26.1 C
Nador
Ssebt 27 Yulyu 2024

Ḥamim, ijjen nnabi d Arifi, yura Lquran s Tmaziɣt

Aṭṭas n tmeslayin i yemsarent deg umezruy-nneɣ, wer tent-nessin. Minzi iwdan n umezruy wer x-as urin. Niɣ iwdan nniḍen i x-asen urin, wer dd-smuttyen ca tidet tekmer. Xminni nettbeqqec x tmegga n Ḥamim Aɣmir, nettaf din ca n ixbarjiyen, ameknaw Nnasiri i yuran adlis n “Listiqsa”, yeqqar-as x-as: “jjihel, aqubbani…” Wer ittejji deg uzebbel d tikkʷra. Minzi Ḥamim, d ijjen tuɣa ixes ad igg ijjen ddin nniḍen di Arrif (Taqbilt n Yiɣmiren). Ixbarjiyen-a s yixef-nnsen, qqaren belli aṭṭas n yiwdan i yumnen s tebrat n Ḥamim di lweqt-nni. Maca min iɛna Ḥamim-a? Manis netta? Min tuɣa ixes ad igg?

Ḥamim: Wi t-yilan d manis dd-iqqars?

Netta d Ḥamim mmis n Yixlef Man-llah , mmis n Ḥrir, mmis n Ɛumar, mmis n Reḥfu, mmis n Azerwal, mmis n Mjeksa (Imjeksen?). Netta zeg ijjen wedrar qqaren-as Mjeksa, mani tella teqbilt n Ayt Yidir (tma n Tiṭṭwan). Yettwaḥsab netta d Aɣmir (zeg Iɣmiren, Ghomara) i yellan d ijjen tkunfidiralit d tameqqrant teccat zi Mettiwa (ljebha n yiḍ-a) ar Tiṭṭawin.

Iɣmiren yiḍ-a

Deg useggʷas n 927, yenna-asen i Yiɣmiren, belli netta d nnabi. Iɣmiren wadji umnent amenni waha. Maca qa ila din ijjen ɛent-s (ultma-s n Baba-s) qqaren-as Taliya, Ben Xeldun yeqqar ila isem-nnes :”Tabɛit”. “Taliya niɣ Tabɛit”, tuɣa-tt d taɛewwadt d tameqqrant. Merra Iɣmiren tuɣa ttweqqaren-tt. Iwdan tuɣa ttɛeyyaḍen s yisem-nnes deg imenɣan, tettren zzag-s lbaraka. Ula d ultma-s n Ḥamim, la nettat d taɛewwadt. Nnasiri yeqqar ila isem-nnes “Debbu”, Manaya ixes ad yini belli Ḥamim, netta ikk-dd zeg ijjen twacunt ɣer-s raq-nnes deg Yiɣmiren. Manaya i t-iɛawnen ḥuma aṭṭas n yiwdan ad amnen s tebrat-nnes.

Min iɛna ddin n Ḥamim?

Ḥamim, netta azgen ameqqran yeksi-dd zi Lislam, maca urid Lislam weḥḥd-s. Ula s mayen ttuɣa ttɣilen Imaziɣen, deg uɛewwed d ugezzen. Manaya ittban umi ig ibedd x Debbu (Ultma-s taɛewwadt). Ittsemma yeksi s tnayen n wudmawen: Mayen illan d “Maziɣ” d Lislam. Ḥamim, qqaren ixbarjiyen ila yura ijjen Lquran s Tmaziɣt. Manaya ixes ad yini ila Tmaziɣt deg wakud-nni ttuɣa ttarin zzag-s yiwdan. D Manayenni i yegga s ixef-nnes Saleh Ben Ṭarif Amdɣer, amɣar n Iburɣwaṭiyen i yuran ula netta ijjen Lquran s Tmaziɣt.

