Yura-t: Khalid Bouyaala
Tazelɣa usides dd
Umi i tt-qqaren ?
Deg umezruy, ila (ttuɣa) ɣer-neɣ tnayen n tzelɣiwin, ijten usides dd, tenneɣni usiggʷej nn, teqqim tenni usides weḥḥed-s. Maca ɛad nettaf-itent ddrent s tnayen ɣer waṭṭas imaziɣen.
Tizelɣiwin-a, ɛlaḥsab, ttasent-idd zzat niɣ qbel i lebɛeḍ n yemyaggen (am di : a dd-aseɣ / usiɣ-dd) maḥend a dd-sseknent mant jjihet mani i yeggur ad yettwagg min xef yessawal wemyagg.
Amaknaw :
(1) Yewwi aɣrum ɣer ssuq
(2) Yewwi-dd aɣrum ɣer ssuq
Di (1) yewwi aɣrum yessiggʷj-it
Di (2) yewwi-dd aɣrum yessides-it-idd ɣer-neɣ (ula d neccin aqqa-neɣ di ssuq).
Mindi i temsebḍa tzelɣa usides dd x iferḍisen-nneɣni i nettari s d ?
S tfunitikt, tazelɣa-ya tettwanṭaq d tanaggaɣt (wer nettejji bu nnefs ad yeɛdu xmi i tt-neneṭṭeq) di lebɛeḍ imukan tettili tessed (géminée). Di manaya (aggaɣ vs unziɣ) i temsebḍa akked :
- tzelɣa n yinmenni d (i nettaf amaknaw di : Tlayetmas d taweryaɣlt),
- tenzeɣt d (i nettaf amaknaw di : Tlayetmas d tweryaɣelt),
- d n wudem wiss 2 usefti amyijjen (t……..d) (am di teccid),
- d n wusliɣen n wemyagg (dayi-, dak, dam, das…..) (am di : a dam-yini), ad n wurmir (ad nseɣ)….
Yina merra ttwanṭaqen d unziɣen (xmi i ten-neneṭṭeq, nettejja nnefs ad iɛdu).
Di tira, nettaf ɛad aṭṭas i tt-ittarin s yij n d, wexxa igrawen i yettwaggen x tira (CRB 1998, Barsiluna 2007…) ttwessan maḥend tazelɣa usides ad tettwari s tnayen n dd. Maca ttejjan tawurt terẓem i wi t-ittarin s yij n d ; minzi ɛlaḥsab igrawen-a, wer din ttilin bu yemxumbal akked ddyat-nneɣni, minzi d n tzelɣa usides, ittili lebda yeqqen ɣer wemyagg s tcerriḍt. S manaya nettaf aṭṭas n yinni i yettarin sxeddamen ij n d waha (kter ɛad di Leqbayel : ɛlayen merra ttarin s yij n d).
Nzemmar a nini ticerriḍin ɛlayen selḥent i teqbaylit maca wer ɛeddlent i tmaziɣt n Arif.
Mayemmi ticerriḍin wer ɛeddlent i tmaziɣt irifiyen?
Di teqbaylit, dd usides, lebda yeqqen ɣer wemyagg, maca di tmaziɣt n Arif, ittadef-dd ca nneɣni jer wemyagg d dd(am tzelɣa n wezramyagg ɣa, tinzaɣ, imerna ….)
Imaknawen :
1- Tazelɣa n wezramyagg ɣa (= ara di teqbaylit)
- M’ara d-tawḍeḍ (mi ara) taqbaylit
- Xmi dd ɣa tawḍed tamaziɣt n Arif
→ Asettef iferdas ɣa d ara di twinas-a walli d ijjen jer teqbaylit d tmaziɣt n Arif.
Ɛawed tizelɣiwin n wezramyagg wer ttwiqqinent ɣer wemyagg s tcerriḍḍin.
2- Imerna
- A d-isɛedda syinna tafunast-is taqbaylit
- A dd ssenni yessekk tafunast-nnes (=a ssenni dd-yessekk) tamaziɣt n Arif
→ Asettef imerna syinna d ssenni di twinas wer yelli d ijjen jer tnayen-a n tmaziɣin.
Imerna, kifkif, wer ttwiqqinen s tcerriḍin ɣer wemyagg.
3. Tinzaɣ
- A d–yas ɣur-s taqbaylit
- A dd ɣer-s yas (=a ɣer-s dd-yas) tamaziɣt n Arif
→ Ula d da tinzaɣ ɣur d ɣer wer llint deg uraq d ijjen jer teqbaylit d tmaziɣt n Arif.
Ula d tinzaɣ wer ttwiqqinent ɣer wemyagg s tcerriḍin
Deg umeggaru :
Nettaf ticerriḍin wer tteksent bu wemxumbel i yellan jer tzelɣa usides d min ittarin s igrafimen kifkif (d).
