24.1 C
Nador
Ssebt 27 Yulyu 2024

Zakiya Dawud : Lmexzen wer ixes bu ad ifhem i Irifiyen

S tira-nnes tizegrarin deg yigar n jjurnalizem, tedwel taneɣmast Zakiya Dawud tessen mliḥ mamec igga lḥal di Lmuɣrib. Tura aṭṭas n idlisen x waṭṭas n iwdan i yejjin lmiart-nnsen deg umezruy n Lmuɣrib, ameggaru-nnsen qaɛ d Ɛebdellah Ben Brahim. Tel quel tegga ijjen umsawal wami i d-tessufeɣ adlis-a wa.

Awerni telṭac iseggusa zeg wami yemmu Ɛebdellah Ben Brahim tessufɣed taṭubyugrafit-nnes.. Mayemmi zeɛma ?

Tnayen n iseggusa i dayi-tiwwi lxedmet-a. Izzar-ayi ssneɣ Ɛebdellah Ben Brahim bla ma ad t-ssneɣ mliḥ. Ar wass-a wer din bu ca n taṭubyugrafut-nnes, icten waha s Teɛrabt. Wer ɣer-neɣ walu x-as s Tefransist. Ufiɣ di tesɣunt n « Lamalif » d jjurnal n « Maghreb Information » ca n tinawin-nnes ttwaṭurjment. Mamec dayi-iwca ijjen zeg imeḥḍaren-nnes iqdimen ca n tira-nnes ittwaṭurjmen. I yura, deg uzgen-nnsent ameqqran s Teɛrabt. Adlis-a wa i yuriɣ, awettas-nnes, ad yenneḍ x bnadem-a wa i daneɣ-yecqan.

Tessawaled x Ɛebdellah Ben Brahim axmi d ijjen bnadem iksi aṭṭas n isitimen ttwaɣḍlen. Min ɛnan isitimen-nni qqaɛ ?

Urid d nnec waha i yeqqaren manaya waha. Ijjen ameknaw Musṭafa Buɛziz yeqqar x-as belli ila yeksi ijjen usenfar d anefgan ttuɣa izemmer ad yili d Ameɣrabi. Iwwi ijjen webrid jar d awesṭani jar tadyulujit ittwaḥḍan n lmexzen d ukabar n listiqlal zeg ijjen uɣezdis, d webrid nniḍen i yewwin irgazen n Lefqih Lbesri zeg ijjen uɣezdis nniḍen.

Di 1959, yenna ujurnal Amirikani « Newyork Times » ila Ɛebdellah Ben Brahim d « anamur Ameɣrabi » …

Qell i teltchur x wami iṭtef Lmuɣrib azarug-nnes, Ɛebdellah Ben Brahim ttuɣa-t kunṭra ad teṭtef Fransa tikunumit n tmurt. Maci amekaw ageldun n lweqt-nni, Lḥasan i iqeblen s uḍuf-a wa.

Ɛebdellah Ben Brahim ttuɣa irezzu ad icuqq ijjen webrid di lwesṭ, igga timeqqan aked Uliman, Iṭaliya, Timura n Uruppa n ccerq d Umarikan. Manaya ttuɣa yeggur aked tsertit Tamarikanit deg wakud-nni.

Teqqared « aqqa ttexsen-t ca n yiwdan, mmexsen-t inniḍen » mayemmi iqseḥ a nessiwel x uterras-a ?

S tidet ttuɣa yeqseḥ bnadem ad yeṭṭef aterras-a zeg iɣezdisa-nnes merra. Netta yeɣra deg uselmed aqdim. Maca axarres-nnes ixxumbel iqseḥ a ɣer-s yades ḥedd. Tira-nnes urid d tilujikiyin amekaw mamec i nettaf ɣer usistim n uxarres aɣerbi. Axarres-nnes ttuɣa-t d amannaḍ.

Deg ussan n uzarug, iwdan tuɣa beṭṭan jar midden i yekkin x uselmed amaynu d yinni i d-yeffɣen zeg uselmed aqdim. Imezwura ttuɣa ḥeggren imeggura. D manaya i yemsaren jar Lḥasan d baba-s. Jar ca n igmamen n lḥizeb n Listiqlal ameknaw Ɛellal Lfasi d iḥadatiyen.

