tademsant d tameqqrant.

Timaynutin

C.Andic
C.Andic
Chahid Andich

Fser-itt