24.1 C
Nador
Jjemɛa 26 Yulyu 2024

ɛbesslam Acehbar d tesɣart-ines ad yili, ad issitem asitem ifawen

Yura-t: Muḥemmed Caca, s weεdal n uselmad Munεim Azegza  

Asturjem : Andic

ⵄⴱⴻⵙⵕⴰⵎ ⴰⵛⵁⴱⴰⵔ – ⵎⵓⵃⴻⵏⴷ ⴰ ⴱⴰⴱⴰ Abdeslam achahbar – Mohand a baba / ⵉ ⵄⴰⵡⴷⴰⵙ ⴼⵔⴻⴻⵣⵔⵉ Freezri covers. Tala/YTB

Ilul ɛbdesslam Acehbar deg useggas n 1969, d ijjen artista ɣer-s min ɣa yini, maca lmewt ixeḍef-it jar ifassen-nneɣ di lwesṭ n lebḥer. D netta iggur ɣer “jennet Tandalusit” iqelleε zeg ijjen weftas zi Tiṭṭawin, di llilet-nni tamcumt (04 May 1994). Agellin ila yella deg ijjen lantca akid-s 24 id-sen. Immut uzgen ameqqran-nnsen, nejmen-d zzag-s ɣir rebεa waha.

Qbel ma ad ifekker ad innεreq ɛbdesslam Acehbar iggʷed zzman ad ittu isem-nnes. Iraḥ izemmem ijjen sinta dag-s azgen ameqqran n min iɣennej netta, umi ila iεdel iwalen, llɣa. Iɣennijen-nni nnes n usitem d layas, iɣennijen x teycatin n das-igezzmen wul, mamec ittalleɣ di tilit n bnadem d mani yeggur. Di merra manaya, isnuffer ijjen tmijja tesɣuyyu x lḥal i di ittedder wegdud. Lḥal i yejjin ijjen uḥudri ɣer-s min ɣa yini, d miɣis, yallah mamec irẓem tiṭṭawin x tudert, ad iqemmer s tudert-nnes, d netta ig iɣennjen d tiṭṭawin-nnes x ugeddim nneḍḍen.

Mala walu tudert ataf din laxert

S ijjen tebridt d tamezdagt, wer dag-s la ddenf la walu, bla ma ad isug x Imaziɣen, wer ten-izzim, wer dasen-yenni belli manaya aqqa-t ittwadenna x yiri-nnsen, ixes ad issiweḍ ijjen tebrat belli netta/neccin ɣer-s tasɣart ad y/niri. Ittic asitem i wi illan-nnes ḥuma ad yili d ixef-ines, bla ma ad imsizzel niɣ ad isaqar ci n wemxumbel d neccin wer t-neḥwij.

Wer tteqniḍ ci

Bla ma ad yeksi ca n lxezrat urid d tenni x yimal, wi issnen min ɣa imsaren tiwecca? Isebber ixef-nnes, wer din mana ḥsen zi manaya, Ssber ikessi ijjen lxezrat nneḍni. Zeg umezwaru ibedd deg wudem n leqneḍ. Wul-nnes inneεneε s usitem, ijjen usitem issfaw abrid d lfall n lxir.

Zzuɣar tsilit

Nnufsel zeg iceddan, nhezz, wer weṭṭa ɣer tmurt, qa netta “walu” ɣer-s aṭṭas n wudmawen, ittreddaj tudert n bnadem la zi ɣa daxel la zi berra. Aɣimi wer dag-s bu nnfeε, ittaẓa ittawi-d amelli.

Ugur zzat-sen s uεeffar

Ugur s uεeffar zzat-sen, inni i ɣer-k d-ixezzen s uzgen n tiṭṭ, wer ten-tejja ad zzag-k ɣeḍlen ḥuma ad day-k ggen iceddan, Ttexsen ac-nɣen amen teddared, ac-seffan mala ufin x-ak abrid.