Deg umeggaru qaɛ, tameslayt-a d tadelsant. Ɛebdellah Ben Brahim waxxa ikki x uselmed aqdim maca ttuɣa netta ismebḍa x imeddukal-nnes. Atarras ad innebheḍ x min iqqar netta x tdeyyant. Ttuɣa yettwala ixef-nnes d amarksi. Lḥasan ttuɣa ittgernez x-as minzi netta wer yeffiẓ ca mliḥ mayen txes ad tini tamarksit.

Lmuɣrib yiḍ-a wer dag-s bu iwdan n ddewla n tidet, ameknaw Ɛebdellah Ben Brahim.. Nzemmer ad ɣer-neɣ ilin ɛad ?

Manaya di ddunect tekmel yella. Xzer ɣir ɣer Donald Trump waha. Mmis n Ɛebdellah Ben Brahim yenna ijjen wawal di temssizwart-nnes, yenna aqqa baba-s ttuɣa ittfekker i 25 iseggusa i d ɣa asen. Nican, minzi iwdan i t-ikritikan nnan x-as qa urid ittfekkar i yiḍ-a.

D wa ig illan d lɛib-nnes. Maca ass-a wer din bu iwdan ttffekkren am netta. Iseyyasiyen n nhar-a ad asen-iɛjeb lḥal mala fekkren i xemsa n iseggusa i d-igguren. Lux, ma nzemmer ad nratrappa ma lla ? wer ssineɣ. Ttwaliɣ ila asistim n yiḍ-a ɛad ad yehwa, s uya ixess-aneɣ ad nfekker deg ijjen usistim nneɣni.

Teggid aṭṭas n trezzutin x Ɛebdelkrim Lxeṭṭabi, ca n inmezruyen ssawalen x-as belli ixes ad « yebḍa tamurt » ca zzag-sen nniḍen ssawalen x-as ila netta d « anamur n tidet ». Min iɛna netta, di lxezrat-nnem ?

Ɛebdelkrim d ijjen wergaz d miɣis aṭṭas, wer nzemmer ad t-nessufeɣ zi lweqt-nnes. Netta d mmis n ijjen d amɣar, ula netta ttuɣa-t d amɣar. Min umi ixess ad nerr taynit ila netta ttuɣa-t zeg ineɣmasen imezwura.

Di lweqt-nni Arrif ila yella adu ufus n Spaniya. Baba-s ixes ad imɛawan aked Ispuniya. D wa abrid n leɛqel, ula kṭer ca n iɣewwaɣen wer ggin walu. Zegga txes Spaniya ad tadef ɣer Arrif, yufa ixef-nnes d argaz n girra. Mamec i t-tuɣa d argaz n ddewla ɛawed.

Ma tuɣa d anfisali ? Wah, lla. Minzi di lweqt-nni lmexzen ttuɣa isekka lemxazniya i Spaniya d Fransa ḥma ad bedden deg wudem-nnes. Min tuɣa izemmer ad yegg ? di twalat d icten netta issawal belli itteṭṭef di tɣerma Tameslemt.

ɣer umeggaru qaɛ netta d mmis n lweqt-nnes, ḥaca Ɛebdellah Ben Brahim la d netta d mmis n lweqt-nnes ɛawed.

Afuṭu n Ɛebdelkrim Lxeṭṭabi idwel-d deg wul n lḥirak n Arrif. Mamec tettwalid manaya ?

Irifiyen ɣer-sen Ɛbdekrim d argaz-nnsen Ameqqran, d Abaryinti. Nitni ssnen ixf-nnsen ila d Irifiyen d Imeɣrabiyen, ixess ad nessen ila amxumbel-nnsen amezwaru ila teddren xef ict tmurt d tameẓluḍt, ammu i ten tuɣa zi lebda. Tudart n Arif tuɣa teqqen ɣer tsufaɣ n tfust taxeddamt, iwdan din, tuɣa zi lebda, maḥend ad ddren ixess-asen ad telɛen, ɛawed qaɛ wer ɣer-sen din issura (les investissements) wa d amxumbel ɛawed. Immwec-asen wawal wer zzag-s ittwagg walu. Zeg uɣezdis-inu ttwaliɣ ila tikerḍi (oppression) i x-asen ittwaggen teɛda Igmiren, lmexzen yugi ad yefhem i Irifiyen.

Tala: Telquel

Timaynutin

C.Andic
C.Andic
Chahid Andich

Fser-itt