19.1 C
Nador
Lḥed 16 Nuwembir 2025

Tira n tmaziɣt n Arif  – Tazelɣa usides 

Yura-t: Khalid Bouyaala

Tazelɣa usides dd

Umi i tt-qqaren ?

Deg umezruy, ila (ttuɣa) ɣer-neɣ tnayen n tzelɣiwin, ijten usides dd, tenneɣni usiggʷej nn, teqqim tenni usides weḥḥed-s. Maca ɛad nettaf-itent ddrent s tnayen ɣer waṭṭas imaziɣen.

Tizelɣiwin-a, ɛlaḥsab, ttasent-idd zzat niɣ qbel i lebɛeḍ n yemyaggen (am di : a dd-aseɣ / usiɣ-dd) maḥend a dd-sseknent mant jjihet mani i yeggur ad yettwagg min xef yessawal wemyagg. 

Amaknaw : 

(1)       Yewwi aɣrum ɣer ssuq          

(2)       Yewwi-dd aɣrum ɣer ssuq 

Di (1) yewwi aɣrum yessiggʷj-it 

Di (2) yewwi-dd aɣrum yessides-it-idd ɣer-neɣ (ula d neccin aqqa-neɣ di ssuq).

Mindi i temsebḍa tzelɣa usides dd x iferḍisen-nneɣni i nettari s ?

S tfunitikt, tazelɣa-ya tettwanṭaq d tanaggaɣt (wer nettejji bu nnefs ad yeɛdu xmi i tt-neneṭṭeq) di lebɛeḍ imukan tettili tessed (géminée). Di manaya (aggaɣ vs unziɣ) i temsebḍa akked :

  • tzelɣa n yinmenni d (i nettaf amaknaw di : Tlayetmas taweryaɣlt),
  • tenzeɣt d (i nettaf amaknaw di : Tlayetmas d tweryaɣelt), 
  • d n wudem wiss 2 usefti amyijjen  (t……..d) (am di teccid),
  • d n wusliɣen n wemyagg (dayi-, dak, dam, das…..) (am di : a dam-yini), ad n wurmir (ad nseɣ)….

Yina merra ttwanṭaqen d unziɣen (xmi i ten-neneṭṭeq, nettejja nnefs ad iɛdu).

Di tira, nettaf ɛad aṭṭas i tt-ittarin s yij n d, wexxa igrawen i yettwaggen x tira (CRB 1998, Barsiluna 2007…) ttwessan maḥend tazelɣa usides ad tettwari s tnayen n dd.  Maca ttejjan tawurt terẓem i wi t-ittarin s yij n minzi ɛlaḥsab igrawen-awer din ttilin bu yemxumbal akked ddyat-nneɣni, minzi d n tzelɣa usides, ittili lebda yeqqen ɣer wemyagg s tcerriḍtS manaya nettaf aṭṭas n yinni i yettarin sxeddamen ij n d waha (kter ɛad di Leqbayel : ɛlayen merra ttarin s yij n d).

Nzemmar a nini ticerriḍin ɛlayen selḥent i teqbaylit maca wer ɛeddlent  i tmaziɣt n Arif.

Mayemmi ticerriḍin wer ɛeddlent i tmaziɣt irifiyen?

Di teqbaylit, dd usides, lebda yeqqen ɣer wemyagg, maca di tmaziɣt n Arif, ittadef-dd ca nneɣni jer wemyagg d dd(am tzelɣa n wezramyagg ɣa, tinzaɣ, imerna ….)

Imaknawen :

1- Tazelɣa n wezramyagg ɣa (= ara di teqbaylit)

  • M’ara d-tawḍeḍ                     (mi ara)                     taqbaylit 
  •  Xmi dd ɣa tawḍed                                                    tamaziɣt n Arif

→ Asettef iferdas ɣa d ara di twinas-a walli d ijjen jer teqbaylit d tmaziɣt n Arif.

Ɛawed tizelɣiwin n wezramyagg wer ttwiqqinent ɣer wemyagg s tcerriḍḍin. 

 2- Imerna 

  • d-isɛedda syinna tafunast-is                                           taqbaylit 
  • dd ssenni yessekk tafunast-nnes (=a ssenni dd-yessekk) tamaziɣt n Arif

→ Asettef imerna syinna d ssenni di twinas wer yelli d ijjen jer tnayen-a n tmaziɣin. 

Imerna, kifkif, wer ttwiqqinen s tcerriḍin ɣer wemyagg.

3. Tinzaɣ 

  • A dyas ɣur-s                                                                        taqbaylit
  • dd ɣer-s yas        (=a ɣer-s dd-yas)                                   tamaziɣt n Arif

→ Ula d da tinzaɣ ɣur d ɣer wer llint deg uraq d ijjen jer teqbaylit d tmaziɣt n Arif.