Ijjen ameknaw Ben Xeldun, iccat deg Yiɣmiren, yeqqar x-asen ila “nnuɣen di tqubbanit, d ijihliwen, beɛɛden x ccreɛ, d mani ig illa lxir”. Waxxa amenni Ben Xeldun ad dd-yeɛqeb ad yini ila tabrat n Ḥamim, aṭṭas n lɣaci i t-iḍefren. Ben Xeldun d ijjen wawal nniḍen axmi irezzu zzag-neɣ neccin a nefhem mayemmi aṭṭas n yiwdan umnen s Ḥamim, minzi d “Iqubbaniyen?”. Maca uridd d tidet. Tidet lebda tkessi udmawen nneḍni, wer x-asen nessij ca, minzi maci d Ḥamim i yuran amezruy s ufus-nnes.

Ḥmed Ben xalid Nnasiri, wenni yuran adlis n “Listiqsa” yenna x Ḥamim belli yegga x imeḍfaren-nnes tnayen n tẓallitin deg wass:

icten deg wenqar n tfukt, ict deg uɣelluy-nnes. Tlata n trekkiɛin di mkul tẓallit , sejjden d ifassen-nnes adu udmawen-nnsen, qqaren zi lquran-nnsen awerni mkul ahellel zeg uhellel i zi tuɣa qqaren s wawal-nnsen : [s Tmaziɣt zeɛma] “kkes xafi ddnub-inu a wenn dd-issufɣen Yunes zeg uɛeddis n lhiccet d Musa zi lebḥer” xenni qqaren deg warekkeɛ-nnsen: “Umneɣ s Ḥamim d baba-s Yixlef Man-Lllah, yumen ixef-inu d leɛqel-inu d wul-inu d minzi unuḍen idammen-inu d weysum-inu. Umneɣ s Taliya ɛent-s n Ḥamim, uletma-s n Yixlef. Xenni ad isjedd. Taliya-ya tanita tuɣa-tt d ijjen temɣart d takehhant. Ḥamim ttuɣa ttlaɣan-as “bu ixarriqen”, d weltma-s Debbu ttuɣa-tt la d nettat d taɛewwadt d tameqqrant ttɛeyyaḍen s yisem-nnes deg imenɣan

Ḥamim yegga x imeḍfaren-nnes ad ẓummen letnayen d lexmis ar ḍḍhur. Ad ẓummen ass n jjemɛa, d ɛecra-yyam zi Remḍan, yumayen zi Cewwal. Wenni i yeccin deg wass n lexmis ad iseddeq tnayen igenduzen. Igga x-asen leɛcur di kulci. Ikkes lḥijj d luḍu d tazdugi zi “lajanaba”. Yenna-asen Ḥlal ad ccen imeḍfaren-nnes tawtemt n yilef: “Netta Muḥemmed nnabi iḥerrem awtem n yilef maci tawtemt-nnes“, mamec yugi ad ten-yejj ad ccen timellalin d uzellif n umuder”.

Mamec i yura Ḥamim?

Ijjen ameknaw Alfred Bel, yura la d netta x Ḥamim deg udlis-nnes: “La religion musulmane en Berbérie”, yenna belli Ḥamim yeksi-dd isem-nnes zi Lquran, xminni tbedda tasurat s tanyen n isekkilen Ḥa Mim حاء ميم. Ireni yenna Bel belli: ” Drus mayen nessen x ddin-a wanita, marra inni i x-as yuran d sunna, ula kter Lbekri iddren awerni lqern zegga immut Ḥamim, lexburat-a i x-as dd-weyyen waxxa d tiquḍaḍin maca ttejjan-aneɣ a nessen mamec igga ddin-a wanita” Bel yeqqar ila din tnayen n tmeslayin, d amezwaru xminni Ḥamim ikess-idd zi lilsam, udem nniḍen xminni i dd-ikessi zi saleḥ Ben Ṭarif, ula kter xminni ittḥerrem ca n ddegg n maccat.

Zegga lexbar-nnes yiwweḍ ɣer ijjen ujellid deg Wandalus qqaren-as “Ɛebdderrḥman Nnasir”, issekk-dd ɣer-s ljic mmelqan deg ijjen wemkan ṭṭerf i Ṭanja (Iɣrem n Imesmuden) niɣ Lqser Ssɣir amec yettwassen yiḍ-a. Irreẓ din Ḥamim, sekken azellif-nnes ɣer Wandalus, dewlen imeḍfaren-nnes ɣer Lislam.

Timaynutin

C.Andic
C.Andic
Chahid Andich

Fser-itt