Maḥend wer dinni yettili bu uxelleṭ jer ddyat-a, ixess a tt-nari s 2 n d :
S uya wer ɣer-neɣ yittili bu wemxumbel n tɣuri jer :
Amaknaw 1 :
- Tmuned agg uma-s (cek niɣ cem : udem wiss 2 n wemyijjen)
[tmunǝð ag umas]
- tmun-dd agg uma-s (nettat : udem wiss 3 n wemyijjen + tazelɣa usides)
[tmunǝd ag umas]
- Tmuned-dd agg uma-s (cek niɣ cem : udem wiss2 n wemyijjen + tazelɣa usides)
[tmunǝd: ag umas]
- 0 amxumbel jer (1), (2) d (3)
Amaknaw 2 :
d yina i dayi dd ɣa yejjen [ðjinajðajdʁajǝʒ:n]
- 0 amxumbel n tɣuri minzi ddyat imezwura ttwanṭaqen kifkif d unziɣen, tazelɣa usides tettwanṭaq d tanagaɣt, nettari-tt s dd.
Amaknaw 3 :
Melmi i dawem-dd-nniɣ amenni ?
- 0 amxumbel n tɣuri
Amaknaw 4 :
- ad yawi [aðjawi]
- a[1] dd-yawi [adjawi]
Min ibeṭṭan jer (1) d (2) d anagaɣ vs unziɣ
Di Teqbaylit, tazelɣa usides lebda teqqen ɣer wemyagg, maca lqaleb n tseddast (syntaxe) n Trifit weḥḥed-s : din min dd-ittadfen jer wemyagg d tzelɣa usides, u min dd-ittadfen wer yettwiqqin s tcerriḍin. Min daneɣ-ɣa-yejjen a nebḍa jer tzelɣa-ya d ddyat-nneɣni d tira-nnes s tnayen n ddyat.
Min yeqqar Naït-Zerrad d iwessiten i zi dd-ffɣen zeg unegraw n Bumerdas (2010) i yeqqaren ixess a nari tazelɣa usides s yij n d d ij n wedwal ɣer deffar (une régression !!!) ɛlaḥsab minzi i dd-ffɣen inegrawen n CRB (1998), d unegraw n Barcelona (2007) d min dd-yessers Chaker di lxezrat-nnes ɣer usides n tira jer merra imaziɣen.
(Deg udlis i dd-iffɣen awerni unegraw-a n Bumerdas, imaknawen i dd-yewca Chaker s teqbaylit, yura-ten s tnayen ddyat « yefka-yas-t-idd » (tafart 62, di link swadday)).
Tabiblyugrafit:
- BOUYAALA, Khalid, Aménagement graphique, grammatical et lexical du rifain (berbère du nord du Maroc),Thèse de doctorat, Aix-Marseille Université, 2024.
- CHAKER, Salem, Actes de la table ronde internationale « Phonologie et notation usuelle dans le domaine berbère – Inalco, avril 1993 », Etudes et documents berbères, 11 & 12, 1994 & 1995.
- CHAKER, Salem (éd.), Problèmes en suspens de la notation usuelle à base latine du berbère. Actes de la table ronde internationale INALCO, juin 1996, Propositions pour la notation usuelle à base latine du berbère. Synthèse des travaux et conclusions élaborée par Salem Chaker. Paris : INALCO, (1996b)
- CHAKER, Salem, (coordination et synthèse). Aménagement linguistique de la langue berbère. Document de synthèse de l’atelier organisé du 5 octobre 1998 au Centre de Recherches Berbère, INALCO, Paris, (1998). Récupéré le 15/10/2023 sur : CENTRE de RECHERCHE BERBERE
- LAFKIOUI, Mena, « Propositions pour la notation usuelle à base latine du berbère et application sur le rifain » – dans les Actes du 5ème colloque de l’Université d’été d’Agadir L’enseignement / Apprentissage de l’Amazighe : expériences, problématiques et perspectives (juillet 1996), Association de l’Université d’été d’Agadir, Agadir, 1999.
- TILMATINE, Mohand, « Standardisation de la langue amazighe : la graphie latine ». Actes du Colloque International sur la standardisation de l’écriture amazighe. Barcelone, 26-28 avril 2007. Synthèse des travaux et conclusions élaborée par Mohand Tilmatine. Barcelone : Linguamón-Casa de les Llengües, 2007.
- Haut Commissariat à l’Amazighité. (2011). Actes du colloque international : La standardisation de l’écriture amazighe (20-23 septembre 2010, Boumerdès). Haut Commissariat à l’Amazighité. Yettwakkes-dd, ass n 1/11/ 2025, zi https://www.hcamazighite.dz/docs/document/hca/03%20Actes%20de%20Colloques/17%20Standardisation%20de%20l%20ecriture%20amazighe.pdf
[1] Xmi i dd-ttadef ca n lḥajet jer wemyagg d ad, ameggaru-ya ideḥḥa d a (a x-as ssiwleɣ di min dd-ittasen).