Ula d tinzaɣ wer ttwiqqinent ɣer wemyagg s tcerriḍin 

Deg umeggaru :

Nettaf ticerriḍin wer tteksent bu wemxumbel i yellan jer tzelɣa usides d min ittarin s igrafimen kifkif (d).

Maḥend wer dinni yettili bu uxelleṭ jer ddyat-a, ixess a tt-nari s 2 n d :

S uya wer ɣer-neɣ yittili bu wemxumbel n tɣuri jer : 

Amaknaw 1 :

  • Tmuned agg uma-s (cek niɣ cem : udem wiss 2 n wemyijjen)

 [tmunǝð ag umas] 

  • tmun-dd agg uma-s   (nettat : udem wiss 3 n wemyijjen + tazelɣa usides)

 [tmunǝag umas] 

  • Tmuned-dd agg uma-s (cek niɣ cem : udem wiss2 n wemyijjen + tazelɣa usides)            

 [tmunǝd: ag umas] 

  • 0 amxumbel jer (1), (2) d (3)    

Amaknaw 2 : 

d yina i dayi dd ɣa yejjen   [ðjinajðajdʁajǝʒ:n] 

  •  0 amxumbel n tɣuri minzi ddyat imezwura ttwanṭaqen kifkif d unziɣen, tazelɣa usides tettwanṭaq d tanagaɣt, nettari-tt s dd.

Amaknaw 3 : 

Melmi i dawem-dd-nniɣ amenni ?

  • 0 amxumbel n tɣuri 

Amaknaw 4 :

  • ad yawi           [aðjawi]                                                         
  • a[1] dd-yawi      [adjawi] 

Min ibeṭṭan jer (1) d (2) d anagaɣ vs unziɣ

Di Teqbaylit, tazelɣa usides lebda teqqen ɣer wemyagg, maca lqaleb n tseddast (syntaxe) n Trifit weḥḥed-s : din min dd-ittadfen jer wemyagg d tzelɣa usides, u min dd-ittadfen wer yettwiqqin s tcerriḍin. Min daneɣ-ɣa-yejjen a nebḍa jer tzelɣa-ya d ddyat-nneɣni d tira-nnes s tnayen n ddyat.

Min yeqqar Naït-Zerrad d iwessiten i zi dd-ffɣen zeg unegraw n Bumerdas (2010) i yeqqaren ixess a nari tazelɣa usides s yij n d d ij n wedwal ɣer deffar (une régression !!!) ɛlaḥsab minzi i dd-ffɣen inegrawen n CRB (1998), d unegraw n Barcelona (2007) d min dd-yessers Chaker di lxezrat-nnes ɣer usides n tira jer merra imaziɣen.

 (Deg udlis i dd-iffɣen awerni unegraw-a n Bumerdas, imaknawen i dd-yewca Chaker s teqbaylit, yura-ten s tnayen ddyat « yefka-yas-t-idd » (tafart 62, di link swadday)).

Tabiblyugrafit:

  • BOUYAALA, Khalid, Aménagement graphique, grammatical et lexical du rifain (berbère du nord du Maroc),Thèse de doctorat, Aix-Marseille Université, 2024.  
  • CHAKER, Salem, Actes de la table ronde internationale « Phonologie et notation usuelle dans le domaine berbère – Inalco, avril 1993 », Etudes et documents berbères, 11 & 12, 1994 & 1995.
  • CHAKER, Salem (éd.), Problèmes en suspens de la notation usuelle à base latine du berbère. Actes de la table ronde internationale INALCO, juin 1996Propositions pour la notation usuelle à base latine du berbère. Synthèse des travaux et conclusions élaborée par Salem Chaker. Paris : INALCO, (1996b)
  • CHAKER, Salem, (coordination et synthèse). Aménagement linguistique de la langue berbère. Document de synthèse de l’atelier organisé du 5 octobre 1998 au Centre de Recherches Berbère, INALCO, Paris, (1998). Récupéré le 15/10/2023 sur : CENTRE de RECHERCHE BERBERE
  • LAFKIOUI, Mena, « Propositions pour la notation usuelle à base latine du berbère et application sur le rifain » – dans les Actes du 5ème colloque de l’Université d’été d’Agadir L’enseignement / Apprentissage de l’Amazighe : expériences, problématiques et perspectives (juillet 1996), Association de l’Université d’été d’Agadir, Agadir, 1999.
  • TILMATINE, Mohand, « Standardisation de la langue amazighe : la graphie latine ». Actes du Colloque International sur la standardisation de l’écriture amazighe. Barcelone, 26-28 avril 2007. Synthèse des travaux et conclusions élaborée par Mohand Tilmatine. Barcelone : Linguamón-Casa de les Llengües, 2007.

[1] Xmi i dd-ttadef ca n lḥajet jer wemyagg d ad, ameggaru-ya ideḥḥa d (a x-as ssiwleɣ di min dd-ittasen).

Timaynutin

Fser-itt