9.1 C
Nador
Letnayen 3 Febrayer 2025

22 sna zi mani yekkes lmexzen playek n “BEDD” di Nnaḍur

Luxa kkren-d midden ssawalen ḥuma ad rnin Tmaziɣt di playek n tneddam, wa d ijjen artikel i ttuɣa yura mass Muḥemmed Buddhen, wami tekkes lɛamala n Nnaḍur plaka n Bedd s Tmaziɣt, ca n 22 uɛecrin iseggusa zi mani.

Ha ijjen cwayt zeg wartikel n mass Muḥemmed Buddhan, Tawiza uṭṭun (yunyu) 74, aseggʷas n 2003.

Qqaren midden “aley ad tecced tazart, ḍar-d wi dak-tt-yennan”. D aya i yemsaren aked tmuɣli n lmexzi arendad i wsekkul n tfinaɣ d Tmaziɣt s umata (en général.)

Awerni i rbeɛchur n wemherwaḍ x man-t asekkil i zi ɣa tettwari Tmaziɣt, aya udfen dag-s iɣezdisa i yellan d imaziɣufubiyen, iɛern-iten-d lmexzen maḥend ad ssiggʷden zeg usekkil Alatini maḥend wer yettili d asekkil n Tmaziɣt. Ina wwḍen ɣer min xsen deg uplanu-nnsen zegga ssiggʷjen zeg webrid-nnsen asekkil n tfinaɣ, ɣer umeggaru yegga asinag ageldan n tussna tamaziɣt IRCAM s usekkil n tfinaɣ, d aya isdettet ula d ajellid uca yedwel d asekkil d unsib n Tmaziɣt.

Imaziɣufubiyen-a wtin deg uru i wsekkil n tfinaɣ minzi ssiggʷjen “lxaṭar” n usekkul n alatini, s uya ad kksen “lxaṭar” n Tmaziɣt zegga i das ɣa qessen afriwen i zi tzemmar ad tḍu s nnej. Mala wer zemmren ad nɣen Tmaziɣt ad teqqim tedder, beɛda ad kksen dduzzan i zi ɣer-s ɣer tili ijjen tudert icenɛen, s uya ad tgem ad tugur deɣya deɣya ɣer zzat. Ammu, tus-asen-d “Tfinaɣ” i yenni i yetteggʷden zi Tmaziɣt “men ljennat w nnas” minzi asekkil-a ad yegg iles-a lebda ɣer “deffer”, lebda xessen-as ttmenyat d tzemmar d dduzan.

Iwa mreḥba s “Tfinaɣ” mala wer ittbeddil walu di lḥal asniles n Lmuɣrib, lḥal-a i di teɣleb Tefransist d iles min xef iḥeṭṭa Taɛrabt wis tnayen, madam ad tifinaɣ ad ssinfent Tmaziɣt n Lmuɣrib x tmura nniḍen n Tmazɣa i xeddment s usekkil alatini. D aya i ɣa isḍeɛfen Tmaziɣt di Lmuɣrib kter, iwa luxa walli min ɣa naggʷed zi Tmaziɣt maḥend din asekkil n tfinaɣ awern-as?

Aked min nenna s nnej, wer d ijjen ma yettɣil ila lmexzen ad yegdel (interdire) tira s Tmaziɣt, zegga i dasen-yewca lmexzen ttesriḥ, s uyenni ca n imeɣnas n umussu amaziɣ ila ttlaɣan-as asekkil n tfinaɣ.

Ammu, zegga i dasen-yettɣil i useqqim aɣerman di Nnaḍur ila asekkil-a wanita yedwel “ḥalal”, munen deg ijjen wegraw ass n letnayen 28 abril 2003 maḥend ad t-ggen di playek n webrid, d merra tilwiḥin di temdint s Tmaziɣt s usekkil-nnes Tifinaɣ aked wawal n “Nnaḍur” s tfinaɣ d merra tiwriqin i ɣa tewwec tɣiwant i yewdan.

Deg wass n 29 abril ufin ayt Nnaḍur plaka n “BEDD” “ⴱⴻⴷⴷ” di ccwareɛ s Tmaziɣt, uca merra iɛejb-asen lḥal, aya yuffu-d d awal di leqhawi merra. Waxxa plaka-ya wer tt-ggin ca merra di ccwareɛ maca ila ggin x-as ad teggen di temdint merra. Ass-a yudef deg umezruy axmi yalleh mamec yeṭṭef Lmuɣrib timanit-nnes.

Maca playek-a wer kkint mɣir rebɛa uɛecrin n tseɛɛat ar mani i d-yudef lmexzen, s uwardi zi Arbaṭ, kksen asekkil-nni n “ḥram” zi ccwareɛ. Lmexzen iraḥ yeggʷej zi manaya, mani sefḍen merra asekkil n yaẓ ⵣ Amaziɣ i nettaf di merra n imukan, leḥyuḍ di merra ledcur di Nnaḍur.

Ɛemmer-s lmexzen ma ixes ad ikkes isekkilen n Tmaziɣt zi leḥyuḍ, minzi manaya yeqqen ɣer yewdan maci d amatu (publique). Maca twalat-a tanita, kksen x kulci, mamec wcin iwarditen-nnsen ḥuma ad ṭṭfen merra tiwriqin ɣer daxel i tɣiwant i di tella tira n tfinaɣ.

Walli mayemmi i ɣa nessekti ila min igga lmexzen amenni d tikkest n playek n tfinaɣ d wuḍuf n tewriqin d ijjen tmeslayin i yeffɣen lqanun i yegga lmexzen s ixef-nnes. Minzi wer ibedd ca x uwardi zi lmeḥkama. Mala nenna ila aseqqim n tɣiwant iffeɣ x lqanun, ataf d lmeḥkama weḥḥed-s min ɣer yella lḥeqq ad teḥkem ila maci d lqanun a nari s usekkil n tfinaɣ.

Di lḥala-ya tanita, ttuɣa ixess x lmexzen ad tili lxedmet-nnes d tazerfant, ad tessufeɣ ijjen lḥukem zi lmeḥkama i zi ɣa tekkes tfiinaɣ ad teṭṭef tiwriqin i zi ttwarint s tfinaɣ. Umi wer ggin manaya, aya ixes ad yini belli min igga aseqqim n tɣiwant tuɣa yettraḥ aked izerfan.

Mala lmexzen iqqar ila umi i d-udfen ḥuma ad kksen tifinaɣ, ittas-d ḥuma ad weqqren izerfan, maca mayemmi ɛemmer-s wer d-udifen aked lefquyat ittzebblen di Tmaziɣt x lemnaber n tẓallit, zzat i yemẓilla imaziɣen, ttekkʷren-ten s lkuffar d isehyunen? Niɣ izerfan aqqa-t x Tmaziɣt waha, maca xmi i x-as ttenɛeddan, wer tt-ḥeṭṭin ca zeg inni i yetteggen taɛeddu?

[…]

Timaynutin

Fser-itt