Ini-asen i midden

Ini-asen i yenneḍni, inni issanafen, snεmilen ttun-aneɣ, la xsen la wer xsen, s ca n tebridt niɣ tenneɣni, inni i yexsen ad aneɣ-nḍaren, ixess ad ssnen belli :

Necnin nxes a nili

Neccin nella, nxes a nili, bla “anugisiyar”, maḥend ɣer-neɣ lḥeqq a nili, mux ma tegga tilit-a d mux mma xsen-as ad “tili”. Mux mma yegga lḥal s minzi mma, Wer nxes bu ad aneɣ sefḍen ijjen ijjen, niɣ s kulci. S ijjen wawal d aquḍaḍ, neccin nettxes tudert, nettxes tamurt-nneɣ, wer nzemmer ad nedder bla tanettit-nneɣ.

Kkiɣ x yemrabḍen

Kkiɣ x yemrabḍen, ibedden aked bnadem, aked tmurt, ḥeṭṭan-aneɣ zi mkul tuεeffna, Ssnen min g-s di tmurt-a d min illan x tmurt-a.

Sseqsan-ayi x uraji

Da nettaf zzat-neɣ ijjen lfihem nneḍni, neccin min nessen ila, d yinni ig ittraḥen ɣer wemrabeḍ, d inni ig ittseqsan, ttzawagen, maca ɛbdesslam iqqar-aneɣ-t s mamec nneɣni, Imrabḍen d nitni ig ittseqsan rezzun x temrarut, ttseqsan x uraji, Imrabḍen-a yuẓa ɣer-sen asqar n Imaziɣen, ttrajan ad ggen ca, ad nhezzen.

Mayemmi Imaziɣen?

Ma ssemquddan-aneɣ aked inneɣni ? Niɣ ttezzmen-aneɣ ? niɣ tteggen-t s tnayen.

Wer nettili wer nhekkʷi

Da, izemmer ad yili d azlawi yessiwlen s yisem-nneɣ merra, ula d netta wer yekkis x yiri-nnes manaya, wer dji ittzzem inneḍni waha, ula d Imrabḍen nitni ttseqsan, neεmen ila ttuɣa ttun tamelsayt-a. Anebheḍ-a d useqsi-ya ssarawen-d iseqsan nniḍen wer ttsilin: mayemmi nettraja? Ma manaya iqqen ɣer-neɣ necnin niɣ iqqen ɣer lberrani?

Tili izwar ɣeḍlen-aneɣ ifadden? Wer nettwili min din zzat-neɣ?

Necnin Imaziɣen

Neccin d tarwa n tmurt-a d iẓuran-nnes.

ɛad uka a nili

Rajat, nnehla ma temsizzlem, cḥal ma nekka yeggur a nili, la xsen la kerhen, s uɣil x mkul udiktatur, ad nẓer man wen ɣa iḍeḥken d ameggaru.

A neεdel tibeddiwin

A nsegged abeddi, a nemmuqqel mliḥ, ad negg ijjen lxezrat n lxedmet d upanu, zi senni ad nẓer min ɣa negg surif s usurif

Wer nettqelliq gi tekli

Bla aqelleq, izemmer aqelleq ad yawi ɣer ca n webrid iqqen, izemmer a x-aneɣ iffeɣ, izemmer εawed ad aneɣ-yeɣḍel ifadden

Mala ḍḍuqqzen wajjajen

Anẓar ad yewwet x lɣaci

X ufellaḥ d ubeḥri

Ad ceḍḥen di ddmani

Xmi i d ɣa tas lweqt, timeslayin ad nqelbent, lefraḥet ad teccur ulawen n midden, ad ceḍḥen ifellaḥen d ibeḥriyen, tudert ad tlellec

Ad yecḍeḥ Benneεman

D taɣennant i ulili

Benneεman d neccin/tanettit, alili d yenniḍen/adiktatur

Ad nari awal-nneɣ

Ad d-nerr amezwaru-nni

Ataf ad nari iles-nneɣ, xenni ad dewlen waman ɣer tarya-nnsen.

Timaynutin

C.Andic
C.Andic
Chahid Andich

Fser-itt